L'escriptora Núria Garcia Quera planteja una nova metodologia per al significat dels topònims
La seva tesi doctoral, que posa èmfasi en el paisatge, s'ha centrat en els pobles del Pallars i ara estudiarà si l'argumentari és extrapolable a altres llocs
La tesi doctoral de l'escriptora pallaresa Núria Garcia Quera, centrada en un nou mètode interdisciplinari, ha conclòs que les característiques del paisatge i la informació geogràfica és darrere de la majoria dels topònims del Pallars Sobirà. El nou mètode dissenyat per Garcia Quera està basat en l'estadística i ha tingut molt en compte el coneixement dels habitants de la zona, amb la incorporació d'entrevistes a 177 veïns. Tenir en compte l'orientació dels pobles, el desnivell o les conques visuals, així com aplicar l'estadística, ha ajudat a descriure la toponímia local. La tesi doctoral s'ha centrat en el Pallars i ara Quera estudiarà si l'argumentari és extrapolable a altres llocs.
La tesi planteja la hipòtesi que els topònims opacs, aquells que tenen un origen desconegut, estarien vinculats amb la descripció de la ubicació on es troben. Pel que fa als segments recurrents, com Esca (Escalarre, Escaló, Escart, Escàs o Escòs), Esta (Estac, Estaís, Estaon, Estaron o Esterri), -ós (Berrós, Cassibrós o Escós), -rre (Bonestarre, Escalarre, Ginestarre o Isavarre) o -ui (Arestui, Balestui, Bernui, Bressui, Bretui o Embonui), es refereixen a característiques del paisatge. A tall d'exemple, Núria Garcia Quera ha explicat a l'ACN que els topònims amb el segment 'est' es refereixen a antics aiguamolls, 'esc' té relació amb un congost o 'ui' descriu conques visuals grans.
En la nova metodologia que planteja Garcia Quera el lloc concret que anomena els topònims és el punt de partida de l'etimologia toponímica, mentre al mètode tradicional utilitzat fins ara no es té en compte el lloc concret. En aquest sentit, Garcia Quera ha tingut en compte la part cognitiva i considera que els topònims reflecteixen el coneixement i la percepció de l'entorn per part dels humans, aspecte que fins ara no es solia tindre en compte.
El mètode experimental plantejat per l'escriptora pallaresa treballa "des de la lingüística del corpus, la geografia de proximitat, l'estadística i la lingüística cognitiva", a diferència del mètode de Coromines que treballa des de la lingüística comparativa i la gramàtica històrica. Pel que fa al corpus informatitzat de Garcia Quera hi ha un mètode comparatiu però sense una sistematització.
Universitat de Glasgow
L'escriptora pallaresa vol estudiar ara si aquesta metodologia aplicada al Pallars Sobirà és útil a altres zones. Per començar, durant tres mesos farà una estada a la Universitat de Glasgow per veure si el fenomen es dona a altres llocs d'Europa i a altres llengües europees. Perquè en una fase molt embrionària, sí que ha detectat que hi ha unitats significatives de topònims pallaresos que tenen el mateix significat però amb conceptes més amplis a altres llocs d'Europa.
