L'exposició 'Perseguits i salvats' arriba a Madrid
La mostra deixa testimoni les rutes pel Pirineu català que milers de jueus van fer servir per fugir del nazisme. Anteriorment també s'ha pogut veure a Cracòvia, Tel-Aviv, Tolosa de Llenguadoc, Sort i Vielha
L'exposició 'Perseguits i Salvats', que dóna a conèixer les rutes de fugida dels jueus pel Pirineu durant la Segona Guerra Mundial, arriba a Madrid després de recórrer diverses ciutats europees. La mostra va iniciar la seva itinerància a l’Espace du Judaisme de Tolosa de Llenguadoc, l’any passat, i després va passar per Sort, i Vielha. També s’ha pogut visitar a la Biblioteca Central Elias Sourasky (Universitat de Tel Aviv), a Israel, i a l’Institut Cervantes de Cracòvia.
La presència de 'Perseguits i salvats' a la capital espanyola part de la programació del Mes de la Memòria de l’Holocaust que organitzen el Centre Sefarad-Israel i la Comunitat Jueva de Madrid. A l'acte d'inauguració, l’ambaixador d’Israel a Espanya ha destacat que el Pirineu català va ser "lloc de pas, de refugi de jueus que fugien de la barbàrie nazi” i ha agraït a la Diputació de Lleida la “tasca de difusió” d’un “capítol peculiar de la història d’Espanya amb els seus jueus”, que en aquest cas ajuda a "retornar la confiança en la humanitat”.
La presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha destacat el valor de la mostra perquè dóna a conèixer "un capítol poc conegut de la història dels Pirineus", alhora que ha posat en valor també la col·laboració dels pobles del Pirineu amb els refugiats que venien del nord, alhora que molts republicans creuaven la frontera en direcció contrària, cap a França, fugint del feixisme de Franco.
Rutes clandestines
Molts dels jueus que van travessar els Pirineus en direcció sud eren nascuts a Polònia, Alemanya, Àustria, Rússia, Bèlgica, Holanda o França, i fugien de les persecucions a mesura que els nazis envaïen els seus països. Malgrat que Espanya i Portugal eren dues dictadures feixistes, també eren els únics punts de sortida del continent gràcies a les seves connexions marítimes amb Amèrica del Nord, el Nord d’Àfrica, la Gran Bretanya i Palestina. Entre 1939 i 1940 els jueus van tenir pas lliure si presentaven la documentació a les duanes i presentaven un passatge per abandonar Espanya i Portugal. Però a partir de 1940, per pressions del règim nazi, Franco va endurir els tràmits per a la concessió de visats d’entrada i es van iniciar les rutes clandestines pels Pirineus a través dels passos de muntanya.
L’exposició forma part del projecte homònim que la Diputació de Lleida va engegar el 2014, com a ruta turística i cultural, per recuperar aquells fets. Ho fa a través de la contextualització històrica d’aquells episodis i de la trajectòria de diverses famílies que van aconseguir creuar. També recupera algunes de les rutes que van seguir, ara recuperades en motiu del projecte. Les rutes visitables, que s'han senyalitzat, passen per l'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya.
