Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Malestar al Pallars Sobirà i l'Aran per la renúncia als Jocs d'Hivern del 2030

Malestar al Pallars Sobirà i l'Aran per la renúncia als Jocs d'Hivern del 2030

Carlos Isus creu que l'esdeveniment podia ser "un gran accelerador" d'inversions i Maria Vergés critica les "actituds poc col·laboratives". El Ripollès i el Berguedà també lamenten la suspensió, però demanen que les administracions avancin igualment en infraestructures pendents
Estació d'esquí d'Espot (Foto: ACN / arxiu)
22/06/2022 13:15

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Conselh Generau d'Aran han coincidit a expressar el seu malestar per la renúncia a presentar candidatura dels Pirineus als Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, una decisió que certificava aquest dimarts al vespre el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco.

El president del Consell del Pallars Sobirà, Carlos Isus, ha afirmat a l'ACN, de manera taxativa, que estan "enfadats i sobretot molt decebuts" perquè era un projecte que la comarca "desitjava". Isus ha destacat "l'oportunitat de negoci i promoció" que hagués suposat una cita "singular" com la competició olímpica per a tot el Pirineu i ha sentenciat que "difícilment" tornarà a aparèixer una ocasió com aquesta, "si és que la tenim". A més a més, tem que aquesta renúncia tindrà conseqüències "en diversos aspectes", entre els quals destaca "una possibilitat de negoci i de crear riquesa que ara ja no tindrem, i al Pirineu no n'hi ha tantes".

Segons el dirigent pallarès, de cara a compensar "l'oblit històric" cap al Pirineu, la celebració dels Jocs d'Hivern hauria estat "sense dubte un gran accelerador" en l'àmbit d'infraestructures. I hi afegeix que els Jocs són "precisament el que necessitava el Pirineu per reivindicar-se: un projecte de país, liderat des del Pirineu", un fet que és molt difícil d'aconseguir en cap altre àmbit. Sobre aquestes mancances, Isus hi ha afegit que ara caldrà continuar "exigint" al Govern les inversions necessàries per a les comarques de muntanya, tot i que augura que serà més difícil sense la data fixa que haurien establert els Jocs per fer realitat aquestes obres tant sí com no.

De la seva part, la síndica d'Aran, Maria Vergés, ha manifestat la "decepció" i el "malestar" per la "utilització política" que considera que hi ha hagut amb el projecte i per les actituds "poc col·laboratives i irresponsables" que "han costat al Pirineu una oportunitat única en la seva història", tot i que ha evitat esmentar directament el president de l'Aragó, el també socialista Javier Lambán, a qui quasi tothom assenyala com a màxim responsable del fracàs. Vergés ha dit també que des del Conselh Generau continuaran treballant perquè en un futur sigui possible bastir una candidatura olímpica pirinenca que posicioni aquestes valls com un "referent". També ha agraït al COE el treball que ha fet durant aquest temps i ha mostrat la voluntat per continuar treballant plegats.

El Consell del Berguedà reivindica desdoblar la C-16 i fer millores a La Molina

Mentrestant, des de les comarques que havien de decidir en referèndum si s'implicaven o no en la candidatura, els seus principals responsables han deixat clar que sí que volien formar-ne part, perquè han afirmat, en la línia d'altres polítics pirinencs, que veuen la renúncia com "una oportunitat perduda" per projectar-se al món. Tot i això, també demanen que tant el Govern català com l'espanyol posin fil a l'agulla per resoldre mancances històriques que amb el debat olímpic s'han posat sobre la taula, al marge de si s'aspira als Jocs del 2034. El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, sí que ha esmentat explícitament les dificultats per arribar a un acord amb l'Aragó com el principal motiu que ha portat al COE a descartar la candidatura. En tot cas, Lara creu que el Govern ha de ser "sensible" i fer igualment les millores en infraestructures, perquè "són necessàries amb jocs i sense". Entre aquestes ha esmentat el desdoblament de la C-16 fins a Bagà o bé noves millores a La Molina, que té una petita part de les seves pistes al Berguedà.

I pel que fa a la nova opció del 2034, el també alcalde de Guardiola de Berguedà creu que no s'ha de descartar. A títol personal, afirma que "ho veuria en bons ulls" si el Govern ho creu pertinent, tot i que subratlla que hauria de ser una proposta totalment centrada en Catalunya, tenint en compte el que ha passat amb l'Aragó, amb qui veu "molt difícil" una entesa.

El Ripollès, molt crític amb la gestió del Govern

Al Ripollès, a banda de lamentar la suspensió, s'han mostrat molt crítics amb la gestió que el Govern català ha fet des que es va donar a conèixer la candidatura. El president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer, ha estat contundent i ha dit que "podem buscar culpables, preguntar-nos quin Aragonès ha estat, el català o el territori veí, però més que buscar culpables cal assumir que no hem fet bé la feina des del primer moment". Colomer creu que el principal error va ser "no tenir un projecte sòlid ni clar", per poder-lo explicar a la població implicada del Pirineu, i hi afegeix que fins ara la candidatura ha estat "un gegant amb peus de fang, que pot acabar fallant i això és el que ha passat".

Si es vol treballar en una nova candidatura, Colomer creu que el Govern ha de "detallar-la a fons" i presentar-la a les comarques afectades perquè "se'l facin seu", en lloc d'"explicar el projecte quan encara no està prou treballat", perquè creu que la planificació que havia fet fins ara la Generalitat ha estat "una pèrdua de diners i temps". Alhora, el president del Ripollès ha deixat clar que continuaran reclamant aquelles infraestructures i millores necessàries, perquè "les mancances hi son, amb jocs o sense". I afirma que seguiran "fent pinya" fins que es reverteixi aquest deute. En aquest sentit, el també regidor de Ripoll assegura que el Govern no ha "assegurat ni concretat" les millores en infraestructures i que eren els alcaldes que els feien arribar les peticions, perquè veien els Jocs com un "accelerador" de possibles millores.

En uns termes molt semblants s'han expressat des de la Unió Intersectorial d'Empresaris del Ripollès (UIER), que veien la candidatura com a una oportunitat per resoldre demandes històriques, sobretot la modernització de la línia fèrria R3 (Barcelona-Puigcerdà), la millora de la connexió per carretera amb la Cerdanya i disposar de més habitatge social. El seu secretari general, Josep Pascal, lamenta no haver estat capaços d'anar "tots a una" i creu que Aragó "ha aprofitat aquesta falta d'unitat" entre la població del Pirineu català, i de Catalunya en general, pel que fa a la candidatura. Pascal també dubta de si s'haurà "après dels errors" de cara al futur perquè té la sensació que "hi ha més política que economia".

Mostrar formulari de contacte