L'ús habitual del català es desploma més de 20 punts en dues dècades a l'Alt Pirineu

L'ús del català com a llengua habitual s'ha desplomat més de 20 punts en les darreres dues dècades a les comarques de l'Alt Pirineu. Així ho reflecteix la comparació, que ha fet l'ACN, entre la darrera Enquesta d'Usos Lingüístics elaborada per la Generalitat, que s'ha fet pública recentment (amb dades de l'any 2023), i la que es va fer just vint anys enrere, al 2003. 

Mentre que als primers anys de l'actual segle l'ús habitual del català era del 71,7% a l'Alt Pirineu i Aran, actualment amb prou feines arriba a la meitat i s'ha quedat en només un 51,1%. És a dir, un retrocés del 20,6%; o el que és el mateix, una pèrdua de prop d'un terç respecte del percentatge del 2003.

En tot cas, aquest retrocés s'ha produït de manera marcada a tot Catalunya, sense excepció. Un bon exemple és el de les Terres de l'Ebre, que tot i mantenir-se com la regió amb més catalanoparlants habituals ha patit una de les reculades més fortes: mentre que al 2003 l'ús habitual hi era gairebé total (89,4%), ara s'ha quedat en tot just un 66,5%; és a dir, una davallada del 22,9%. De la seva part, la Catalunya Central -que inclou el Solsonès i el Berguedà- ha pujat del tercer lloc al segon, però ho ha fet igualment perdent parlants: ha passat del 72,2% del 2003 a l'actual 59,6% (-11,6).

Els pitjors retrocessos, a Ponent i Girona

En tercer lloc hi apareix la regió de Ponent (Plana de Lleida), que de fet ha perdut la segona posició que tenia al 2003, quan encara tenia un 76,5% de catalanoparlants habituals: ara ja només són un 51,1%, de manera que és la regió que ha patit una davallada més greu (-25,4), amb una tendència semblant a la de l'Alt Pirineu, que apareix en quart lloc.

A partir d'aquí, la resta d'àrees de Catalunya ja no arriben ni a la meitat de catalanoparlants habituals. Resulta especialment greu el cas de les comarques de Girona, que ha passat de ser una de les zones on es parlava més català (al 2003 el seu percentatge encara era del 70,3%) a quedar-se en només un 45%; per tant, una davallada gairebé calcada a la de la Ponent: -25,3.

Això fa que la regió de Girona se situï ara en nivells pròxims als del Camp de Tarragona, que ha passat del ja baix 54,4% que tenia al 2003 a l'actual 37,9% (-6,5). Un percentatge semblant al de la regió del Penedès, que és d’un 34,6%. Aquesta és l'única zona en la qual no es pot comparar l'evolució, perquè no n'hi ha dades del 2003, sí bé se situa en tot cas a la part més baixa. Només la supera per la cua l'Àrea Metropolitana de Barcelona,  que té el dubtós honor de ser la regió amb menys percentatge de catalanoparlants: al 2003 hi representaven un 41,5% i ara, en canvi, ja només són un 24,7% (-16,8), amb l'afegit que és on es concentra la gran majoria de la població catalana. 

Els percentatges més baixos, en l'ús social al carrer i a la feina

Tot plegat fa que, al conjunt de Catalunya, la mitjana d'ús habitual del català s'hagi desplomat del 46% del 2003 a l'actual 32,6% (-13,4); per tant, com a l'Alt Pirineu, una pèrdua de prop d'un terç respecte del nivell d'ara fa dues dècades. I aquest descens es nota especialment en aquells àmbits dels que més en depèn el seu futur: en l'ús al carrer i en l'àmbit familiar i domèstic, que inclou la transmissió de pares a fills.

Per exemple, l'ús entre amistats ha passat del 61% a què arribava al 2003 (sumant l'ús exclusiu, preferent o barrejat amb el castellà) a l'actual 46% (-15 punts); entre veïns, ha caigut del 58% al 46% (-12 punts); i entre companys de feina, del 65% a l'actual 50% (-15 punts).

I si s'agafa només com a referència les persones que habitualment només fan servir el català, en molts àmbits s'han reduït a la meitat o fins i tot més. Ara és especialment baix en les converses entre amics (15%) o entre veïns o companys de feina (17% en tots dos casos), com també ho és l'ús exclusiu als centres comercials (16%), òrgans judicials (16%), petit comerç (20%), companys d'estudis (22%), personal mèdic (26%) o entitats financeres (28%). Pel que fa a l'ús domèstic (a les llars), ha caigut del 36% a l'actual 27%. Amb tot plegat, l'únic àmbit que supera el 30 per cent és el del personal de l'administració de la Generalitat (36%).

Paralel·lament, en canvi, els habitants que només parlen castellà en el seu dia a dia -i per tant, no senten mai cap necessitat legal ni social de fer servir el català- ha augmentat en quasi tots aquests àmbits i ara es mou entre el 23% registrat entre els estudiants i el 41% a què s'arriba en el personal mèdic, passant pel 25% entre els treballadors o funcionaris de la Generalitat i el 37% del personal de grans centres comercials. Quatre dels àmbits en els quals, paradoxalment, existeixen lleis i normes que -en teoria- obliguen aquests col·lectius a conèixer el català i a fer-lo servir sempre que algú se'ls adreça en aquesta llengua.