Les prospeccions a Peramola evidencien la presència de població fa 6.000 anys
La recerca de l'estiu passat també ha localitzat un assentament prefeudal i ha congregat arqueòlegs d'arreu del món Els resultats es donaran a conèixer aquest divendres a la tarda a la seu del Consell Comarcal
El Consell Comarcal de l'Alt Urgell vol donar a conèixer el cas de Peramola com a model d'aprofitament socioeconòmic d'una excavació arqueològica. L'explicació del jaciment es farà aquest divendres a les 7 de la tarda a la sala d'actes del Consell, a la Seu, a càrrec de Gerard Remolins, Anna Bonet, Josep Maria Viladrich i Raquel Codina.
La xerrada estarà dedicada en bona part a la presentació de resultats de la campanya de prospecció arqueològica que s’ha desenvolupat durant l’estiu al municipi de Peramola, sota la direcció de l’arqueòleg Gerard Remolins Zamora. S’ha pogut catalogar i estudiar una gran quantitat de destrals de pedra polida provinents d’una col•lecció privada.
La documentació de totes les fases de la cadena de producció d’aquest elements lítics ha evidenciat la intensa ocupació i explotació del territori que avui configura el municipi de Peramola des del neolític, fa 6.000 anys. Paral•lelament s’han detectat nous jaciments arqueològics, entre els quals destaca la troballa d’un assentament prefeudal, testimoni d’una ocupació d’època visigòtica, així com una possible necròpolis d’incineració de l’edat de bronze final.
S’aprofitarà també el marc de la conferència per reivindicar el paper dinamitzador de l’arqueologia sobre el territori a partir de l’experiència de Peramola. Al municipi s'hi ha creat un camp de treball internacional per a l’execució de la campanya de prospecció, que ha acollit durant el mes de juliol voluntaris internacionals de Corea del Sud, Lituània, Grècia, França, Eslovènia i la República Txeca, a banda de Catalunya.
Desenterrant el passat és un cicle divulgatiu sobre l’activitat arqueològica a la comarca de l’Alt Urgell organitzat pel Consell, l’Arxiu Comarcal i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell per tal de sensibilitzar la població sobre la importància del patrimoni com a possible activitat econòmica.
