L'urgellenca Roser Porta publica un nou estudi sobre l'obra de Mercè Rodoreda

La Fundació Mercè Rodoreda, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), acaba de publicar 'Mercè Rodoreda i l'humor', un estudi de les quatre primeres novel·les de l'autora realitzat per la periodista i escriptora urgellenca Roser Porta. Porta és autora de les edicions crítiques de les quatre obres que la Fundació ha publicat en dos volums ('Primeres novel·les, I: Sóc una dona honrada?' i 'Del que hom no pot fugir', editat l'any 2006, i 'Primeres novel·les, II: Un dia de la vida d'un home' i 'Crim', editat el 2002). L'estudi culmina, així, el projecte de recuperació i estudi de l'obra de joventut de l'autora, dirigit per Joaquim Molas —membre de l'IEC i de la Comissió Tècnica de la Fundació—, que vol omplir un buit en els estudis sobre l'autora.

Segons informa l'ACN, 'Mercè Rodoreda i l'humor' analitza la producció de la jove escriptora fins l'any 1936. Se centra en la narrativa, l'assaig i el periodisme, i en demostra la unitat de temes i estil. Com explica l'autora, l'obra situa aquesta producció 'en el seu context, una etapa molt important per a la cultura catalana —el procés de recuperació dels anys trenta, els anys de la República—, vol relacionar aquesta producció juvenil amb la de maduresa (però sense perdre de vista els dos contextos diferents ni barrejar-los) i demostrar que conté alguns dels elements essencials', com ara la negació de l'amor i l'antisentimentalisme. I, sobretot, aquest estudi 'vol reivindicar el paper que l'humor té en l'obra de Mercè Rodoreda, una faceta sovint ignorada o poc valorada i que és vital. I ho vol fer partint directament dels materials escrits per l'autora i alguns coetanis, sense prejudicis originats de la biografia ni de la lectura i interpretació de l'obra de maduresa'.

L'associació dona i humor no ha estat gaire habitual en l'obra de Rodoreda. Roser Porta recorda que 'ha transcendit a través de múltiples testimonis que Rodoreda era una dona riallera, moltes persones coetànies han descrit la intensa sonoritat de les seves riallades (alguns cops per deixar entendre o demostrar la seva presumpta frivolitat), però no s'ha valorat el pes del sentit de l'humor en la seva producció literària de preguerra'. En aquest sentit, apunta que 'Rodoreda va ser tan humorista com Francesc Trabal o com Joan Oliver, i tan dessacralitzadora i desmitificadora com ells a l'hora de parodiar la literatura, satiritzar la religió o caricaturitzar la societat i la cultura catalanes que l'envoltaven i de les quals es nodria'. Rodoreda va conrear intensament l'humor, tant en les novel·les de l'època com en el periodisme, fins i tot el periodisme satíric en una revista, 'Clarisme', que va tenir un enfrontament amb 'El Be Negre', el màxim exponent del gènere.

Material investigat

Per estudiar la figura, la trajectòria, el pensament i la producció literària de Mercè Rodoreda a principi dels anys trenta, els quatre grans blocs en els quals s'estructura aquest estudi, el llibre recorre a tots els materials trobats d'aquesta època: els textos periodístics (articles, entrevistes, reportatges, crítiques literàries i textos satírics), els contes (infantils i per a adults) publicats fins al 1936 a la premsa, les quatre novel·les mencionades i el curiós diàleg epistolar 'Estils', amb Delfí Dalmau, el seu professor i editor, que forma part del llibre titulat 'Polèmica'.

En aquest diàleg, Dalmau i Rodoreda parlen de literatura catalana, de l’'ofici d’escriure i de la concepció que tenen de temes com ara l'amor, el patriotisme o la religió. L'edició crítica d''Estils' es presenta en l'annex I d'aquest estudi perquè es tracta d''una peça clau per conèixer la personalitat de Rodoreda els anys trenta, perquè de les seves interven¬cions se'n dedueix un autore¬trat força valuós, un aspecte molt impor¬tant si tenim en compte els recels que després mostrarà a l'hora de parlar sobre si mateixa i fins i tot de la seva obra'.

Tant l'estudi d''Estils', integrat amb tota la producció de Rodoreda als anys trenta, com l'edició crítica van constituir un treball de Roser Porta, 'Mercè Rodoreda, humorista, I: Estils, la teoria literària i les bases de l'univers narratiu (1931-1936)', que va rebre el Premi de la Fundació Mercè Rodoreda de l'IEC '’any 1998. L'annex II del volum posa a disposició del lector materials dels anys trenta relacionats amb Rodoreda que no s'havien divulgat des d'aquella època.

L'autora

Roser Porta Espluga (la Seu d'Urgell, 1971) és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i actualment combina la feina de cap de redacció a 'El Periòdic d'Andorra' amb publicacions i estudis sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Després de seguir els dos cursos del doctorat de literatura contemporània, el 1997 va presentar a la Universitat de Barcelona la tesina 'Paròdia i gènere: Crim de Mercè Rodoreda. Edició i estudi', dirigit per Joaquim Molas, amb un resultat d'excel·lent per unanimitat. Ha rebut quatre beques de la Fundació Mercè Rodoreda per a l'estudi de les novel·les dels anys trenta, i el 1998 va rebre el Premi Mercè Rodoreda de l'Institut d’Estudis Catalans pel treball 'Mercè Rodoreda, humorista'.

A més de tenir cura dels dos volums de 'Primeres novel·les', Roser Porta ha publicat 'Mercè Rodoreda i el periodisme satíric. Clarisme' i 'El Be Negre (1933-1935)', a 'Serra d'Or' (núm. 463-464, juliol-agost 1998). També ha participat en el llibre catàleg col·lectiu 'Mercè Rodoreda, una poética de la memoria', amb motiu de l'exposició homònima a Madrid dins el programa 'Cataluña Hoy', l'abril del 2002. També és autora d'una lectura crítica en forma de postfaci de l'edició de 'Jardí vora el mar', publicat aquesta tardor pel Club Editor.

La Fundació Mercè Rodoreda va ser constituïda el març del 1992 per l'Institut d’Estudis Catalans, hereu de la propietat intel•lectual de l'autora, amb la finalitat de tenir cura de l'obra i de gestionar-ne els drets d'autor. La Fundació disposa de l'arxiu personal de l'escriptora i d'una biblioteca complementària. Les finalitats de la Fundació són concedir ajuts i premis a treballs d'investigació sobre la narrativa catalana del segle XX i divulgar l'obra de Mercè Rodoreda. L'any 1997, la Fundació va acordar iniciar una línia de publicacions amb dues col·leccions: 'Arxiu Mercè Rodoreda' i 'Biblioteca Mercè Rodoreda'.