L'Escola de Pastors de Catalunya fa divuit anys
El centre ha format prop de 300 alumnes durant aquest temps i el 60 per cent s'ha acabat dedicant al sector primari. El repte per als joves és l'accés a la terra i el relleu generacional
L'Escola de Pastors de Catalunya ha obert la 18a edició amb el balanç d'haver format prop de 300 alumnes durant aquest temps i que el 60 per cent s'hagi acabat dedicant al sector primari per compte propi o treballant per a algú altre. La iniciativa formativa està consolidada i cada any les inscripcions superen les places que s'ofereixen. Enguany hi ha 12 persones inscrites que tenen l'objectiu d'ampliar els seus coneixements sobre els animals i la terra. Tanmateix, el repte per als joves és l'accés a la terra i el relleu generacional.
En les primeres edicions, pràcticament tots els alumnes eren homes, però poc a poc aquesta realitat ha anat canviant i l'alumnat ja està format en un 50 per cent per dones. D'altra banda, en els 18 anys de l'Escola de Pastors, la seva seu ha anat canviant. El centre va començar a la finca de Bon Repòs, al Pallars Jussà, i també ha estat ubicat a Llagunes, al Pallars Sobirà. Des de fa cinc anys, es troba al petit poble d'Enviny, al municipi de Sort.
L'edifici de l'Escola a Enviny està a tot just cent metres d'una granja d'ovelles, on es fan moltes de les sessions formatives. D'aquesta manera, els estudiants tenen contacte directe amb el sector. En aquest nucli s'hi estaran dos mesos, el temps que dura la formació teòrica. Quan acabi aquesta fase, hauran de fer quatre mesos de classes pràctiques a una explotació ramadera. Des de l’Escola de Pastors es compta amb una àmplia xarxa d’explotacions d’acollida, un sistema que permet posar en contacte la pagesia tradicional amb la nova pagesia emergent.
Adaptació a les necessitats del sector
L’Escola de Pastors ha allargat enguany la durada del curs una setmana més. L'ampliació es dedicarà específicament al manteniment de finca, una competència clau per millorar la gestió del territori, l’eficiència de les explotacions i la sostenibilitat a llarg termini. Els canvis en el programa formatiu es fan "per adaptar els continguts a les necessitats reals del sector, reforçant una formació pràctica, arrelada al territori i orientada a una ramaderia extensiva professional, resilient i compromesa amb el paisatge".
Alumnat d'arreu dels Països Catalans
Pel que fa a l'alumnat de l'escola, ja no es limita a Catalunya, sinó que prové de diferents punts dels Països Catalans. Aquesta edició n'hi ha de Catalunya, però també de les Balears i del País Valencià. Gran part d'ells, com el Jaume Pardo o l'Elsa Cabús, no venen de casa de pagès, però sí que ho havien estat els seus avis o besavis i tenen la necessitat de tornar als orígens. També se senten atrets per l'enfocament agroecològic de l'escola, i entenen la pagesia "com una activitat de base familiar o col·lectiva que produeix aliments sans i de gran qualitat, sense comprometre els recursos futurs, i apostant per la venda directa i de proximitat, sense intermediaris".
Pardo és de Mallorca i ha explicat a l'ACN que s'ha inscrit a l'Escola de Pastors perquè allà no hi ha una formació o una escola similar a la d'Enviny. Li agrada de l'Escola de Pastors que estigui molt lligada "a l'ofici, el territori, les tradicions i la natura". Per la seva banda, l'Elsa és del Pallars Jussà i vol aprendre i poder muntar una petita explotació de cabres per, a llarg termini, incorporar-hi vaques de carn.
