Les petites i mitjanes empreses de la demarcació de Lleida creixen en mida i productivitat
Aquesta tendència, però, es tradueix en una reducció de l'1% anual en el nombre de pimes. Per frenar aquesta tendència, PIMEC reclama a les administracions superiors la deflactació de l'IRFP
El nombre de petites i mitjanes empreses (pimes) a la demarcació de Lleida va caure un 1% al tancament del 2025, fins a les 35.238, però els llocs de feina que generen va créixer un 1,3%, amb 128.278 treballadors. Això significa que la mida de les empreses continua augmentant, una tendència que també es reflecteix en un augment de la productivitat del 6,4%, el més elevat de Catalunya.
Així es desprèn de les dades territorials de l'Anuari de la Pime Catalana 2026, que la patronal PIMEC ha presentat aquest dimarts a Lleida. Tot i aquesta evolució, el president de Pimec Lleida, Borja Solans, ha advertit que la demarcació ha perdut un 12% de pimes en els últims dotze anys; és a dir, a un ritme mitjà d'un 1% cada any. Per frenar aquesta tendència, ha reclamat a l'Estat i la Generalitat que deflactin l'IRPF, perquè "els increments salarials es tradueixin en més poder adquisitiu" per als treballadors.
Les pimes representen el 99,9% del teixit empresarial de la demarcació de Lleida i el 77,5% de l'ocupació, un pes superior al del conjunt de Catalunya, on tot i que també són majoritàries queden en un 65%. Els serveis concentren la major part de les empreses, amb el 59,2%, i encara més dels treballadors, amb el 65,5%. La resta es reparteix entre el sector primari (22,5% de les pimes), la construcció (12%) i la indústria (6,2%).
Les pimes guanyen treballadors i milloren els indicadors econòmics
En conjunt, l'ocupació a les pimes lleidatanes ha crescut un 4,7% acumulat des del 2022, mentre que el nombre d'empreses ha anat disminuint progressivament. La davallada de pimes el 2025 va afectar tots els sectors, mentre que l'ocupació va augmentar sobretot a la construcció (+4,8%), seguida de la indústria (+1,5%) i els serveis (+1%). Aquesta evolució ha fet créixer la dimensió mitjana de les empreses, que ha passat d'una mitjana de 3,56 treballadors el 2024 a 3,64 el 2025, encara per sota dels 3,90 de mitjana catalana.
Pel que fa als indicadors econòmics, les pimes lleidatanes van registrar el 2024 una rendibilitat del 8,3%, per sobre la mitjana catalana (7,6%), i una ràtio de competitivitat més favorable (66,8%, davant del 71,3% català).
La productivitat, mesurada en valor afegit brut per treballador, es va situar en una mitjana de 54.530 euros, per sota dels 60.175 euros del conjunt del país. Tot i això, va créixer un 6,4% respecte de l'any anterior, el repunt més alt de Catalunya, on l'augment va ser del 4,2%. També va augmentar un 4,7% la despesa de personal per treballador, per sobre de la inflació (2,8%). L'endeutament es va mantenir lleugerament per sobre de la mitjana catalana i, en conjunt, els quatre indicadors econòmics van millorar respecte del 2023.
El sector primari perd empreses i ocupació, tot i els bons resultats econòmics
El sector primari lleidatà concentra el 45,7% de les empreses catalanes del sector, tot i que només ocupa el 8,5% dels treballadors de les pimes lleidatanes. El 2025 va registrar la caiguda més acusada en nombre d'empreses, un 2,1%, i va ser l'únic sector que va perdre ocupació (-0,2%). Malgrat aquesta pèrdua, presenta els millors resultats en rendibilitat i és l'únic en què el valor afegit brut per treballador supera la mitjana catalana.
La responsable de l'estudi, Aroa Tort, ha apuntat que els bons indicadors econòmics del sector primari el 2024 podrien estar relacionats amb la recuperació després dels anys de sequera. De la seva banda, Solans ha assenyalat la dependència de la mà d'obra estrangera a l'agricultura: el 85% de les contractacions al sector primari des del 2023 corresponen a immigrants. En aquest sentit, el president de Pimec Lleida considera que "els processos de regularització poden contribuir a pal·liar la manca de mà d'obra" en aquest sector.
El president de Pimec Lleida ha reclamat deflactar l'IRPF perquè els increments salarials no es tradueixin en una pèrdua de poder adquisitiu. A causa de l'actual pressió fiscal en les nòmines, "de cada 100 euros d'increment de cost, només 50 arriben a la butxaca del treballador", ha advertit.
Solans també ha demanat més inversió, innovació i digitalització, menys burocràcia i mesures per facilitar la contractació i el creixement empresarial, així com més disponibilitat de sòl industrial. En aquest sentit, l'entitat es mostra expectant davant el projecte del polígon de Torreblanca.
