Les Festes de l'Ós dels Pirineus, reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO

Les Festes de l'Ós dels Pirineus ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Comitè intergovernamental del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO ha atorgat aquest dimarts, en la seva assemblea a Rabat (Marroc), el reconeixement mundial a la candidatura que havien promogut els governs andorrà i francès.

Segons el Govern d'Andorra, la decisió suposa "el reconeixement internacional d'una expressió del patrimoni cultural immaterial dels Pirineus i, alhora, implica implementar mesures de salvaguarda amb el paper actiu de les institucions i, molt especialment, dels actors que s'encarreguen de materialitzar, difondre i transmetre la festa a les generacions més joves".

El Ministeri de Cultura d'Andorra i els comuns d'Encamp i d'Ordino, juntament amb el Ministeri de Cultura francès i la comarca nord-catalana del Vallespir, van treballar conjuntament durant l'any 2020 i el primer trimestre del 2021 per elaborar el dossier de candidatura per presentar-lo a la UNESCO i continuar posant en valor aquesta festa. Els balls de l'Ós (o de l'Óssa a Andorra) se celebra en alguns pobles dels Pirineus i a d'altres zones de muntanya. Es tracta de representacions que es relacionen amb l'època d'hibernació d'aquest animal i amb la dimensió mitològica que encarna, símbol de la relació de la humanitat amb la natura. Cadascuna de les festes se celebra en moments i llocs especials i transmet una visió del món que s'arrela en el passat, però que és interpretada des del present.

A Andorra, les representacions s'emmarquen en el cicle festiu d'hivern: el Ball de l'Óssa és un dels actes centrals del carnaval d'Encamp, un dels més populars del país, mentre que l'Última Óssa d'Ordino se celebra al començament de desembre (enguany, el dia 11). Una persona disfressada és el personatge central de les dues representacions andorranes, que en un to burlesc i crític cerquen la complicitat del públic assistent.

Alguns trets de les festes andorranes, de fet, tenen relació amb les celebracions que hi ha hagut tradicionalment al Vallespir (Catalunya Nord). Concretament, els pobles d'Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans les organitzen des de temps immemorials, en el cicle festiu carnavalesc, i tenen elements comuns i singulars. Un ós mig home i mig bèstia és el personatge central de totes les representacions, tant andorranes com nord-catalanes. I, sens dubte, evoca les societats rurals de muntanya.

Abans del reconeixement de la Unesco, les Festes de l'Ós havien estat inscrites per Andorra i França als respectius inventaris nacionals del patrimoni immaterial.