L'Hospital de Cartró de Capdella acull tallers d'arqueologia per implicar els veïns en la seva conservació

Ana Pastor, arqueòloga i conservadora d'arqueologia, ha explicat a l'ACN que els tallers de conservació es fan amb objectes arqueològics contemporanis provinents dels treballs de neteja de l'Hospital de Cartró. S'han fet mètodes de catalogació, neteja i embalatge de peces per la seva futura conservació. El recinte té una ala que estava destinada a l'atenció de malalts i una altra per a cirurgia. Pastor ha comentat que la voluntat d'aquests tallers ha estat "socialitzadora" i creu que implicar la població local en aquestes tasques "és una estratègia de conservació preventiva a llarg termini".

Entre les peces que han documentat hi ha moltes ampolles de vidre, eines de cuina i peces de vestir com sabates o joguines. A través d'aquests objectes, amb els records dels veïns es van coneixent històries amagades de l'Hospital de Cartró. Aquests relats són importants atès que de l'Hospital mateix n'hi ha molt poca documentació i, per tant, són els objectes els que parlen d'aquest espai i de les històries que hi van passar.

L'activitat, organitzada pel Museu Hidroelèctric de Capdella, compta amb la col·laboració del Museu de la Ciència i la Tècica de Catalunya, la Universitat de Barcelona u el Norwegian Institute for Cultural Heritage Research (NIKU).

Edifici singular

L'Hospital de Cartró és una estructura prefabricada i modular, pensada per poder ser transportada en caixes i muntada 'in situ' de manera senzilla, tot seguint un manual d'instruccions. Es va portar des d'Alemanya i era pioner en un àmbit actualment ben consolidat com són les cases prefabricades. En més d'un plafó de cartró, al cap d'un segle, encara s'hi veu la numeració.

Aquestes peces, construïdes amb materials bàsicament de fusta i cartró, a més d'algunes petites peces metàl·liques d'unió i fixació, garantien un preu econòmic i un transport fàcil pel seu baix pes i muntatge ràpid. Mentre van durar les obres de la central de Capdella, es va fer servir com a hospital, posteriorment com a menjador dels treballadors de les empreses Copisa i Endesa i més tard com a caserna. Al voltant del 1940, l'edifici va caure en desús i va ser usat com a magatzem pels veïns. Aquest mal ús ha derivat en alguna modificació arquitectònica, però també molt possiblement ha estat la causa que s'hagi conservat dempeus durant més d'un segle.

Restauració

Des de fa uns mesos hi ha en marxa un projecte de restauració, per actuar de manera responsable sobre aquest bé del patrimoni arquitectònic, probablement únic al món. Es tracta d'un document elaborat per un grup de treball transversal i interdisciplinari. Els experts recomanen una restauració artesanal, monitorada amb un escàner làser 3D i metodologies d'imatgeria científica. Apunten també la necessitat de comptar amb diversos professionals, i crear així un equip format per arqueòlegs, arquitectes, historiadors, experts en medicina i el suport de centres de recerca.

També es vol que sigui un projecte participatiu; és a dir, que els veïns del poble tinguin un paper actiu en la restauració, ja que la seva implicació és fonamental per definir els futurs usos i funcions de l'equipament.