Lluís Racionero publica 'Los tiburones del arte'

L'escriptor urgellenc Lluís Racionero presenta nou llibre, Los tiburones del arte (Stella Maris), un llibre a través del qual expressa la seva indignació perquè considera que, avui, "perquè una cosa es digui art només es necessiten unes condicions comercials i de relacions públiques, no d'estètica i de l'obra en si".

En una entrevista a l'ACN, Racionero ha assegurat que "és intolerable que en l'art l'únic criteri que quedi és el preu i les maniobres econòmiques per valorar una obra". I ha considerat aquesta realitat com a "nefasta i una estafa, perquè el valor de les obres d'art és intrínsec en elles mateixes".

A Luis Racionero (La Seu d'Urgell, 1940) sempre li ha interessat l'art com a aficionat. En la seva estada a Berkeley (EUA) va fer uns cursos d'arquitectura i d'història de la ciutat des d'un punt de vista estètic, i després a Barcelona va donar classes a l'Escola d'Arquitectura i un curs d'estètica per als arquitectes. En deixar la universitat, va publicar un llibre a finals dels 80 titulat 'Arte y ciencia'. "Tenia un background sobre aquest tema i de cop van arribar aquests taurons en formol i vaig decidir escriure sobre això", ha dit.

De fet, tot parteix de la seva crítica al fet que l'artista britànic Damien Hirst vengués un tauró tigre en una vitrina amb formol el 2004, per un total de 12 milions de dòlars. Segons l'autor pirinenc, Damian Hirst és "un suposat artista anglès que ha fet vaques en formol, un crani ple de diamants i va acabar fent uns taurons en formol".

En aquest context, ha explicat que la tesi del llibre és que a partir de 1900, quan van aparèixer les avantguardes, el primer que van fer va ser treure tots els criteris que existien sobre l'art. "L'art ha anat canviant d'estils i dins de cada estil hi havia unes normes i criteris per dir si l'obra era regular, dolenta, bona o no era res". Sempre hi havia uns cànons per jutjar i calibrar, però, afirma, "el que van fer les avantguardes no va ser canviar els criteris sinó treure'ls i defensar que art és tot el que faci un senyor que s'autoproclami artista".

En aquest context, l'escriptor creu que els culpables d'aquesta situació, en la qual predomina el preu, són els marxants, els pintors que hi estan d'acord, els crítics, els galeristes i els museus que "accepten tot això per por que no els hi diguin que són uns incults".

Preguntat per la figura de Salvador Dalí, qui també va utilitzar molt la publicitat per incrementar les vendes de les seves obres, Racionero el salva d'aquesta crítica i destaca que Dalí "sabia pintar molt segons l'estil realista i això té un mèrit" i que "les seves obres d'art poden ser formalment antiquades, però si es comparen amb les del mateix estil són molt bones i tenen un al·licient, i és que ell incorpora les teories psicoanalítiques de l'inconscient en les seves pintures".