L'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell, d'estrena aquest cap de setmana després de dos anys de restauració
Dissabte es farà un acte de benedicció de l'instrument, un dels pocs de caràcter romàntic que perviuen a Catalunya. Diumenge tornarà a sonar coincidint amb el primer aniversari de l'ordenació de Josep-Lluís Serrano com a bisbe d'Urgell
L'orgue de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell tornarà a sonar aquest cap de setmana després de dos anys de restauració. Dissabte, 20 de setembre, a les sis de la tarda, es durà a terme un acte de benedicció i un concert inaugural, obert a tota la ciutadania. L'instrument és un dels pocs que perviuen a Catalunya que pot interpretar amb propietat el repertori dels músics romàntics. Es tracta d'un orgue centenari, construït el 1919 per Lope de Alberdi Rekalde, considerat un dels millors mestres orgueners del seu temps.
La benedicció anirà a càrrec del bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Josep-Lluís Serrano, en una litúrgia acompanyada de les notes musicals del nou instrument. Seguidament, intervindrà l’organista Miquel González, professor d’orgue del Conservatori Professional i Municipal de Música de Lleida i organista de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona.
L'endemà diumenge, coincidint amb el primer aniversari de l’ordenació de Josep-Lluís Serrano, i després de la celebració eucarística de dos quarts de dotze del migdia, monsenyor Valentí Miserachs oferirà un nou concert amb obres de Frescobaldi, Zipoli, Bach, Boëllma, Bossi i d’ell mateix. Miserachs, destacat compositor en actiu, és canonge de la Basílica Patriarcal de Santa María la Mayor, prelat d’honor de Sa Santedat i protonotari apòstol-lic. A més, va ser mestre director de la Cappella Musicale Liberiana de la Basílica de Santa Maria Major a Roma fins al 2019.
Gran valor musicològic i patrimonial
L'orgue de la Catedral de Santa Maria d'Urgell, amb gran valor musicològic i patrimonial, es va estrenar el 30 de setembre de 1920 i es va construir amb les últimes innovacions tècniques de l'època, entre les quals destaca que s'hi posà el motor elèctric, utilitzat des de finals del segle XIX. Els registres són romàntics, amb imitació del violoncel, viola de gamba, violí, clarinet, oboè, veu humana i flauta. Fins ara no s’hi han fet canvis que alterin la seva factura original i això comporta que la sonoritat sigui la mateixa que en el moment de la seva construcció. La reforma actual ha anat a càrrec de l'empresa Alejandro Turanzas Organeros.
Les obres de restauració de l'orgue es van iniciar a finals d'abril de 2023 i han consistit en un treball profund de neteja de l'interior de l'instrument. A més, s'han desmuntat les parts més importants de la seva maquinària per poder-les restaurar. També s'ha netejat i restaurat la consola, les seves peces de manipulació i les tecles. Tot plegat, utilitzant materials i coles de la mateixa naturalesa que els que es van emprar durant la seva construcció, fa més d'un segle.
El degà del Capítol de la Catedral de la Seu d'Urgell, Benigne Marquès, ha explicat que la restauració de l'orgue era molt necessària, tenint en compte que l'instrument té més de cent anys i compta amb una maquinària molt complexa. Per la seva banda, l'orguener encarregat de la restauració, Alejandro Turanzas, ha dit que aquesta ha estat la primera intervenció en profunditat i ha destacat el fet que s'han basat a "respectar l'instrument sense aplicar cap mena de modernització". Així, ha apuntat que l'objectiu dels treballs ha estat el de recuperar la sonoritat que tenia l'orgue en el moment de la seva construcció.
Mentrestant, el canonge-organista Jordi Miquel ha incidit en el fet que aquest és especial per les seves vàlvules còniques, les quals li donen més força als més de 1.400 tubs. Finalment, ha destacat la qualitat dels tubs, que, ha assegurat, li aporten un "so bellíssim".
Cinc orgues a la catedral urgellenca
L'orgue, el cinquè que ha tingut la catedral de la Seu d'Urgell, fou concebut com un instrument que fos una rèplica de l'orquestra simfònica, amb registres que tenien com a objectiu reproduir la sonoritat de l'oboè, el clarinet o el violí, entre d'altres. Es va salvar de la crema de diversos elements del temple durant la Guerra Civil.
Segons ha documentat mossèn Jordi Miquel a través de l'Arxiu Capitular, la catedral de la Seu d'Urgell va tenir el sel primer orgue renaixentista, fabricat per Ermenter Brocà, l’any 1495. El segon, igualment renaixentista del 1544, va ser obra de Fermí Granollers, sota l'impuls de les reformes litúrgiques i musicals de Joan Brudieu (1520-1591). El tercer instrument va ser barroc i el va realitzar fra Antoni Llorens, franciscà, el 1610. El quart, també barroc, fou obra de Antoni Boscà Llorens, el 1742. El cinquè, romàntic, l’actual, es va estrenar el 30 de setembre de 1920. Tanmateix, s'especula que ja abans devia existir algun orgue anterior, perquè els documents del 1473 refereixen que un canonge, anomenat Joan, era el "sonador d’orgues" (l’organista).
