Milloren l'hàbitat del gall fer a Esterri de Cardós gràcies a l'impuls de la bioenginyeria del paisatge
Durant una jornada tècnica del projecte CutForest, organitzada per la fundació Projecte Boscos de Muntanya, s'han presentat les actuacions fetes al bosc municipal. L'obertura de clarianes ha afavorit el creixement de nabius i ha reduït la densitat del neret
Esterri de Cardós ha acollit aquest dimarts una nova jornada tècnica del projecte CustForest, organitzada per la fundació Projecte Boscos de Muntanya. La trobada s'ha centrat en la millora d’hàbitats del gall fer a través de la custòdia forestal i l’impuls de la bioenginyeria del paisatge com a un nou ús de la fusta. L'activitat ha esdevingut un espai de trobada entre professionals de la gestió ambiental i forestal per intercanviar coneixement, valorar actuacions realitzades i explorar reptes de futur per afavorir la biodiversitat i la viabilitat de la gallinàcia al Pirineu, una espècie en extinció.
Durant la jornada s'han presentat els resultats de les actuacions fetes al bosc municipal d’Esterri de Cardós, en un total de 1.273,50 hectàrees, on s’ha ampliat el conveni de custòdia forestal fins al 2075 i s’hi han aplicat treballs silvícoles orientats a millorar els hàbitats de cria i alimentació del gall fer, com ara aclarides per afavorir el nabiu i la reducció de la densitat del neret sota el sotabosc.
També s'ha donat a conèixer el Centre Promotor de la Bioenginyeria del Paisatge dels Pirineus, impulsat en el marc del projecte, i s'ha obert un espai de reflexió sobre la replicabilitat de les accions, el seguiment ecològic i la viabilitat futura de la població de gall fer en aquest territori, en què hi han participat Claude Novoa, Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage (França); Xavi Ródenas, Aixortà Gestió Responsable del Territori, i una representació del Govern d’Andorra.
Bona valoració
El responsable de la Fundació Projecte Boscos de Muntanya, Andreu González, ha explicat a l'ACN que en zones del bosc on hi havia molts arbres que feien molta ombra s'han obert clarianes aconseguint fusta per fer obres de bioenginyeria en una carretera propera i clarianes per afavorir l'aliment del gall fer. En un termini de tres o quatre anys ja s'han vist els primers resultats: que entra més llum al bosc i afavoreix l'hàbitat de la gallinàcia.
Claude Novoa, Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage (França), ha puntualitzat que la davallada del gall fer no és solament una qüestió d'hàbitat sinó que també depèn del clima, la depredació o l'augment d'herbívors. "Si es vol obtenir beneficis pel que fa a l'augment de població s'ha d'aplicar mesures també als boscos veïns i no solament als d'Esterri de Cardós", ha reblat.
Gall fer, espècie en perill d'extinció
El gall fer és una espècie en perill d'extinció. L'any 2023 només quedaven 800 exemplars a Catalunya, donat que en els darrers quinze anys ha patit una davallada que en alguns punts ha arribat al 70 per cent. Boscos de Muntanya porta des del 2014 treballant en les millores d'hàbitats d'aquesta gallinàcia.
