Maria Barbal rep a Tremp el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Maria Barbal ha rebut aquest dijous al vespre el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que concedeix Òmnium Cultural. Per primera vegada a la història d'aquest guardó, el lliurament no s'ha fet a Barcelona sinó que s'ha celebrat al Teatre La Lira de Tremp, per desig exprés de l'escriptora, nascuda l'any 1949 a la capital del Pallars Jussà. L'acte va ser encapçalat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

A l'hora de rebre el premi, Barbal va elogiar la tasca duta a terme per Òmnium al llarg de les darreres sis dècades en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, i ha assegurat que segueix sent "una entitat necessària". L'autora va afirmar que sent que la seva trajectòria és "coronada" per una associació "que en un temps va ser com la conselleria de Cultura i la d'Ensenyament juntes". L'acte va comptar amb la intervenció en vídeo del president de l'entitat, Jordi Cuixart, que va afirmar que mai no acceptarà cap "renúncia" en temes de llengua i va apel·lar a la responsabilitat tant de la ciutadania com dels polítics, en reivindicar que una manera de defensar el català és "protegint-lo des de totes les institucions". Cuixart, d'altra banda, va insistir que la societat civil ho seguirà "tornant a fer".

Maria Barbal es va mostrar molt agraïda amb el reconeixement i va mostrar el desig que Jordi Cuixart pugui ser presencialment a tots els actes que organitzi Òmnium en el futur. En el seu discurs d'acceptació, Barbal va parlar del vincle que ha tingut la seva vida i l'experiència personal en la seva obra, alhora que va lamentar "l'escanyament" que ha patit durant anys la literatura catalana. En aquest sentit, va alertar que ara el català torna a estar en una situació "crítica", pel retrocés exponencial que està patint en l'ús social a Catalunya mateix.

De la seva part, Jordi Cuixart va lloar que Maria Barbal, "lluny de conformismes", optés per llençar-se "a una llarga cadena d'aprenentatges" i valora que gràcies a ella "noves veus fan remuntar la pedra de tartera" , en al·lusió a la seva primera novel·la. A més a més, el dirigent d'Òmnium i actual pres polític català va esmentar que la decisió de lliurar el premi a Tremp és també "una declaració d'intencions per repensar-ho tot", també pel que fa a l'equilibri territorial del país. El president d'Òmnium va lamentar no poder ser present a l'acte, però ha dit que no sent "frustració", sinó que pensa en "tota l'esperança dels dies que vindran".

Cuixart també es va referir a la defensa de la llengua, la mateixa setmana que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha prohibit lliurar els exàmens de selectivitat preferentment en català, arran d'una denúncia d'una entitat espanyolista. El líder social recorda a la població que "exercir els drets fonamentals és la millor manera de preservar-los" i que el "dret de la paraula no hi entén, de por ni de perdó". Finalment, Cuixart va dir que la cultura "fa comunitat" i que "no hi ha injustícia, presó o xantatge que pugui doblegar la voluntat de ser d'un poble". El seu discurs el va tancar enviant molts "potxons" a tots els assistents a l'acte, tot reivindicant també la parla pallaresa.

Marcel Mauri exigeix als polítics "blindar" el català davant d'una "emergència lingüística"

Des de Tremp, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va afegir-hi que només amb una Catalunya independent s'aconseguirà un país "just, cohesionat i culte" i que, en cas contrari, es produirà una "lenta desaparició com a nació". Per això, en referència a Maria Barbal, demana que "ningú no se senti més amuntegat com una pedra de tartera".

Mauri també va fer referència a l'alarmant retrocés en l'ús social del català i ho atribueix, entre d'altres factors, a que "la seva presència a les pantalles és residual", en al·lusió a les plataformes d'internet i televisió. Per això, Mauri va exigir als representants polítics de la Generalitat assistents a l'acte que tirin endavant "un model audiovisual fort" com a via per "blindar-se" davant una situació "d'emergència lingüística".

El responsable d'Òmnium també va lamentar que tant la llengua com el model d'escola catalana continuïn rebent "atacs", quan l'únic idioma que està realment en perill d'extinció a Catalunya és el català. En aquest context, va lloar la tasca de Barbal com a mestra que va aconseguir que en moltes cases com la seva es parlés en català.

Entre els assistents a l'acte, que van poder escoltar aquesta denúncia per part d'Òmnium, hi havia el president Pere Aragonès i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, juntament amb la nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga. També hi van assistir l'alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases; l'alcalde de la Seu i diputat al Parlament, Jordi Fàbrega, i amics d'infància de Maria Barbal i veïns de Tremp, que van agrair el fet que l'acte se celebrés a la capital pallaresa.

El jurat valora el rerefons realista de les seves novel·les

El jurat ha valorat la visió crítica del món rural del Pallars, on va néixer Barbal, i de la decadència de la societat agrària que relata l'autora en les seves obres de ficció. Així, destaca que en la seva trajectòria ha anat traçant un recorregut per la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat viure i aportant la seva visió personal. També es posa èmfasi en el fons autobiogràfic dels seus primers llibres, la profunditat psicològica i la riquesa del món interior dels personatges per concloure que, a través de l'escriptura, ha creat un espai literari i una veu pròpia.

Pel que fa als membres del jurat, són el narrador i dramaturg, Marc Artigau; la doctora en Filosofia i professora de la Universitat de Barcelona, Fina Birulés; la dramaturga, directora de teatre i guionista, Marta Buchaca; la gestora cultural, Judit Carrera; el biòleg, escriptor i periodista, Martí Domínguez; la doctora en Filologia Catalana i crítica literària, Lluïsa Julià; la catedràtica de lingüística catalana de la Universitat de Barcelona, Maria Rosa Lloret; el sociolingüista, cantautor i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Isidor Marí; i el gestor i productor teatral, Salvador Sunyer.

Barbal, una trajectòria amb una extensa obra

Barbal va néixer a Tremp l'any 1949, filla d'un lector entusiasta. Als anys 70, després d'aprendre la llengua catalana de forma autodidacta, va ser professora d'Òmnium Cultural, on va coincidir amb la poeta Maria Mercè Marçal. Posteriorment, al 1978, aconsegueix plaça de mestra de secundària després de superar unes oposicions i dos anys més tard comença a treballar a l'Institut Joan Maragall de Barcelona, on s'hi està vint anys. És en aquesta època quan escriu 'Pedra de tartera', guardonada amb el Premi Joaquim Ruyra i publicada l'any 1985, i comença la seva trajectòria com a escriptora.

L'emblemàtica novel·la s'ha adaptat en diverses ocasions al teatre i ha estat està traduïda a una quinzena de llengües, entre les quals, el castellà, l'italià, el suec, l'alemany i l'hebreu. Barbal compta amb una extensa obra formada per novel·les, contes, articles a premsa i participacions en obres col·lectives, entre d’altres. L'escriptora, considerada una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de la Literatura Catalana i el de la Crítica Serra d’Or al 1993, el Prudenci Bertrana (2005), el Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2009) i la Creu de Sant Jordi, que se li va atorgar l'any 2011. Enguany també ha guanyat el 53è Premi Josep Pla per 'Tàndem'.