Les exportacions de Lleida, l'Alt Pirineu i Aran tanquen el 2024 amb una xifra rècord de 3.200 milions d'euros
La dada supera en un 9,5% la facturació del 2023, amb l'oli d'oliva, la fruita de pinyol, la carn i la maquinària com a productes amb més sortida exterior
Aquest, de fet, ha estat el creixement percentual més gran de les quatre demarcacions catalanes en què es divideix l'estudi. Al conjunt de Catalunya l'increment ha estat de tot just un 0,5%, un fet que s'explica en part perquè la demarcació de Barcelona -que concentra bona part de l'activitat econòmica del país- ha patit una reducció les exportacions (-0,5%), si bé el seu valor total és molt més alt que els altres territoris: 77.037 MEUR. De la seva part, Tarragona va ser la segona demarcació amb més vendes a l'exterior, amb 11.555 MEUR (+5%), i Girona va arribar als 8.338 milions (+2,6%).
El sector més exportador de la demarcació de Lleida segueix sent el d'alimentació, begudes i tabac, que de fet concentra dos de cada tres euros en vendes a l'exterior: 2.101 milions d'euros a l'estranger (+14%), mentre que ha importat productes per 962,4 milions d'euros (-0,8%). Per tant la balança comercial en aquest capítol és àmpliament positiva, amb més del doble d'aliments exportats que importats.
La primera categoria de productes en volum exportador ha estat el dels greixos i olis, amb 645,9 milions d'euros, gairebé un 40% més que l'any anterior. Aquí destaca el fort increment de les vendes d'oli d'oliva, que han crescut d'un 50% i han assolit els 544,5 milions d'euros el 2024.
Les exportacions de fruita s'han enfilat fins als 515,7 milions d'euros (+5,28%), però no totes les varietats s'han comportat de la mateixa manera. Les vendes de fruita de pinyol -on s'inclouen els préssecs, els albercocs o les prunes- han repuntat un 16,3% i han arribat als 384 milions d'euros. L'augment més important l'han registrat les cireres, amb un 47% més, tot i que representen un volum poc significatiu del total. En canvi, el 2024 no ha estat un bon any per a l'exportació de fruita de llavor de les comarques de Lleida, que ha retrocedit un 22,75%, fins als 62,57 milions d'euros. I malgrat que la venda de pomes ha crescut un 18,56%, això no ha pogut compensar la forta davallada en l'exportació de peres (-39,22%). Les vendes de sucs de fruita sí que han augmentat (+36,14%), fins als 108 milions d'euros.
Menys exportació d'animals vius
Els dos primers subsectors estan força concentrats a la plana de Lleida, mentre que en un sector amb més presència del Pirineu, el de la carn, les vendes de carn a països tercers ha continuat creixent durant el 2024 i han augmentat d'un 12,21%, fins a assolir els 240,8 milions d'euros. El sector porcí, amb 146 milions d'euros, ha crescut d'un 13,7%; i el boví, que ha facturat 22,85 milions d'euros, ha registrat un espectacular augment del 118,76%.
Tot i això, al contrari del que passa amb la carn fresca, l'exportació d'animals vius ha reculat (-18,9%) i s'ha quedat amb un volum de negoci de 66,2 milions d'euros. D'aquests, 50,5 milions d'euros corresponen a l'exportació de boví (-30,4%), 11,4 milions a les espècies d'oví i cabrum (+211,8%), 2,62 milions a les aus rapinyaires (+4,6%) i 1,34 milions al porcí (-46,76%).
Quant als residus de la indústria alimentària, on s'inclouen els pinsos per a animals, hi ha hagut un augment del 8,5%, fins als 152,9 milions d'euros. EWncara en l'àmbit agroalimentari, el comerç exterior de llavors oleaginoses i plantes industrials ha generat un volum de negoci de 92 milions d'euros (+19,64%); l'exportació de palla i alfals ha decaigut 18,56%; i els productes de molineria, un 47,61%.
D'altra banda, les vendes de màquines i aparells mecànics han arribat als 127,4 milions d'euros, un 12,76% més. L'exportació de mobles, cadires i làmpades ha assolit els 114,8 milions d'euros, un 2,7% més. En l'apartat de vehicles automòbils i tractors, s'han assolit els 101 milions d'euros, un 16% més. En el cas concret dels tractors, però, les exportacions s'han reduït d'un 18%.
Andorra, al novè lloc dels països de destí
El continent europeu, i especialment els principals estats de la UE, és on les empreses lleidatanes venen més els seus productes. El rànquing l'encapçala França (688 milions d'euros), seguida d'Alemanya (332 milions), Itàlia (296 milions) i Portugal (212 milions). A més distància se situen els Països Baixos (128 milions) i el Regne Unit (125 milions).
El setè país destinatari de les exportacions lleidatanes són els Estats Units, amb 121 milions (+34,45%). Per això, les empreses de la demarcació estan expectants pel perjudici que els pot suposar la imposició d'aranzels als seus productes per part de la nova administració Trump.
El vuitè país destinatari de les exportacions de Lleida és Polònia (115 milions), mentre que Andorra hi ocupa el novè lloc (111 milions), superant per exemple el Marroc (71 milions, -17%). Aquest any passat també han destacat els 60,7 milions en vendes al Japó (+45%) o els prop de 35 milions d'euros en exportacions a Corea del Sud (+76%). A l'altre cantó hi ha els Emirats Àrabs, amb un 32,85% menys de vendes (39 milions).
Les importacions
La demarcació de Lleida té habitualment un saldo comercial àmpliament positiu; és a dir, que exporta molts més productes dels que compra a l'estranger. La diferència es va situar al 2024 en els 1.135 milions d'euros. Les compres a compres a l'exterior van ascendir a 2.066,5 milions d'euros (+9,3%), amb l'agroramader en primer lloc per l'augment del 7,5% en cereals de països tercers. Pel que fa als animals, la importació de porcs vius va ser de tot just 109 milions d'euros (-10%). Sí que va augmentar la compra d'exemplars bovins, fins als 49 milions (+44,71%).
