Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / L'os bru expandeix fins a l'Alt Urgell la seva presència als Pirineus

L'os bru expandeix fins a l'Alt Urgell la seva presència als Pirineus

La Generalitat confirma que se n'ha vist un exemplar al municipi de Montferrer i Castellbò, per primer cop des del 2007. Aquest darrer any també s'ha localitzat plantígrads diverses vegades al nord d'Andorra i en dues ocasions a l'Alta Cerdanya. Al conjunt de la serralada hi ha identificats 83 ossos, la meitat d'ells a Catalunya
02/04/2024 12:55

L'os bru ha tornat a l'Alt Urgell, després de més de quasi dues dècades sense ser-hi present. Segons ha informat aquest dimarts el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, aquest començament d'any els equips de seguiment han albirat la presència d'almenys un plantígrad al terme municipal de Montferrer i Castellbò. Concretament, al nord de la Vall de Castellbò i a prop del Pallars Sobirà, una de les comarques dels Pirineus que concentra una major activitat d'aquesta espècie des que les administracions superiors van decidir reintroduir-la a la serralada.

Fins ara el darrer indici de moviments d'os a l'Alt Urgell datava de l'any 2007. Els responsables de seguiment han matisat que es tracta d’"una dada puntual" i que "probablement es tracti d'un moviment d'algun dels exemplars coneguts i identificats a la comarca veïna del Pallars Sobirà". En tot cas, i ara que s'acaba la hibernació, aquest 2024 el Cos d'Agents Rurals farà "seguiment de la zona per comprovar si es tracta d'un indici de moviment puntual o recurrent".

Pel que fa justament a l'evolució d'aquest programa, el Govern català ha informat que actualment es té constància de la presència permanent de 41 exemplars en territori català, tot i que la xifra al conjunt dels Pirineus ja s'eleva fins als 83. La majoria es mouen sobretot pel Pallars, la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, però cada cop més s'atansen a contrades veïnes. Així, a més d'aquesta observació feta a l'Alt Urgell per part dels Agents Rurals, aquests darrers mesos també s'ha constatat la incursió de l'os a Andorra gairebé una desena de vegades, segons han notificat els Banders. Aquestes identificacions s'han produït totes al nord del Principat, a les parròquies d'Ordino, Canillo i Encamp i sempre a prop del límit fronterer amb l'Arieja.

Pel que fa ja al vessant més oriental, l'os també ha estat vist a l'Alta Cerdanya, concretament a l'entorn del coll del Pimorent i la vall de Lanós. Un fet que concorda amb els diversos albiraments que se n'ha fet a la part oriental de l'Arieja.

Setze cries als Pirineus

En aquest balanç del 2023 publicat pel Departament d'Acció Climàtica s'ha informat que aquest any passat van néixer 16 cries d’os als Pirineus, d’un mínim d’11 ventrades. Es tracta d’una de les xifres de ventrades més altes registrades des que es va iniciar la introducció d'ossos, sense consultar-ho a la població local, l’any 1996. Aquestes dades s'obtenen del seguiment que realitza el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru al Pirineu (GSTOP), on a més del Govern català també hi ha el Cos d’Agents Rurals (Departament d’Interior), el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra, França, l’Aragó i Navarra.

Al 2023, al conjunt dels Pirineus, s’han detectat un total de 83 exemplars d’os. Aquesta xifra correspon al nombre mínim d’ossos detectats en un any i es revisa anualment. Es tracta de 37 femelles, 40 mascles i 6 individus de sexe no identificat. Del total, 43 són adults potencialment reproductors (26 femelles i 17 mascles), 24 subadults i 16 cries. Segons els càlculs elaborats pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru al Pirineu, s’estima que la taxa mitjana de creixement anual de la població d’os en els darrers quatre anys ha estat del 10,94%.

Pel que fa a exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2023, la xifra és de 7 (3 adults i 4 subadults). En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els exemplars dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici des de fa dos anys.

L'àrea de distribució total s'estima en uns 7.100 km², fet que suposa un augment de 1.700 km² respecte al 2022 i de 600 km² respecte al 2021. S'estén al llarg de 230 quilòmetres d'est a oest, des del sud-oest del departament francès dels Pirineus Orientals fins al nord-est de Navarra. Aquest augment de la superfície es degut principalment a diversos moviments de dispersió d'ossos mascles subadults, en particular als extrems oest, est i sud de l'àrea de distribució. Des del 1996, la tendència general de la mida de l'àrea de distribució ha estat d'augment continuat, cosa que reflecteix àmpliament la tendència demogràfica de la població.

Malestar de la pagesia del Pirineu pels danys i les incursions de fauna salvatge

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ja fa anys que desenvolupa tot un seguit de "mesures preventives de coexistència amb la ramaderia", afirmen, que es fonamenten en l’agrupament i vigilància dels ramats durant el dia i tancament dels ramats amb la vigilància i protecció mitjançant gossos de protecció durant la nit. El programa de prevenció de danys pretén donar una resposta efectiva als ramaders locals propietaris d’oví i cabrum que estan ubicats en zones de presència de l’os, susceptibles de patir atacs o depredacions.

En tot cas, l'alliberament d'aquests i d'altres animals salvatges per part de les administracions segueix sent entre les principals queixes dels ramaders del Pirineu, tal com han reflectit a les protestes endegades aquest febrer passat. El sector no només es queixa dels atacs contra el bestiar per part d'espècies com l'ós, sinó que també acusen el Govern de no preocupar-se de l'alimentació d'aquests animals que ell mateix ha alliberat, cosa que provoca que a efectes pràctics s'acabin alimentant de recursos dels pagesos. Així ho han reflectit al decàleg de reclamacions que van presentar a l'inici de les mobilitzacions, sota el lema 'Sense pagesia no hi ha Pirineu!'. En aquell document, exigeixeixen "que el Govern es responsabilitzi de la gestió de la fauna salvatge i dels seus danys, especialment de la fauna que ens ha imposat sense consulta", i per això reclamen la creació d'una Llei de Caça Catalana que permeti aturar l'actual expansió sense control de determinades espècies.

L’any passat hi va haver agrupacions de ramats a la Bonaigua, Isil, Tavascan-Estaron i Boldís, amb la presència de pastors contractats pel Departament que s’encarreguen de la vigilància diürna i amb almenys dos gossos. Acció climàtica hi destina 500.000 euros. El número d’atacs i depredacions a la ramaderia -denunciats- durant el 2023 en territori català ha estat de 16, una xifra que segons el Departament es manté "estable, tot i l’augment progressiu de la població d’ossos". En el cas de la ramaderia petita (ovelles i cabres), segons afirmen, "els atacs es van produir majoritàriament perquè els exemplars van quedar fora del tancat durant la nit per raons meteorològiques (boira) o per separar-se del ramat al recollir-lo".

 

 

Enllaç a vídeos de gravacions de l'os bru al Pirineu:

https://youtu.be/FWJQ2Xh0g8U

https://youtu.be/7PhmmKRygTQ

https://youtu.be/qeViKsy-njg

https://youtu.be/SMQVr7gyL4I

https://youtu.be/yrVoLJw6W0Q

https://youtu.be/-pOhwrPQumE

  • Mapa de localització de la presència d'óssos arreu dels Pirineus al llarg del 2023 (GSTOP)
  • Os bru al Pirineu (Foto: Departament d'Acció Climàtica)

Mostrar formulari de contacte