Mor als 95 anys Sergi Mas, referent cultural d'Andorra

Sergi Mas Balaguer, referent de la cultura d'Andorra de les darreres dècades, ha mort aquest dimarts als 95 anys. Tot i ser conegut principalment per la seva faceta d'escultor, se'l considerava un artista integral atès que també havia destacat com a ceramista, pintor, gravador i escriptor. Una trajectòria que li havia comportat diversos reconeixements tant dins com fora el principat.

Sergi Mas Balaguer va néixer a Barcelona el 30 d'octubre de 1930, en una família d'artesans: el seu pare era ebenista i la mare era impressora. Ben aviat es va decantar pel món de les arts i va cursar estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona, per després ampliar estudis en ceràmica, gravat, estampat i tornejat. L'any 1955 es va casar amb Maria Canalís, que era col·laboradora en la seva feina, i al 1957 va decidir instal·lar-se a viure a Andorra, després d'haver rebut diversos encàrrecs i de fer-hi uns quants viatges. Concretament es va establir a Aixovall, a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

La seva primera actuació d'impacte al Principat va ser la participació en la reforma de Casa de la Vall, l'any 1961, sota la direcció Manuel Humbert i Rafael Benet. Mas hi va realitzar els projectes i el disseny del mobiliari de la sala del Consell General i la sala de justícia, a més de la decoració del despatx de Sindicatura, del vestíbul del casalici i d'altres elements. Ja al 1966, amb la seva dona va obrir un taller de ceràmica a Sant Julià, on dissenyà i elaborà diversos models d'imatges, figures i murals. Entre les seves escultures més destacades hi ha la nova imatge de la Verge de Meritxell, que substituïa la talla romànica destruïda per l'incendi de 1972. 

Més endavant Sergi Mas ja va evolucionar cap a treballs monumentals, com ara el mural Les Benaurances a la façana de l'església parroquial d'Escaldes-Engordany, la font monumental Garlandes i llorer a Sant Julià de Lòria o els monuments a mossèn Cinto Verdaguer a Ordino i a Escaldes-Engordany. La seva obra també ha arribat a col·leccions de fora d'Andorra, tant públiques com privades, i per exemple el seu mural de ceràmica esmaltada de Santa Maria de Meritxell és al claustre del monestir de Jerusalem. També va elaborar monuments dedicats a Arnaldeta de Caboet i al Consell de la Terra.

Artista polifacètic

Més enllà de l'escultura i de la resta de disciplines artístiques esmentades, Mas va ser també il·lustrador, cartellista, gravador i exlibrista, a més d'atresorar una col·lecció de segells dels Correus francesos dedicada a les llegendes d'Andorra. Justament el Ministeri de Cultura francès li va atorgar l'any 2008 la medalla de Chevalier des Arts et des Lettres. I més recentment, aquest novembre passat el Govern d'Andorra el va condecorar amb l'Orde de Carlemany, per la seva trajectòria humana i artística i l'aportació al seu país d'adopció. 

Després de viure seixanta anys a Aixovall, l'any 2017 l'artista es va instal·lar a centre de Sant Julià de Lòria amb l'objectiu de poder seguir treballant al seu taller de l'escola d'art comunal laurediana que, de fet, actualment s'anomena Espai Sergi Mas. Pel que fa al vessant literari, l'any 2003 va publicar el llibre El moble andorrà; i al 2016, Aspectes de l'art popular d'Andorra, del qual en va fer una presentació a la Seu d'Urgell, acompanyat dels escriptors Isidre Domenjó i Txema Díaz-Torrent. El mateix any 2016 es va estrenar el documental Sergi Mas, produït per la Societat Andorrana de Ciències i que va ser dirigit pel seu nét, Hèctor Mas. En el film s'hi resumia la seva trajectòria i la seva producció artística, que tenia com a font d'inspiració l'etnologia i l'art popular, dels quals en fa una reinterpretació amb un estil conegut com a art fantàstic.