Les V Jornades d'Estudis Comarcals de Cerdanya homenatgen Oriol Mercadal amb el Premi Josep Egozcue

La cinquena edició de les Jornades d'Estudis Comarcals de Cerdanya han presentat novament un ampli ventall de recerques sobre la història i el patrimoni locals i, alhora, han servit per retre un homenatge pòstum a l'historiador, arqueòleg i antropòleg Oriol Mercadal. De manera excepcional, se li ha concedit el Premi Josep Egozcue, en reconeixement a la seva trajectòria com a director del Museu Cerdà fins a la seva prematura mort ara farà cinc anys, el desembre de 2017. El guardó el va recollir aquest dissabte passat la seva mare, acompanyada de la resta de la família i dels amics.

Al llarg de tot dissabte, el Museu Cerdà de Puigcerdà va acollir la presentació de fins a 23 comunicacions, amb temàtiques diverses però dedicades sobretot a història i arqueologia, amb alguns apunts de musicologia i de lingüística. Totes elles s'inclouran al número 5 del llibre 'Quadern Era', que es publicarà aquest any vinent. La jornada no inclou conferències sobre ciències naturals, perquè ja se'n fa una d'específica a l'estiu. L'activitat va comptar amb força espectadors, tot i que també es podia seguir pel canal de YouTube del Grup de Recerca de Cerdanya.

El programa de comunicacions es va encetar amb la intervenció de l'arxiver urgellenc Lluís Obiols, president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, que juntament amb Guillem Dalmau va donar a conèixer la seva recerca sobre "la imatge de la Mare de Déu de la Sagristia -patrona de Puigcerdà- i la llegenda sobre el seu trasllat".

Al llarg del dia també es va parlar de temes com ara les convulsions civils i religioses al Comtat de Cerdanya durant el Cisma d'Occident, l'inventari de l'apotecari puigcerdanès Pere Fabra a l'Edat Mitjana, el conjunt moble de la històrica Farmàcia Esteva de Llívia, les seqüeles financeres que va tenir a la comarca la Guerra de Successió, les principals causes de mort a Puigcerdà a finals del segle XIX, els manuscrits musicals medievals, els occitanismes a la parla cerdana, la nissaga militar dels Canal de Bolvir, l'alcalde republicà Jaume Cadefau (1931-1934), l'assassinat de cerdans a l'Arieja per part dels nazis i col·laboracionistes l'any 1944, els gravats rupestres al municipi de Cava o bé les antigues monedes de Cerdanya. Entre els autors d'aquests treballs hi ha Jordi Pasques, Manel Figuera, Adrià Vázquez, Josep Roig, Efrem de Montellà, Trini Cadefau i Pierre Campmajó.

Les Jornades són organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de Cerdanya i l’Àrea de Cultura del Consell Comarcal de Cerdanya.