L'espoli del patrimoni romànic del Pirineu centra 'Strappo', el nou llibre de Martí Gironell

L'espoli cultural que van patir les esglésies del Pirineu català centra el nou llibre de l'escriptor i periodista Martí Gironell, titulat Strappo. L'obra, publicada per Edicions B, surt a la venda aquest dimecres i suposa el retorn a la novel·la per a l'autor de Besalú, que explica així un dels episodis més polèmics, i menys coneguts encara avui, de la història contemporània de Catalunya.

El títol del llibre fa referència a la tècnica que es va utilitzar per extreure el 1919 els murals de Santa Maria de Mur, avui exhibides al Museu de Belles Arts de Boston. És precisament aquest l'episodi que li va despertar fa cinc anys l'interès per escriure la novel·la. "'Strappo' és una paràbola moral que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país", ha resumit. De fet, la majoria de les pintures romàniques del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) provenen d'esglésies rurals del Pirineu. Mai no van ser catalogades ni inventariades i, per tant, no hi havia cap llei que les protegís.

L'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans va impulsar una missió que va permetre posar en valor la seva importància històrica. Alhora, però, va despertar en antiquaris i col·leccionistes l'interès per comprar-les i vendre-les als Estats Units. Aquest fet va provocar la ràpida reacció de la Junta de Museus, que va realitzar l'operació de rescat i trasllat al Museu de Barcelona de diversos conjunts de pintura mural de gran importància, entre els anys 1919 i el 1923. Per fer-ho possible, es van contractar els mateixos tècnics i especialistes italians que ja havien participat en la retirada d'algunes pintures que finalment van ser exportades i venudes a l'estranger.

La novel·la s'inicia en un dels casos més paradigmàtics, detonant del posterior rescat de les pintures, el de l'església de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà. Durant la presentació de la novel·la, al MNAC, Gironell ha reconegut que li interessava reivindicar els capítols que diuen "molt de nosaltres" però que són "desconeguts per bona part del públic". 'Strappo' és "una aventura dins l'aventura" amb misteri, intriga i enganys com a ingredients principals.

Arrencar "per fer negoci" o "per preservar"

En aquest sentit, Martí Gironell planteja una de les qüestions més incòmodes per als museus que conserven aquestes obres: si "el rescat de la resta de pintures de les esglésies del Pirineu es podria considerar en si mateix com un nou espoli". Gironell ha reconegut l'interès de la novel·la per posar sobre la taula aquest "dilema hamletià" d'arrencar "per fer negoci" o "per preservar".

Així, l'autor garrotxí s'ha mostrat partidari que les obres d'art es mantinguin, sempre que sigui possible, als espais en els quals han estat creats. Però, alhora, lloa la tasca de la Junta dels museus i l'"empenta" que va tenir Joaquim Folch i Torres per conservar aquest patrimoni català.

A Gironell li interessa molt "aquest estira i arronsa" i volia traslladar-ho en una novel·la, que vol ser d'intriga. En aquesta línia, l'autor emplaça la societat a "ser conscient" de valorar el propi art. "Si ho ha de fer la gent de fora diu poc de nosaltres mateixos", ha afegit.

L'escriptor defensa que tots els protagonistes de la història els pertany una part de la "raó" i "tenen una veritat per defensar" i ha de ser el lector el que esculli per "quin cantó es decanta". "He deixat tants camins oberts com m'ha estat possible en una història molt continguda", ha precisat.

Biografia

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Va començar la seva carrera periodística quan tenia 14 anys a Ràdio Besalú. La va continuar a Ràdio Olot, RAC 105 i Catalunya Ràdio, on ha fet diversos programes, com ara Catacrack, D'Interès General o El Pont de les Formigues. Paral·lelament, va col·laborar en el Diari de Girona i va publicar reportatges a El Periódico de Catalunya i a la revista Marie Claire. En televisió va presentar el programa En Directe i els informatius del Canal 3/24. Actualment segueix treballant als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya.

És autor de La ciutat dels somriures (Cossetània, 2005) i de la novel·la El pont dels jueus (Columna, 2007). L'any 2008 va rebre el premi Nèstor Luján per la novel·la La venjança del bandoler. També és autor de L'arqueòleg, una novel·la històrica publicada el 2010 que durant la diada de Sant Jordi de l'any següent va ser un dels treballs més venuts. El 2014 publicà amb Edicions B El primer heroi, una novel·la ambientada en la prehistòria i protagonitzada per Ynatsé, un habitant d'un poblat situat a l'actual Banyoles.