L'evolució arquitectònica de la catedral d'Urgell, nova proposta del cicle 'Desenterrant el passat'
Gerardo Boto, referent dels estudis sobre l'art romànic català i un dels màxims especialistes sobre el temple urgellenc, oferirà una conferència aquest dimecres, a les 7 de la tarda, a l'església de Sant Miquel
Després de l’èxit de la primera conferència del cicle “Desenterrant el passat”, a càrrec dels historiadors Carles Gascón i Oliver Vergés, aquest dimecres, 11 d’octubre, a les 7 de la tarda, la catedral de Santa Maria d’Urgell serà novament el centre d’interès d’una nova xerrada. Gerardo Boto Varela, professor d’Història de l’Art Medieval de la Universitat de Girona parlarà de "Les canviants fesomies de la catedral. Al centenari de Santa Maria d’Urgell de Josep Puig i Cadafalch". L’acte se celebrarà a l’església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell.
Gran referent dels estudis sobre l’art romànic català, el professor Boto Varela és actualment un dels principals especialistes del país sobre la catedral d’Urgell. Els seus estudis al voltant del temple li han permès formular una sèrie de propostes sobre els seus orígens i l’evolució arquitectònica del monument, edificat per iniciativa del bisbe Ot d’Urgell a partir de la segona dècada del segle XII, així com les seves relacions amb al temple anterior, també romànic, que fou promogut pel bisbe Ermengol.
Any Puig i Cadafalch
La conferència de Gerardo Boto obre un conjunt d’accions vinculades amb la commemoració de l’Any Puig i Cadafalch a la Seu d’Urgell, que inclourà diverses conferències entre els mesos d’octubre i novembre. La celebració culminarà amb una exposició al voltant de les restauracions de la catedral d’Urgell durant el segle XX, segons les propostes formulades pel cèlebre arquitecte modernista a partir de l’any 1915.
Formen part de l’organització de l’Any Puig i Cadafalch el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Ajuntament urgellenc, la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell, el Bisbat d’Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, la Delegació del Pirineu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Xerrada sobre l'Acta de Consagració
A la conferència inaugural d'aquest divendres passat, Carles Gascón i Oliver Vergés van voler subratllar la importància històrica de l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell, sobre la qual van assegurar que "és un dels documents més importants de la història de Catalunya".
Vergés va recordar que l'estudi que ara han presentat el van iniciar per intentar aportar llum a les teories segons les quals aquest document no correspon a l'any 819, que és la datació que porta escrita, sinó que no seria tan antic i se situaria a la primera meitat del segle XI, a l'època del bisbe Ermengol. Els dos historiadors pirinencs van iniciar ara fa quatre anys una anàlisi "des de zero", tot indagant en els arxius del Bisbat, i això els ha permès situar la data real entre els anys 1016 i 1024. Per corroborar-ho, han seguit tota la historiografia prèvia existent sobre aquesta qüestió, la majoria publicada a la revista del Bisbat, juntament amb el seguiment biogràfic dels personatges vinculats.
Els dos estudiosos apunten a la teoria que la data escrita es va fer "per enganyar" els possibles adversaris i aparentar en el seu moment que l'origen era més antic. I hi afegeixen que una de les claus per demostrar aquesta datació és que una de les prioritats vitals de Sant Ermengol sempre va ser "defensar i protegir el patrimoni eclesiàstic i els béns de l'església d'Urgell i que el poder laic no hi interferís", motiu pel qual va elaborar l'acta de consagració. Això permetia al bisbe garantir legalment els seus dominis i concessions.
