La Seu d'Urgell i Puigcerdà s'allunyen de la mitjana catalana en desenvolupament socioeconòmic

L'índex socioeconòmic territorial (IST) de la Seu d'Urgell i de Puigcerdà, les dues principals poblacions de l'Alt Pirineu (amb uns 13.000 i 10.000 habitants respectivament), se situa a un nivell de 87,2 en totes dues ciutats. És a dir, uns 13 punts per sota la mitjana de referència catalana, que es fixa en 100.

Així es desprèn de l'actualització de l'IST que ha publicat aquest dimecres l'Institut d'Estadística de Catalunya, amb el matís que el nou estudi es basa en dades del tancament del 2023; per tant, d'ara fa uns dos anys, que és el darrer cop que s'ha fet aquesta anàlisi fins ara.

Sigui com sigui, la dada de les capitals de l'Alt Urgell i de la Cerdanya confirma una tendència a la baixa al llarg del darrer decenni respecte del nivell de desenvolupament socioeconòmic del conjunt de Catalunya. I és que la publicació també permet comparar l'evolució dels anys anteriors. I en aquest punt, al 2015 l'índex socieconòmic de la Seu se situava en 93,6, mentre que l'any següent ja havia baixat a 92,5, al 2018 era de 91,1, al 2020 -l'any de la pandèmia- es quedava en 90,4, al 2021 baixava per primer cop dels noranta punts (89,4) i al 2022 ja era de 88,2, abans del nou descens d'un punt al tancament del darrer any estudiat.

Contrastos dins el municipi de la Seu

L'estudi, tanmateix, també permet veure les diferències entre zones d'un mateix municipi. I en el cas de la Seu, determinen que l'índex més baix és entre els habitants del centre històric (la secció censal número 1), on es queda en només 70,3, quasi trenta punts per sota la mitjana catalana. A l'entorn de l'estació d'autobusos, és de 79,5; a la zona del passeig Joan Brudieu, de 82,3; a la perifèria del nucli urbà (incloent-hi Castellciutat, Santa Magdalena i les partides disseminades), de 84,7; als barris del nord de la ciutat, de 92,0, a la part sud de l'eixample urbà, de 92,2; i finalment, a la part nord de l'eixample, és de 97, ja molt a prop del referent.

Cal recordar que, a diferència dels estudis sobre poder adquisitiu mitjà, aquest índex no només es basa en la renda per càpita sinó que per mesurar-lo també es té en compte la situació laboral dels habitants del nucli estudiat, el nivell educatiu que tenen i la incidència de la immigració en el funcionament de cada nucli o ciutat.

El millor índex de l'Alt Urgell, a Arsèguel

Tornant a l'Alt Urgell, i tot i la dada de la Seu, la darrera actualització demostra que la majoria de municipis de la comarca són a prop de la referència catalana, ja sigui per sobre o per sota. N'hi ha catorze que es queden per sota -incloent la capital comarcal- però els cinc restants superen la mitjana.

El que presenta millor índex és Arsèguel (115,3) i també estan per sobre el referent Josa i Tuixent (114,2), Cava (110,8), el Pont de Bar (103,3) i Fígols i Alinyà (103,2). Pel que fa a la resta, els que estan més a prop de la mitjana són Montferrer i Castellbò (99,7) i Peramola (99,5). Els segueixen Alàs i Cerc (98,4), les Valls d'Aguilar (també 98,4), Bassella (97,3), Estamariu (95,4), Cabó (95,1), Ribera d'Urgellet (94,7), Coll de Nargó (93,8), les Valls de Valira (93,5), Oliana (92,5) i Organyà (91,3). Finalment, el municipi de la comarca amb l'índex més baix -deixant de banda la Seu- és la Vansa i Fórnols (89,0).

Tots els municipis cerdans tret de Puigcerdà superen la mitjana

Pel que fa a la Cerdanya, el baix nivell actual de Puigcerdà contrasta amb el fet que a la comarca s'hi concentren cinc dels sis municipis de l'Alt Pirineu amb millors índexs (per sobre de 120). I un d'ells, Prats i Sansor, hi apareix com la població amb més desenvolupament socioeconòmic de tota la regió pirinenca: 125,9. El segueixen, pel que fa estrictament a la Cerdanya, Fontanals (124,9), Urús (122,7), Bolvir (també 122,7) i Isòvol (122,1), i es queden a prop d'aquesta franja màxima Das (119,7) i Ger (118,4). En el cas de Fontanals, és l'únic d'aquests municipis que té més de mig miler d'habitants i se situa com el segon de Catalunya amb millor índex pel que fa a ajuntaments amb més de 500 veïns, només superat per Matadepera.

De fet, tots els municipis cerdans -deixant a banda el cas de Puigcerdà- superen amb comoditat la referència catalana. Els següents per ordre d'índex són Meranges (116,9), Riu (116,4), Guils (115,3), Lles (114,5), Alp (113,5), Bellver (111,2), Prullans (111,2), Montellà i Martinet (106,8) i Llívia (106,2). 

De la seva part, l'evolució a la baixa de Puigcerdà ha estat molt semblant a la de la Seu, malgrat que en aquest cas amb alts i baixos. Al 2015 la capital cerdana també estava a 93,6, l'any següent baixava quatre dècimes (93,2) i al 2017 i al 2018 es recuperava lleument (93,4 tots dos anys), però al 2019 ja queia fins al 91,8, abans de tornar a davallar al 2020 (90,9) i de situar-se ja deu punts per sota la mitjana al 2021 (89,7). Al 2022 Puigcerdà experimentava una lleu recuperació (90,7), però al 2023 -ja finalitzada la pandèmia- ha tornat a caure amb força amb una davallada de 3,5 punts en un sol any, fins a quedar-se en l'esmentat 87,2. Aquesta tendència general de decadència ha coincidit amb un període de forta pressió demogràfica: mentre que al tancament del 2014 el cens de Puigcerdà era de 8.761 habitants fixos, actualment ja supera els deu mil (concretament, 10.008 al final del 2024); és a dir, un augment del 14% en només deu anys.

Matadepera, Fontanals de Cerdanya i Castellolí eren els municipis de més de 500 habitants amb major índex socioeconòmic territorial el 2023#condicionsdevida #agrupacionscensals #seccionscensals pic.twitter.com/swTeasLm3Z

— Idescat (@idescat) March 18, 2026

Nivell elevat també al Pallars Sobirà, l'Aran i l'Alta Ribagorça

Una situació semblant presenta una altra de les comarques més turístiques, el Pallars Sobirà, amb la diferència que en aquest cas la capital comarcal, Sort, sí que supera la mitjana catalana: se situa en 104,7 i millora així en tres dècimes la seva dada anterior. En aquesta comarca el municipi amb millor índex -i el segon millor de tot l'Alt Pirineu- és Esterri de Cardós (125,1). També destaquen Alt Àneu (118,7), Espot (116,4), Soriguera (115,6), Llavorsí (113,4), Rialp (113,0) i Farrera (112,7). En canvi, Esterri d'Àneu és l'única població del Sobirà que està clarament per sota (94,6).

A l'Alta Ribagorça, hi ha un contrast entre el nord i el sud: la Vall de Boí supera clarament la mitjana catalana (113,0) i Vilaller també hi és per sobre (104,4), però el Pont de Suert s'hi queda per sota (93,2). I a la Val d'Aran, el millor índex el té Es Bòrdes (118,5), seguit de Naut Aran (117), Vilamòs (116,3), Arres (109,1) i la capital, Vielha (101,3), mentre que en canvi tres municipis del Baish Aran estan per sota el referent: Bossòst (99,4), Les (95,5) i Canejan (94,8).

Finalment, al Pallars Jussà superen la mitjana catalana sis municipis entre els quals destaquen la Torre de Capdella (116,4) i Sarroca de Bellera (115,2). Els altres són Salàs, Conca de Dalt, Castell de Mur i Senterada, situats entre 100 i 110. La resta se situen ja per sota i la dada més baixa és la de la capital pallaresa, Tremp, que presenta un índex de 87,8, força semblant als de la Seu i Puigcerdà. 

L'índex més alt de Catalunya, a un poble del Berguedà

D'altres dades d'interès que dóna l'actualització són que el municipi amb l'índex socioeconòmic més alt de Catalunya és actualment Capolat: 131,2. És a dir, més de trenta punts per sobre la mitjana. Al Berguedà, hi ha una quinzena més de municipis -la meitat dels de la comarca- que superen la referència catalana, si bé alguns d'ells també són entre els menys poblats del país. Hi sobresurten Gisclareny (125,3), la Nou (118) i Castell de l'Areny (117,9) i també hi figuren els més pròxims a l'Alt Urgell: Saldes (113,4) i Gósol (104,9). Mentrestant, l'índex de Berga es queda en tot just 93 i és uns dos punts i mig per sota del segon municipi més poblat de la comarca, Gironella (95,4).

Al Ripollès també hi ha dos municipis molt per sobre la mitjana, i són els dos més propers a la Cerdanya: Toses (121,9) i Queralbs (121,1), mentre que Gombrèn i les Llosses són al voltant de 119. La capital, Ripoll, és l'única població de la comarca que es queda clarament per sota la mitjana (88,6) en aquestes dades de 2023. I al Solsonès, quasi tots els termes superen lleugerament el referent català, amb la millor dada a la Coma i la Pedra (112,4). S'hi queden a prop Torà (99,5) i Biosca (97,5) i tampoc no hi arriba Solsona (91,7).