Les projeccions en català als cinemes de l'Alt Pirineu i Aran no arriben al 5% de mitjana
El percentatge més alt és a Tremp (11%), mentre que a la Seu es queda en el 4% i a Puigcerdà s'ha registrat un dels més baixos de Catalunya (1,7%), per sota de Vielha (2,6%). Demanen que les sessions públiques a la capital de l'Alt Urgell compleixin amb la moció aprovada per promoure el català
Les projeccions en català a les sales de cinema encara existents a l'Alt Pirineu i Aran es mantenen a uns nivells baixos i, en alguns casos, per sota la mitjana del país, que és igualment molt baixa (3,3%). Segons un estudi fet per l'ACN, només el Cinema La Lira de Tremp supera el 10% de sessions en llengua catalana i ho fa per molt poc: 11,6%. En conseqüència, el percentatge d'espectadors d'aquestes projeccions també és baix: de l'11,1% (4.882 espectadors sobre un total de 43.814, amb dades que engloben el període 2017-2021.
Pel que fa a Cinemes Guiu de la Seu d'Urgell, el percentatge és força més baix que el de Tremp tant pel que fa a sessions en català (3,9%) com als espectadors d'aquestes (4.2%). En xifres totals, en aquest període estudiat de cinc anys van passar per les dues sales urgellenques 42.663 espectadors, i d'aquests només 1.974 van assistir a films en català.
La situació de la llengua del país encara ha estat més residual en aquests anys al Cinema Avinguda de Puigcerdà, que precisament enguany ha tancat portes perquè al seu històric edifici s'hi construirà un bloc de pisos, tot i que a la població s'hi seguirà oferint cinema a pocs metres d'aquest local, al Casino Ceretà. En el període estudiat, la instal·lació cerdana només va projectar un 1,7% de les seves pel·lícules en català, i el percentatge d'espectadors encara va ser inferior (1,3%); exactament, 625 d'un total de 49.245. Uns percentatges que es queden per sota dels de Vielha, on la sala Era Audiovisuau va tenir tot just 828 assistents a films en català sobre un total de 41.165 (2%) i va fer tot just un 2,6% de sessions en aquest idioma.
No s'arriba ni al 5% de mitjana
Sumant les dades d'aquests quatre cinemes, el percentatge d'espectadors a sessions en català a l'Alt Pirineu i Aran en el període estudiat de cinc anys és de tot just un 4,4%: 7.885 sobre un total de 176.887.
A d'altres comarques de muntanya els percentatges, tot i seguir sent baixos, arriben a nivells superiors en algunes sales. És el cas del Cinema Comtal de Ripoll, que ofereix de mitjana gairebé una de cada cinc pel·lícules en català (17,3%) i així aquestes opcions representen un percentatge semblant d'espectadors: el 18,3% (7.073 sobre un total de 38.609). Al Cinema Victòria de Gironella, tot i tenir una afluència força menor (1.256), ofereixen el 15% de films en català i aquests han representat prop de l'11% d'assistents. En canvi, ben a prop, al Cinema Patronat de Berga només un 3,3% de les sessions ofertes en el període estudiat van ser en llengua catalana, de manera que van representar només el 3% dels seus 10.776 espectadors.
Només un 3,3% de projeccions en català a nivell nacional
Aquesta darrera dada, semblant també a la de la Seu d'Urgell, és també molt a prop de la mitjana de tot Catalunya, que se situa a tan sols un 3,3% de projeccions en català. Un percentatge que és a anys llum del 35% a què la Generalitat s'havia proposat arribar l'any 2017, després que al 2011 el Govern va signar un acord amb les grans distribuïdores dels Estats Units -conegudes com a 'majors'- que contemplava que aquestes es comprometrien a oferir almenys 25 estrenes cada any en la llengua del país.
Tanmateix, l'actual secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha reconegut que aquell compromís no s'ha complert ni un sol any i que, de fet, en lloc d'augmentar aquestes projeccions han retrocedit. El primer any d'aplicació del conveni -2012- només se'n va estrenar 16 i els dos anys següents es va tocar fons, amb 9 estrenes al 2013 i 7 al 2014. Els anys següents es va millorar tímidament, amb entre 10 i 14 estrenes cada any, però en tot cas les 'majors' han seguit incomplint de manera flagrant aquell acord, amb la complicitat del Govern català, que té competències exclusives en matèria de cultura a Catalunya. L'any 2020, tot coincidint amb la pandèmia de la COVID, només se'n va estrenar quatre. I en el que va d'aquest 2024 tan sols se n'ha presentat 5, per la qual cosa serà novament molt difícil, o directament impossible, que s'arribi a la xifra de 25 abans d'acabar l'any.
Moció a la Seu d'Urgell per promoure el català
En aquest context, aquesta setmana mateix Junts per la Seu ha registrat una pregunta a l'Ajuntament urgellenc en què demana que a les activitats impulsades pel consistori en què es projecti cinema prioritzin la versió en català si aquesta existeix.
El grup municipal feia referència a la queixa que ha publicat un particular a les xarxes socials pel fet que la setmana passada, en el marc del cicle Insomni, es va fer una sessió de cinema a la fresca amb la pel·lícula 'Barbie' i es va escollir la versió en castellà, malgrat que aquest film és un dels pocs estrenats l'any passat que compta amb versió doblada al català. En aquesta publicació també es denunciava el fet que, des de fa temps, l'Ajuntament no fa complir l'obligació de rotular i atendre en català en establiments comercials i de restauració de la ciutat, amb l'afegit que molts dels que ho incompleixen són de recent obertura i, per tant, se suposa que havien de conèixer aquest deure en el moment d'obtenir la llicència d'activitat.
De la seva part, la petició presentada per Junts recorda que ara fa poques setmanes l'Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció amb la qual la corporació "es compromet a promoure la llengua i la cultura catalana, atès l'actual retrocés en l'ús social del català, també a la Seu d'Urgell". La formació demana "els motius pels quals l'Ajuntament no ha triat la llengua catalana per aquesta projecció de cinema al carrer" i si l'equip de govern "pensen complir la moció aprovada per unanimitat".
