Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Les estacions d'esquí nòrdic catalanes incorporen càmeres d'alta definició per mostrar els circuits en temps real

Les estacions d'esquí nòrdic catalanes incorporen càmeres d'alta definició per mostrar els circuits en temps real

El sector també s'ha adherit enguany al projecte d'FGC per digitalitzar els forfets. Tant els complexos de fons com els d'alpí estan pendents de la meteorologia per decidir quin dia començaran la temporada

Presentació de la temporada d'hivern per part de la Diputació de Lleida (Foto: ACN)
Presentació de la temporada d'hivern per part de la Diputació de Lleida (Foto: ACN)
27/11/2024 19:45

Les estacions d'esquí nòrdic catalanes, agrupades sota la marca Tot Nòrdic, disposaran des d'aquest hivern de càmeres d’alta definició instal·lades als seus respectius peus de pista. Això permetrà que tant els aficionats com tothom qui vulgui pugui veure en temps real l’estat dels circuits de què disposen per a la pràctica tant de l'esquí de fons com de les raquetes de neu. La instal·lació s'ha fet en col·laboració amb el Projecte 4 Estacions, que ja disposa d'una extensa xarxa de càmeres de seguiment meteorològic arreu del Pirineu català i que des d'ara també mostrarà els complexos de fons.

Una altra novetat de Tot Nòrdic per enguany és el fet que s’han adherit a l'estratègia de digitalització de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que té com a element més visible l'expansió del forfet digital. Els complexos de formen part d'FGC -La Molina, Port Ainé, Espot, Vall de Núria, Vallter i Boí Taüll- ja disposen d'aquest mitjà des de fa uns anys i ara es vol expandir també als set recintes que formen part de la Mancomunitat: Sant Joan de l'Erm, Tuixent-la Vansa, Lles de Cerdanya, Aransa, Guils-Fontanera, Tavascan i Virós-Vallferrera.

Quant a novetats més concretes d'aquestes estacions, el director de Lles de Cerdanya, Ramon Sellés, ha destacat la inversió que han pogut fer gràcies als fons Next Generation: han fet millores en eficiència energètica i han aprofitat per renovar el material de lloguer d’esquí, amb la idea d'oferir producte d’alta gamma a un preu assequible. Amb tot plegat han fet una inversió de mig milió d'euros.

Des de Tavascan, el seu director Víctor Perisé destaca que el fet de disposar de circuits d’esquí nòrdic els ha permès entrar també al pla de sostenibilitat de Tot Nòrdic i integrar-se a la xarxa de forfets magnètics. Aquesta petita estació pallaresa, que es distingeix perquè ofereix la pràctica de fins a cinc esports de neu diferents (esquí alpí, nòrdic, esquí de muntanya, freeride i raquetes), també s’ha vist beneficiada pels fons Next Generation: a través de l’Ajuntament de Lladorre, ha desenvolupat un projecte per desestacionalitzar el complex. A més a més, enguany Tavascan estrena un sistema de producció de neu que els hauria de permetre garantir l’inici de temporada abans de les Festes de Nadal.

Impacte econòmic directe de 307 MEUR al Pirineu

Aquestes i d'altres novetats s'han explicat a la presentació de la temporada d'hivern que ha organitzat el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, aquest dimecres a la capital del Segrià i adreçada principalment als mitjans lleidatans. Els representants de les estacions que formen part de la demarcació -totes les de l'Alt Pirineu tret de Masella, La Molina i Guils-Fontanera- han explicat que enguany han invertit en conjunt 18 milions d'euros "per afrontar la temporada de neu amb les millors condicions pels visitants" i també per assegurar la "sostenibilitat". És, de fet, la quarta inversió més alta de la història del sector, si bé un any més el gruix principal d'aquesta quantitat correspon a Baqueira Beret, que hi ha dedicat 13,4 milions.

Els responsables de les estacions han admès que aquests dies estan pendents de si arriben noves nevades i una baixada de temperatures, per poder confirmar les primeres obertures parcials pel pont de la Puríssima. L’objectiu és mirar d’allargar l’esquí fins a l’abril i “consolidar” la xifra de més d’1,4 milions de forfets que es van vendre la temporada anterior.

Òscar Martínez, diputat de Salut Pública i Esports de la Diputació, ha remarcat que el sector té un impacte directe de 307 MEUR a les comarques del Pirineu. I el director del Patronat de Turisme, Juli Alegre, ha posat de relleu que el 72% dels aficionats catalanes esquien en alguna de les 11 estacions que aquest ens promociona. Alegre també ha esmentat que la temporada d'hivern 2023-2024 va generar per al Pirineu 2,7 milions de pernoctacions i que enguany es preveu superar els 1,3 milions de turistes vinculats directament a la neu. El patronat ha aprofitat l’acte per presentar la seva campanya d'enguany, que han titulat 'Lleida: tot el que busques és a l’interior’. 

L'ACEM reivindica l'aportació de les estacions al Pirineu i la seva sostenibilitat

El director de l’Associació d’Estacions de Muntanya de Catalunya, Joaquim Alsina, no ha amagat que la temporada passada va ser "complicada", no només per la manca de neu en alguns moments de l'hivern sinó també per la sequera. Sobre aquest episodi, Alsina ha retret el fet que determinats col·lectius i persones posessin el focus en la producció de neu i el consum elèctric de les estacions d'esquí, malgrat que "diferents estudis han demostrat que aquestes acusacions no són certes". En aquest sentit, durant aquest temps tant les estacions d'FGC com les privades han recordat que no tenen res a veure amb la sequera viscuda a les conques internes catalanes. Bàsicament perquè la immensa majoria d'elles són a la conca de l'Ebre, però també perquè aquests complexos no depenen en cap cas de la xarxa general d'aigua i disposen de les seves pròpies basses, que precisament enguany estan ben plenes gràcies a les pluges dels darrers mesos.

Alsina també ha aprofitat per reivindicar la importància de les estacions "per diversos factors", com ara el fet de posar a l’abast de tothom l’alta muntanya i la seva aportació, en alguns casos cabdal, per evitar el despoblament i per a la redistribució de la riquesa en moltes valls d'alta muntanya.

Òscar Martínez hi ha afegit que el sector de la neu permet que hi hagi al Pirineu 142 empreses que hi estan relacionades i que les estacions generen uns 2.300 llocs de treball directes, a banda d'uns 7.500 d’indirectes, de manera que són un dels principals generadors d'ocupació d'aquestes comarques.

Novetats de les estacions d'alpí

Albert Estella, director de l’estació de Port del Comte, ha remarcat la feina que fan per mantenir obertes aquestes pistes malgrat les poques nevades i les altes temperatures. Situada al Pre Pirineu, l’any passat van mantenir les pistes operatives amb només entre 5 i 10 centímetres de neu i això va ser possible, segons Estella, gràcies a les tasques per condicionar les pistes amb la gestió de la biomassa i sembra d’herba. Enguany incorporen 4 canons nous de baix consum i afronten la temporada amb les basses d’aigua per produir neu al 100% gràcies al drenatge i al desglaç de la poca neu de l’any passat.

Gemma Tost, cap de màrqueting de Port Ainé i Espot, ha volgut remarcar que la muntanya ofereix “molt més que esquí” i per això treballen per diversificar l’oferta. Algunes de les novetats d’aquesta temporada són un mirador que s’estrenarà el proper 7 de desembre a Port Ainé i un canviador inclusiu a la cota 1.500 d’Espot.

El director de màrqueting de Boí Taüll, Andreu Velilla, ha avançat que enguany estrenaran el primer tram de la tirolina que s’està construint al complex. En concret seran 200 metres fins a la base de l’estació. També estrenaran un nou mirador al pla de Vaques i millores en la senyalització i accessos al complex que aquest hivern tornarà a collir competicions d’equí de muntanya.

Finalment, Pep Casassayas, de Baqueira Beret, ha recordat que enguany estrenen pistes i millores en alguns trams per evitar acumulacions d’esquiadors. També ha destacat que tenen tots els equips preparats per posar a punt l’estació i obrir de seguida que caiguin les nevades esperades. Ara mateix la data és una “incògnita” i caldrà veure si la pertorbació que es dibuixa a partir del dia 3 de desembre els acaba beneficiant o no.

Mostrar formulari de contacte