L'església de Sant Esteve de Guils de Cerdanya, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional
Del monument, que inclou un cementiri, se'n té constància documental des de l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell. La nova protecció inclou les finques adjacents des d'on es pot contemplar
El Govern ha aprovat, a proposta del Departament de Cultura, declarar com a Bé Cultural d'Interès Nacional -en la categoria de Monument Històric- l'església de Sant Esteve de Guils de Cerdanya, i n'ha delimitat un entorn de protecció. L'aprovació es materialitza després que s'hagin complert tots els tràmits preceptius que estableix la Llei del patrimoni cultural català i dels informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'església de Sant Esteve està ubicada al sud-est del poble de Guils de Cerdanya, al límit entre el nucli de població i els prats de pastura, i inclou el cementiri situat a davant de la façana principal. De l'indret d'Eguils (en la seva denominació medieval) ja se'n tenia constància documental a l'acta de consagració de la Catedral Santa Maria, a la Seu d'Urgell, en un document datat de l'any 819, tot i que sembla que va ser redactat al final del segle X. L'església va ser consagrada l'any 1042, però l'actual es va construir durant el segle XII i es va reformar posteriorment en diverses ocasions.
El monument és un clar exemple de tipologia d'església d'una sola nau, absis semicircular amb volta apuntada de pedra sustentada per murs de carreus de pedra granítica. Posteriorment, s'hi van adossar dues capelles laterals a la zona del transsepte. La coberta és de dues aigües, coronada amb lloses de pissarra, en la qual es poden observar els recrescuts de nivell. La situació d'aquest monument configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc urbà, territorial i comarcal que li dona suport.
L'església de Sant Esteve de Guils està situada al nucli urbà. A la mateixa parcel·la de l'església, al carrer Gomà número 13, s'hi troben les edificacions de la rectoria. A la parcel·la adjacent, al sud, s'hi ubica el cementiri. Les raons de la inclusió d'aquestes finques a l'entorn són històriques, ja que formen part de la mateixa església des dels seus inicis.
També s'ha inclòs en l'entorn la finca número 9 del carrer Gomà - adjacent al cementiri- perquè "des de l'alçada de la façana sud de l'església es generen visuals conjuntes amb aquesta i amb les cobertes i façanes posteriors dels edificis situats en aquesta finca", expliquen des de Cultura. A la banda sud queden incloses diverses parcel·les de finques de prats de pastura sense edificacions, que estan davant del cementiri i a la façana sud de l'església, que permeten la percepció del monument i el seu entorn sense interferències.
La definició d'un entorn de protecció al voltant de l'església, segons Cultura, es presenta com "el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles". Es tracta d'evitar que l'alteració d'aquest entorn "pugui afectar els valors, la contemplació o l'estudi del monument històric". Per això, entre d'altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per "la visualització correcta del bé" i per la "integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s'hi puguin establir en el futur".
