Llum verd al tràmit parlamentari de la llei que fomentarà l'aranès i en garantirà l'ús
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat al Parlament de Catalunya el projecte de Llei de l’aranès, que el “reconeix com a llengua pròpia a l'Aran” i encapçala “una iniciativa sense precedents en favor de la protecció, la defensa i el foment de la llengua occitana”.
Carod no ha dubtat a qualificar la futura normativa d'“històrica”, donat que és la primera vegada que una institució defensa l’occità "des que Occitània va perdre les estructures pròpies en la batalla de Muret de 1213”.
La llei de l’aranès regularà l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i a l’Aran, en aquest cas com a llengua pròpia, en compliment de l’Estatut d’Autonomia. La futura norma ha iniciat avui el tràmit parlamentari, un cop superat el debat de totalitat que s’ha fet al ple i al qual han assistit representants institucionals de la Vall d’Aran.
Amb aquesta mesura, la Generalitat, en estreta col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran, assumeix la responsabilitat de garantir “el futur de la llengua” tant a l’Aran com a la resta de Catalunya. Tot i el retrocés dels darrers anys, la llengua occitana encara la parlen tres milions de persones. Quasi tot el territori occità és a l'Estat francès, però també es parla a Aran i a Itàlia.
El vicepresident del Govern, que ha pronunciat la defensa de la llei íntegrament en occità, ha instat els grups parlamentaris a treballar en aquest projecte de llei per fer-lo realitat, ja que simbolitza “un fet històric, sense precedents, del qual hem d’estar orgullosos”.
Rebuig del Partit Popular
El Parlament ha rebutjat, paral.lelament, l'esmena del PP contra el projecte de Llei de l'aranès. El diputat Rafael López ha reproduït el mateix discurs que té el PP cap al català, el basc o el gallec, tot argumentant que protegir l'aranès aniria en contra del "trilingüisme" de la Val d'Aran i posaria en perill "el dret de les famílies araneses escolaritzar els seus fills en castellà i dels comerciants a no usar l'aranès".
El PP ha contraposat el suport a aquesta llei amb el rebuig a una vegueria pròpia per a l'Aran i ha acusat el Govern de "treure-li a l'Aran la identitat pròpia". El síndic d'Aran i diputat del PSC, Francesc Boya, ha lamentat la intervenció del PPC, a qui ha retret "poca sensibilitat" amb el fet nacional occità. Per Boya, "el que està en risc a l'Aran no és pas el trilingüisme, sinó l'aranès".
