Les Falles del Pirineu commemoren el desè aniversari de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat

Fallaires de Catalunya, Andorra, l'Aragó i Occitània han commemorat aquest cap de setmana, amb una trobada a la població aranesa de Les, el desè aniversari de la declaració de les Festes del Foc dels Pirineus com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Amb un programa de conferències, la reunió ha posat sobre la taula els reptes que afronta el col·lectiu un decenni després del reconeixement de la UNESCO.

Actualment ja hi ha 63 poblacions que mantenen la tradició o que l'han recuperat. I és que en aquests deu anys s'hi han afegit una trentena de municipis. Un d'ells és Alàs i Cerc, després que ara fa cinc anys la descoberta d'un document del segle XVI per part de l'historiador urgellenc Carles Gascón va determinar que les Falles d'Alàs són les més antigues que hi ha datades. Justament en aquesta trobada s'ha parlat de la possibilitat d'incorporar més pobles al reconeixement mundial, tot i que els coordinadors es mostren prudents i creuen que cal seguir garantint uns estàndards mínims de qualitat. 

La Coordinadora de Fallaires de Catalunya ha fet una passa més en la creació formal d'una entitat que representi el sector, amb el naixement de la Federació de Municipis, Entitats Municipals i Associacions dedicades a l'organització de falles. El seu portaveu, Xavier Pedrals, ha assenyalat que la constitució de l'entitat afavorirà la solució de "dificultats comunes" i facilitarà el contacte amb les administracions, tenint en compte que en general es tracta de "municipis modestos dins l'àmbit català" i que "junts fem més força per gestionar serveis i rebre el suport de les institucions".

Sota el nom oficial de les Festes del Foc del Solstici d'Estiu dels Pirineus, el reconeixement mundial ha suposat un impuls per la valorització de la festa i un notable augment de les poblacions que la celebren, atès que ara ja són quasi el doble que deu anys enrere. Tot i això, la presidenta de l'Associació Halhe de Les, Ester Sirat, creu que cal ser prudent i exigent amb la incorporació de més pobles a la llista oficial. Sirat matisa que "no estem en contra que allà on han recuperat la festa la celebrin, però sí que caldria que complissin uns requisits mínims, igual que els complim nosaltres", tenint en compte que la UNESCO mateix sol ser força exigent amb el manteniment de les característiques tradicionals de cada element immaterial reconegut. En aquest sentit, creuen que la prioritat ha de ser evitar que aquest costum "es banalitzi". 

Risc de massificació

Un altre dels reptes que afronta el món fallaire del Pirineu és la massificació de la festa amb l'arribada de milers de turistes a pobles on la capacitat logística i d'acollida és limitada. Si bé l'alcalde de Les, Andreu Cortés, ha apuntat que el reconeixement "va marcar un abans i un després" amb "molts coses positives", també ha reconegut que cal abordar les dificultats per trobar l'equilibri, perquè la gent dels pobles pugui "celebrar, entre turistes, la festa que esdevé l'essència de les comunitats del Pirineu".

I és que les falles dels Pirineus han esdevingut dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i un nexe d'unió entre nuclis que comparteixen aquest costum tot i celebrar-lo per separat. Tot coincidint amb la celebració del solstici d'estiu, els fallaires baixen des de les muntanyes fins a la plaça del poble unes torxes enceses amb un foc vital i renovador i que posteriorment deixen en una foguera al voltant d'un arbre de foc.

La tipologia i confecció de les falles, així com la manera de manipular-les, varia depenent de cada indret, de manera que hi ha diverses modalitats de la festa. D'altra banda, tot i que quasi tots els pobles ho celebren a l'inici de l'estiu, hi ha dues excepcions: Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, que fan la seva celebració la nit de Nadal, pel solstici d'hivern.

Inauguració de la Casa deth Haro

En el marc del desè aniversari del reconeixement, el municipi de Les ha inaugurat aquest dissabte la Casa deth Haro, un nou espai expositiu situat a la plaça que rep el mateix nom. Es tracta d'una sala de 96 metres quadrats dividida en tres espais on s'explica la història d'aquesta festa pagana. Tot plegat, en un viatge que comença amb una perspectiva global de la celebració a tot el Pirineu, per continuar a la Val d'Aran i acabar al municipi de Les, on l'esdeveniment pren una dimensió que inclou altres manifestacions de la cultura popular com danses, música i vestits tradicionals.

L'equipament s'ha afegit a la Xarxa de Museus aranesa i contribueix a completar el discurs sobre el patrimoni immaterial a la vall. En aquest sentit, la voluntat de les administracions és protegir aquesta part de la cultura. El museu oferirà entrada gratuïta fins al 25 de novembre, de dimecres a diumenge, i al desembre es faran visites concertades per a col·lectius i associacions. La iniciativa es va impulsar ara fa 8 anys a partir d'un acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Les i el Consell Generau d'Aran.