L'ús prioritari del català recula de manera accelerada a l'Alt Pirineu

L'ús habitual prioritari del català com a primera llengua recula de manera accelerada a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran. Tot i que encara figura entre les zones de Catalunya on més es parla, la darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població, presentada per la nova Conselleria de Política Lingüística, reflecteix que a la regió pirinenca és també on més ha retrocedit el català aquests darrers anys. 

Concretament, amb dades corresponents al 2023, el percentatge de població que només té el català com a llengua habitual a l'Alt Pirineu ja és ara de només un 50,5%. És a dir, 8 punts menys que a l'anterior enquesta que datava del 2018, quan aquest percentatge era del 58,8%. Això també ha comportat que l'àrea pirinenca sigui superada per la plana de Lleida, on també han retrocedit però en menor mesura: han passat del 58,8% a l'actual 51,1% (-7,7). 

Per damunt d'aquestes dues regions, la zona amb més catalanoparlants segueix sent les Terres de l'Ebre, tot i que, com a quasi tot Catalunya, l'ús exclusiu també hi ha retrocedit: ha passat del 72,2% del 2018 al 66,8% de referència actual (-5,4). I en segon lloc hi ha la Catalunya Central, que és l'única regió on el percentatge es manté exactament igual que cinc anys enrere, concretament en un 59,6% (=). 

Girona desapareix de les regions amb almenys la meitat d'ús preferent

De fet, el de l'Alt Pirineu és el retrocés més accentuat dels darrers anys juntament amb el de les comarques de Girona, on encara ha estat una mica més fort: en aquest cas han passat del 54,1% de l'anterior estudi al 45% actual (-9,1). Això significa que, tot i haver estat històricament una de les de més ús del català, ara la regió gironina ha passat a formar part de les que no tenen ni la meitat d'habitants amb el català com a llengua d'ús exclusiu. La segueixen el Camp de Tarragona, que ha passat del 40,4% al 37,9% (-2,5), i el Penedès, que ha baixat del 38,9% al 34,6% (-4,3).

Finalment, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on es concentra la gran majoria de la població del país, el català se situa ja en perill d'extinció, perquè el seu percentatge d'ús exclusiu ja no arriba ni a una quarta part: en cinc anys ha passat del ja exigu 27,5%, que hi havia al 2018, a només un 24,7% (-2,8). Això explica que la mitjana catalana sigui ara de tan sols un 32,6% (-3,5). És a dir, ja no arriba ni a un de cada tres habitants.

L'ús habitual del català a l'Alt Pirineu, en el 56%

Pel que fa a una altra estadística d'aquest estudi, la d'ús habitual -no exclusiu- del català, la xifra de l'Alt Pirineu és una mica millor però, igualment, també es queda amb prou feines per sobre la meitat. Concretament, se situa en el 56%. Representa més del doble de l'ús habitual del castellà, que és del 26%. Quant a la resta d'enquestats, el 9% fa servir indistintament català i castellà, mentre que un altre 9% sol utilitzar d'altres llengües.

En aquest segon estudi, les Terres de l'Ebre també hi apareixen novament com la regió amb més catalanoparlants habituals (67%, enfront de només un 16% de castellanoparlants). La segueix la Catalunya Central (60%) i l'Alt Pirineu figura en tercer lloc, seguida de Ponent (51% de català, 26% de castellà, 7% bilingüe i 16% en altres llengües).

A partir d'aquí, la resta de zones estudiades ja es queden per sota la meitat: Girona (45%), Maresme (44%), Camp de Tarragona (38%), Penedès (35%), Vallès Oriental (32%), la ciutat de Barcelona (32%), Baix Llobregat Nord (23%), Vallès Occidental (23%), Barcelonès Nord (14%) i Baix Llobregat Sud (12%). En aquestes darreres, a la perifèria de Barcelona, hi ha també els percentatges més alts d'ús habitual predominant del castellà, encapçalats pel Baix Llobregat Sud (70%), Barcelonès Nord (68%), Baix Llobregat Nord (60%) i Vallès Occidental (58%). Pel que fa a la ciutat de Barcelona, enfront del 32% de català, hi ha un 47% que habitualment fan servir el castellà, un 10% que combinen català i castellà i un notable 16% que fan servir bàsicament d'altres llengües. 

Quasi la meitat d'aranesos prioritzen el castellà; i només un de cada sis, l'aranès

L'estudi també dóna dades de la Val d'Aran i reflecteix que l'aranès només és la llengua habitual per a un 16,3% dels seus habitants; és a dir, amb prou feines un de cada sis aranesos. Principalment, perquè ha estat substituïda pel castellà, que ha esdevingut la llengua corrent del 46% d'habitants, mentre que l'ús habitual del català és del 14%; i el d'aquestes tres llengües indistintament, de només un 4%.

L'ús de l'occità aranès s'ha inclòs a l'apartat "Altres llengües", que representa el 36% del total a escala local. Això significa que quasi un 20% de la població de la vall fa servir preferentment d'altres idiomes, al marge dels tres que hi són cooficials.