Martí Gironell parla a la Seu d'Urgell del seu llibre 'La força d'un destí'
La trobada amb els lectors és avui dilluns al vespre (19 h) a la Biblioteca Sant Agustí. La novel·la, guardonada amb el Premi Ramon Llull, explica la vida de pel·lícula del restaurador i viticultor Jean Leon
L'escriptor Martí Gironell visita avui dilluns la Seu d'Urgell per parlar amb els lectors sobre la seva novel·la La força d'un destí, guardonada amb el Premi Ramon Llull 2018. L'activitat, oberta a tothom, es durà a terme a les 7 del vespre a la Biblioteca Sant Agustí.
La força d'un destí s'inspira en la història real de Ceferino Carrión, que amb 21 anys va fugir de l’Espanya grisa i asfixiant de la dictadura franquista, tot buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades, el protagonista aconsegueix embarcar des del port de Le Havre (França) en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà, tot adoptant el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, un seguit de cops de sort el porten a viure a Hollywood, a un pam de la glòria i a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui, a més a més, es convertirà en amic i confident.
Al costat de James Dean, el protagonista d'aquesta novel·la va projectar un restaurant que, malgrat la mort sobtada de l'actor, va tirar endavant. Era La Scala, un establiment que es convertí en el referent del Hollywood dels anys 50 i 60. Un local que freqüentaven celebritats com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. En aquells anys va vetllar per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les estrelles del Hollywood daurat. En el seu afany emprenedor, Jean Leon també va voler esdevenir viticultor i, després de cercar l'espai adient a diversos indrets d'Europa, va decidir tornar a Catalunya -on hi havia viscut de ben jove- per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi, que avui segueix comercialitzant el Grup Torres. Leon va morir a Los Angeles el 1996 després de demostrar, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l’abast de tothom, en una època en què tot era possible.
Martí Gironell i Gamero, nascut a Besalú (Garrotxa) l'any 1971, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la UB. Va debutar a la ràdio amb 14 anys, a Ràdio Besalú, i més endavant va format part de Ràdio Olot, RAC 105 i Catalunya Ràdio. L'any 2001 es va incorporar a TV3, on hi va treballar fins al 2016 tot presentant diversos programes com el TN Cap de Setmana, 'En Directe', 'Els matins' i els informatius del 3/24.
De manera simultània, l'any 2005 va començar la carrera com a escriptor amb La ciutat dels somriures. Al 2007 va aparèixer El pont dels jueus i l'any següent, amb La venjança del bandoler, va guanyar el Premi Néstor Luján. Des de llavors ha publicat en total quasi una quinzena d'obres que han obtingut un gran èxit de vendes, sempre amb un rerefons lligat a la història i amb títols com L'últim abat, El primer heroi, La força d'un destí (Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2018) i, aquest any passat, Un talp a l'antic Egipte. Una altra de les seves novel·les, Strappo, està ambientada al Pirineu ja que s'inspira en l'espoli d'obres d'art a esglésies romàniques que hi hagué al començament del segle XX. El títol fa referència a la tècnica que s'emprava per extreure'n pintures de les parets. Actualment Gironell col·labora en mitjans com El Punt Avui, El Món, El Mundo i Sàpiens. Aquest setembre passat va ser l'encarregat de llegir l'Homilia laica de la Fira del Llibre del Pirineu, a Organyà.