Lleida vol que s'incorpori la Seu Vella a la candidatura d'Andorra, la Seu d'Urgell i Foix a Patrimoni de la Humanitat

El Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida, del qual formen part la Paeria lleidatana i el Departament de Cultura de la Generalitat, ha presentat una petició formal al Govern d’Andorra en la qual suggereixen que la capital del Segrià també formi part, mitjançant aquest monument, de la candidatura conjunta del Principat, la Seu d'Urgell i Foix perquè la UNESCO els reconegui com a Patrimoni de la Humanitat. El projecte, en el qual ja hi treballen des de fa temps l'executiu andorrà i els ajuntaments de les capitals de l'Alt Urgell i l'Arieja, s'anomena 'Testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus. El coprincipat d’Andorra', i inclou la Catedral de Santa Maria d'Urgell, a més del Castell de Foix i diverses esglésies romàniques i edificis històrics d'Andorra vinculats a la seva creació com a país, entre ells la Casa de la Vall. 

L’alcalde de Lleida i també president d'aquest consorci, Fèlix Larrosa, ha explicat a l'ACN que el principal motiu pel qual demanen la incorporació a aquesta candidatura pirinenca és el fet que el Pariatge, el document que l'any 1278 va resoldre el conflicte entre el Bisbat d'Urgell i el Comtat de Foix sobre la sobirania d'Andorra, es va signar al Turó de la Seu Vella, i opina que per aquest motiu Lleida "va tenir un paper fonamental en la constitució del país dels Pirineus". Larrosa hi afegeix que de moment la idea ja té el suport tant de la nova consellera de Cultura de la Generalitat, Sonia Hernández, com del ministre de Cultura del Govern espanyol, Ernest Urtasun. Tanmateix, l’alcalde lleidatà matisa que ara cal que també hi estiguin d'acord els governs andorrà i francès, amb qui l'executiu de Madrid comparteix la candidatura que han de presentar davant la UNESCO.

Des del Consorci esmenten que el Pariatge és "el document essencial per entendre l’evolució específica de les Valls d’Andorra". El van signar el comte Roger Bernat III de Foix i el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx per tancar l’obert conflicte pel domini d’Andorra entre els bisbes i vescomtes de Castellbò i els seus successors, els comtes de Foix. L’arxiu capitular d’Urgell, a la Seu d'Urgell, conserva el document conegut com a ‘Segon Pariatge’, que data de l’any 1288 on, arran d’una sèrie de desavinences entre el bisbe i el comte, es tornaren a ratificar els pactes inclosos en el primer Pariatge.

El 8 de setembre de 1278, al Turó de la Seu Vell de Lleida, el comte i el bisbe van signar el Pariatge, segons aquestes fonts. Posteriorment, al llarg dels segles, setze comtes de Foix, vuit reis de França, dos emperadors francesos i 25 presidents de la República Francesa van assegurar el llegat de Roger Bernat III de Foix, que en tot aquest temps han compartit amb fins a 56 bisbes d’Urgell, per a "l’administració d’un petit estat de muntanya dins d’uns límits mai modificats, amb títol avui reconegut com a Coprincipat d’Andorra", hi afegeixen.

Candidatura transnacional liderada per Andorra

La candidatura, que lidera el Govern d'Andorra, recull "una selecció de monuments distribuïts per Andorra, França i Catalunya que donen testimoni d’una història i una realitat singulars que, sense interrupció, durant el darrer mil·lenni, va ser teixida conjuntament per Andorra, els bisbes d’Urgell i els comtes de Foix, i després pels seus successors, els reis de França".

La llista que ja s'ha preparat des de fa temps consta de dotze monuments que abasten des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, tots ells "amb un bon estat de conservació i protecció i un grau òptim d’autenticitat i integritat", tal com han explicat des de la candidatura.