Lliuren a una supervivent de l'Holocaust una carta extraviada al Pirineu l'any 1944
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha lliurat aquest dimecres a Rishon Lezion (Israel) una carta extraviada l'any 1944, al Pirineu, d'una víctima de la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial. Es tracta d'una missiva que anava dirigida a Rachel Gewürz de part de la seva germana bessona, Fanny Gewürz, que es va enviar des de Sort, on havia arribat clandestinament.
Rachel Gewürz no va arribar a rebre el document que, després d'un llarg recorregut per l'Estat espanyol, Portugal i Egipte, es va trobar ara fa un any entre la documentació dels fills dels antics propietaris d'una pensió on s'havia allotjat Fanny Gewürz. En el marc el projecte 'Perseguits i Salvats', l'historiador Josep Calvet s'ha encarregat de localitzar a la família Gewürz a Israel per retornar el document a la seva destinatària.
Rachel Gewürz va emigrar a Palestina l'any 1939, amb 13 anys, mentre que Fanny Gewürz va quedar-se a França fins que el 1944, quan tenia 18 anys, va creuar el Pirineu formant part d'una expedició de joves jueus que fugia de la persecució nazi. Fanny Gewürz va ser detinguda el maig de 1944 però, gràcies a les gestions d'una organització jueva de suport als refugiats, es va poder allotjar a la pensió Martín Cases de Sort. Uns dies després d'instal·lar-s'hi, va escriure l'emotiva carta a la seva germana comunicant-li la nova situació i expressant-li el seu desig de reunir-se amb ella.
Rachel Gewürz, que actualment es diu Rachel Furstenberg, ha rebut la carta acompanyada del fill de la difunta Fanny i la resta de la família. El fill de Rachel, Udi Firstenberg, s'ha mostrat sorprès i ha explicat que rebre la carta 74 anys després "els fa feliços" i que és "com un somni" que els permet "tancar un cercle de la nostra vida". L'Ajuntament de Rishon Lezion, municipi on resideix Rachel Furstenberg, ha ofert una recepció a la delegació catalana. En l'acte, precisament, Joan Reñé ha lluït el llaç groc per exigir l'alliberament dels presos polítics catalans. Entre els assistents també hi ha hagut vicepresidenta de l'ens, Rosa Pujol, i la parella que regenta actualment la pensió de Sort on es va trobar el document.
Pel que fa al contingut, la carta explicava que la germana de la seva mare havia sobreviscut de la persecució durant la Segona Guerra Mundial i que volia retrobar-se amb la família. La missiva, però, mai no va arribar a destí perquè va ser retornada a Espanya.
Joan Reñé ha constatat la rellevància històrica del document perquè "representa un testimoni de primera mà de com van ser les fugides pels Pirineus durant la persecució per part dels nazis". Reñé ha considerat que l'entrega del document, "que es va enviar en uns moments crítics", posa en valor la història i el contingut moral i humà "d'una història poc explicada, la de milers de persones van creuar els Pirineus durant la Segona Guerra Mundial per salvar les seves vides". El projecte “Perseguits i salvats” vol recuperar precisament aquests fets amb quatre rutes turístiques, que passen per la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l'Aran.
