Mireia Boya defensa que la DUI no va ser simbòlica perquè va comportar el 155
En la declaració al TSJC, l'exdiputada aranesa qüestiona la legitimitat de la justícia espanyola en el procés català i denuncia l'existència d'una "causa general contra l'independentisme"
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha assegurat aquest dimarts que quan ella va votar a favor d'implantar la República Catalana, el 27 d'octubre del 2017, no ho va fer pas de forma "simbòlica" sinó amb la voluntat que fos "efectiva". La millor prova d'això, subratlla, és que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) va provocar que simultàniament el Senat espanyol aprovés la imposició del 155 a Catalunya.
La política aranesa ha fet aquestes valoracions aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual havia estat citada per al polèmic judici contra membres de la Mesa del Parlament. Boya, entre d'altres consideracions, ha manifestat que considera que el Tribunal Constitucional (TC) "no és un actor legítim en el procés d'independència de Catalunya" i que li és indiferent que aquest tribunal espanyol prohibís cap iniciativa parlamentària. Per això, ha qüestionat aquest judici i ha recordat que, en teoria, té "llibertat declarativa i inviolabilitat parlamentària" i que es va presentar a les eleccions amb un programa electoral legal.
Mireia Boya, que ha declarat en aranès i ha estat traduïda per un intèrpret mentre ha respost al fiscal i al tribunal, també ha dit que no van donar suport als pressupostos del 2016 perquè consideraven que no apostaven prou per la justícia social, tot i que dos diputats de la CUP sí que van aprovar els comptes del 2017 perquè el president Carles Puigdemont es va comprometre a convocar el referèndum d'independència, en la moció de confiança de la tardor del 2016, i no volien que la legislatura decaigués abans d'aquesta votació, que finalment es va fer l'1 d'octubre de 2017.
A preguntes del seu advocat, Boya ha dit que les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent van determinar "que la independència de Catalunya era impossible sota el marc legal espanyol", però que era "plenament legítima". Per això, van apostar per la via unilateral. De fet, ha recordat que el Parlament va aprovar ja fa anys el dret de l'Aran a l'autodeterminació i que en canvi, "paradoxalment", aquest dret dels aranesos sí que no ha estat impugnat pel TC.
Boya denuncia tracte preferent de la justícia cap a Vox
En la mateixa línia de denunciar aquest tracte legal diferent contra l'independentisme, l'exdiputada pirinenca ha criticat que les iniciatives parlamentàries independentistes siguin prohibides pel TC i en canvi no ho siguin altres iniciatives "anticonstitucionals" de com a mínim "tres partits" d'àmbit estatal, entre els quals va esmentar Vox, a qui va acusar de fomentar propostes "masclistes i racistes" contràries a l'ordenament constitucional.
Boya atribueix aquesta doble vara de mesurar al fet que a Catalunya l'independentisme és ara majoritari, i això ha provocat "que aparegui la guàrdia pretoriana del règim del 78", per a la qual "l'única resposta de l'Estat és la repressió". De fet, Boya conclou que el fet que hi hagi tantes causes judicials en òrgans diferents contra independentistes és per "fer veure que no hi ha una causa general contra l'independentisme".
L'exdiputada ha explicat que la CUP va demanar la compareixença de Puigdemont el 4 d'octubre de 2017 per parlar de la repressió policial de l'1-O. També ha detallat que ella es va mostrar en contra de la suspensió de la DUI el dia 10 d'octubre del mateix any, deu dies després del referèndum. Per això, el que llavors era el seu partit va llegir una declaració d'independència pròpia en una sala del Parlament. Finalment, el 27 d'octubre es va votar la DUI, que Boya considera que no va ser "simbòlica", sinó que pretenien que fos "efectiva", cosa que creu que va passar perquè, si no ho era, l'Estat espanyol no hauria reaccionat amb el 155 i amb el judici del Tribunal Suprem contra líders polítics i socials catalans, actualment empresonats o exiliats.
