Les fronteres dels bisbats i l'orografia de muntanya han modelat el perfil genètic de la població del Pirineu català

Els límits administratius i religiosos del Pirineu català, determinats a partir de l'orografia i perpetuats de manera inalterable durant segles, sumats a la rígida estructura social imposada per l'església catòlica durant llargs períodes de temps, han configurat l'estructura genètica de seva població segons l'estudi GENPIR, una recerca sobre l'ADN i les característiques pròpies dels habitants de les comarques de muntanya de Catalunya, que ha culminat una tasca multidisciplinària que ha durat més d'una dècada. 

El treball s'ha publicat recentment a la secció 'Evolutionary and Population Genetics' de la revista 'Frontiers in Genetics'. Un dels elements principals que s'ha fet servir ha estat l'anàlisi genètica de persones nascudes al Pirineu català i amb tots els avantpassats immediats -pares i avis- nascuts igualment a la mateixa zona. Hi han col·laborat prop d'un miler d'habitants d'aquestes comarques.

Entre les seves conclusions, l'informe posa de manifest que "hi ha una diferenciació genètica singular" i que "els límits establerts pels bisbats i l'orografia han estat barreres socials i físiques en la determinació dels seus perfils genètics". Joan Fibla, professor de la Universitat de Lleida i responsable del Grup de Recerca Genètica de malalties complexes a l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, ha explicat a l'ACN que "totes les poblacions humanes compartim un mateix fons genètic", però que "la diferència entre poblacions rau en la freqüència en què determinades característiques es presenten en cadascuna d'elles".

I en aquest punt, hi afegeix Fibla, "la distància geogràfica és un factor determinant en la diferenciació genètica entre poblacions, la qual cosa confirma les diferències que podem observar entre poblacions distants, com per exemple l'asiàtica i l'africana, o entre aquesta i l'europea". Tot i així, sovint es dóna el cas que poblacions properes també poden presentar diferències "si existeixen barreres geogràfiques o socioculturals entre elles", tal com ha passat històricament amb moltes valls dels Pirineus respecte d'àrees ben properes, com poden ser el litoral mediterrani o els altiplans situats a nord i sud de la serralada.

Vuit cognoms pirinencs

L'estudi es va iniciar l'any 2010, per part del professor Pedro Moral, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Ha estat dirigit per Joan Fibla i Oscar Lao, del CSIC-Barcelona. D'entre el prop d'un miler de participants, s'han escollit 397 mostres corresponents a persones, no emparentades entre elles, que tenien els pares i els avis materns i paterns nascuts a les comarques pirinenques. És a dir, per resumir-ho planerament, que tinguin "vuit cognoms pirinencs". Un cop obtingut l'ADN de cada participant, es van identificar més de 800.000 característiques genètiques que han permès obtenir un "perfil genètic d'alta resolució" de cada subjecte.

Del treball fet, Joan Fibla en conclou que "les poblacions rurals del Pirineu català presenten un gradient de diferenciació genètica en un sentit oest-est, que respon tant a factors geogràfics com socials, on els límits establerts pels bisbats han jugat un paper determinant".Així, l'anàlisi d'aquests perfils indica que les poblacions de l'oest (Ribagorça-Pallars-Urgell-Cerdanya) mostren marcades diferències amb les poblacions de l'est (Ripollès-Garrotxa) i valors de diferenciació intermedis amb les poblacions del Pirineu central (Berguedà-Solsonès).

Tanmateix, la comparació amb altres poblacions europees indica que als municipis del Pirineu oriental, "els fenòmens migratoris històrics del Centre i el Nord d'Europa hi han deixat empremta". En canvi, a les poblacions del Pirineu occidental català, "l'empremta ha esdevingut a partir de fenòmens migratoris històrics procedents de la Península Ibérica". Els resultats finals, doncs, "avalen que el Pirineu català es troba dins del continu genètic de la península Ibèrica, seguint un gradient longitudinal també observat a la mateixa regió per d'altres estudis", tot i que amb més influència centreeuropea al vessant oriental, segons ha detallat Lao.

El Cadí, barrera entre dues àrees pirinenques

Tenint en compte l'orografia de la regió, segons els autors, "el massís del Cadí constitueix una clara barrera geogràfica que separa les regions occidentals de les regions orientals". Tanmateix, hi afegeixen que "no semble que hi hagi cap barrera geogràfica que desconnecti les comarques centrals (Berguedà i Solsonès) de de l'est (Ripollès i Garrotxa), més enllà de les divisions administratiu-religioses establertes pels bisbats d'Urgell, Girona, Vic i Solsona".

"La divisió eclesiàstica de l'època moderna respon a les esferes humanes de relacions multiseculars, i per això no és d'estranyar que les relacions familiars coincideixen aproximadament amb els límits dels bisbats", afirma el professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, Jesús Burgueño, membre de l'equip d'investigació que ha dut a terme l’estudi. Burgueño recorda que des de temps immemorials "els humans, com a éssers socials, estem subjectes a unes regles que emanen del poder, econòmiques, polítiques o religioses, que més enllà de permetre el bon funcionament de les estructures socials, també modulen les relacions interpersonals". I en el cas del Pirineu i d'altres àrees semblants, "el paper de l'església ha estat destacat al llarg de la història, actuant com a factor central i determinant de les relacions interpersonals en les societats passades", cosa que explicaria la forja d'aquesta identitat genètica diferenciada.

Utilitat per investigar malalties a escala local

El personal investigador indica que queda per determinar fins a quin punt aquesta estructura pot haver generat diferències entre poblacions, que es puguin reflectir en diferències en la propensió a determinades malalties. En aquest sentit, a la investigació, de caire multidisciplinar, també hi ha col·laborat la xarxa d'hospitals del Pirineu i s'ha rebut finançament per part de la Diputació de Lleida.