L'independentisme català i basc il·lumina els Pirineus per reivindicar l'autodeterminació
En el marc de la Via Pirinenca s'han encès més de 300 cims, de l'Atlàntic a la Mediterrània, i l'acte central s'ha fet a Guils de Cerdanya. La Seu d'Urgell ha estat un dels portals de pas de l'acció
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'entitat sobiranista basca Gure Esku i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, Artistes per la República i la Fundació Reeixida, han il·luminat aquest dissabte més de 300 cims dels Pirineus, des de la costa atlàntica fins al Mediterrani, per reivindicar el dret a l'autodeterminació. Un total de 130 d'aquests pics eren a Catalunya i l’acte central ha tingut lloc a l’Estació d’esquí nòrdic Guils-Fontanera (Guils de Cerdanya), des d’on s’ha donat el tret de sortida a la Via Pirinenca.
A Guils hi ha estat present la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; l’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d’Artistes de la República, i Dídac Amat, d’Òmnium Cultural. A més, s'ha comptat amb l’actuació dels txalapartaris Javier Olaziola i Txopo López de Robles.
L’encarregat de començar l’acte ha estat l’alcalde de Guils, Josep Mendo, seguit de Marc Sellarès, coordinador de la sectorial de l’Assemblea Artistes de la República, que ha destacat que la Via Pirinenca “és l’obra d’art més gran mai feta” i que “la dissidència política en forma d’art és molt difícil de reprimir”. El president de la FEEC, Jordi Merino, ha reblat que “cal revifar la flama de l’independentisme, i avui tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca.”
Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat el seu agraïment als assistents, als participants i a totes les entitats, i ha posat en valor “el compromís, la complicitat i la cooperació” per dur a terme “l’acció artística més gran de caràcter polític que s’ha projectat mai a Europa”. També ha volgut afegir que la Via Pirinenca “és un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminació dels pobles. "Una protesta contra les fronteres imposades per la violència i l’opressió dels estats", ha afegit.
Amalur Álvarez, la presidenta de Gure Esku, ha reivindicat que “quan hi ha una majoria social que vol decidir el seu estatus polític, que vol conformar un estat independent, la millor opció és l’exercici del dret a l’autodeterminació”, i ha insistit que Gure reclama que “les fronteres es decideixin democràticament amb vots, i no amb imposicions, violència o guerres: per a Euskal Herria i Catalunya els Pirineus no representen una frontera, sinó un punt de trobada entre els pobles basc i català”.
Finalment, Dídac Amat, d’Òmnium Cultural, ha remarcat la seva voluntat de “seguir treballant junts per construir una Europa dels pobles, on l’Estat espanyol no tingui més alternativa que respectar el dret a l’autodeterminació dels nostres ciutadans i ciutadanes.”
La Seu, portal de pas
La Seu d'Urgell ha estat un dels portals de pas de la iniciativa, juntament amb Figueres, Ripoll, Campdevànol i Tremp. Des d'un local ubicat al carrer Major de la Seu d'Urgell, un grup de voluntaris de l'ANC Alt Urgell ha proveït de material els grups excursionistes que han pujat a fer una trentena de cims d'Andorra, l'Alt Urgell i la Cerdanya, entre d'altres llocs del Pirineu. La Via Pirinenca s’ha visualitzat encenent farells especials i llanternes frontals.