Mossèn Benigne Marquès, distingit amb la Creu de Sant Jordi
El Govern valora el treball del canonge i arxiver de la Seu d'Urgell en la preservació i divulgació de la cultura catalana. Entre els condecorats d'enguany també hi ha el músic Jordi Fàbregas, la pilot Laia Sanz, la FEEC i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu
El canonge i Arxiver Capitular de l'Arxiu Diocesà d'Urgell, mossèn Benigne Marquès i Sala, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya. El religiós urgellenc, de 80 anys, rebrà aquest mes de maig vinent la condecoració que reconeix cada any persones o entitats que s'han destacat per la seva contribució a Catalunya o per la seva defensa i projecció del país.
Mossèn Benigne Marquès va néixer a Oliana el 13 de febrer de 1940 i va ser ordenat de prevere el 21 de desembre de 1963 a La Seu d’Urgell. És llicenciat en Dret canònic i diplomat en Arxivística per l’Escola Vaticana de Paleografia, Diplomàtica i Arxivística. Des del 1974 és l’Arxiver Diocesà d’Urgell i del Capítol Catedral. És membre fundador de la Fundació Societat Cultural Urgel·litana que es va erigir a la Diòcesi d’Urgell com a fundació canònica l'any 2005, tot actualitzant i integrant el que pertanyia a la Societat Cultural Urgel·litana (1977). L'objectiu d'aquesta entitat és donar a conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques de avui formen part del Bisbat d'Urgell i de les que hi havien pertangut en el passat fins a la data de la seva segregació. L'anuari Urgellia és la publicació de referència d'aquesta fundació.
Mossèn Marquès ha estat també un autor prolífic de treballs de recerca que s'han publicat en aquesta la revista Urgellia i a d'altres publicacions. També ha treballat intensament en la difusió de les arrels culturals i històriques de la diòcesi d'Urgell, tant a l'Alt Pirineu com a la regió de Lleida i al conjunt de Catalunya. Recentment ha estat nomenat vicari judicial de la Diòcesi d’Urgell.
Entre les persones que s'ha anunciat que rebran enguany la Creu de Sant Jordi també hi ha el músic i activista cultural Jordi Fàbregas i Canadell, membre del grup de música pirinenca El Pont d'Arcalís, que al llarg de les darreres dècades ha arranjat un gran nombre de cançons populars recuperades per Artur Blasco. Nascut a Sallent (Bages) el 1951, Fàbregas ha estat un impulsor destacat del Centre Artesà Tradicionàrius i del Festival Tradicionàrius, des del qual s'ha promocionat molts grups i artistes vinculats a la música del Pirineu. També ha estat implicat en el Mercat de Música Viva de Vic i en el Mercè Folk, entre d'altres esdeveniments.
La Generalitat ha destacat de Jordi Fàbregas "la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana i el seu paper indiscutible en la fundació i consolidació de nombrosos festivals i de diferents grups musicals d’arrel tradicional".
En l'àmbit esportiu, destaca la distinció a Laia Sanz i Pla-Giribert. La pilot, nascuda a Corbera de Llobregat el 1985, està també vinculada a l'Alt Urgell atès que actualment és la parella del també pilot Jaume Betriu. De fet, en l'homenatge que Betriu va rebre aquest gener passat a Coll de Nargó per la seva victòria Rookie al Ral·li Dakar, l'Ajuntament i els veïns de la població alturgellenca també van reconèixer Sanz amb una ovació i un ram de flors pel fet d'haver acabat el Dakar per desena vegada i pel seu arrelament a la vila, on hi entrena sovint.
Laia Sanz va començar a pilotar motos amb només quatre anys i ha esdevingut un referent femení en el motor, no només a Catalunya sinó també a escala internacional. El Govern ha comunicat que vol reconèixer així "una carrera brillant en un àmbit extraordinàriament competitiu que inclou, entre molts d’altres, 13 títols mundials de trial femení, 10 títols europeus de trial femení, 6 títols al Trial de les Nacions, 9 victòries al Ral·li Dakar en la categoria femenina de motos (incloent el títol d'aquest 2020), 5 mundials d’enduro femení i una 9a plaça absoluta al Dakar 2015". La projecció internacional del seu palmarès, conclouen des de la Generalitat, "l’ha convertit en una ambaixadora de Catalunya i de la seva tradició esportiva".
En l'apartat d'entitats, una de les distincions més especials d'enguany serà la que rebrà la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que actualment està celebrant el seu centenari. En aquest cas, el Govern li reconeix "el seu compromís amb el país, amb les accions socials, culturals i esportives i la defensa dels valors de respecte i amor per la natura i el medi ambient". Fundada l'any 1920 i molt vinculada des de sempre al Pirineu (on gestiona diversos refugis de muntanya i organitza un gran nombre d'activitats i competicions), la FEEC "treballa des dels seus orígens per oferir serveis i formació de qualitat als centenars d’entitats excursionistes, les quals agrupen tots els practicants de les disciplines esportives lligades a l’excursionisme i l’alpinisme i als seus aspectes culturals".
També rebrà la Creu de Sant Jordi 2020 l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, "pel seu treball de recuperació, restitució i difusió de l’etnografia de les Valls d’Àneu i de la resta del Pallars, tasca duta a terme des de fa més de 25 anys". El seu compromís amb l’entorn, apunten des del Departament de Presidència, "ha quedat demostrat a través de les activitats de dinamització social i comunitària del territori". També se'n valora "la seva tasca de recuperació, promoció i reivindicació de l’artesania pirinenca com a producte de qualitat", que ha esdevingut "motor per a la dinamització de nous mercats".
Més premiats
Entre les persones i entitats que rebran enguany la Creu de Sant Jordi també destaquen noms com ara els germans Roca (per la seva projecció de Catalunya des del restaurant El Celler de Can Roca), el filòleg i professor de la Universitat de Stanford (EUA) Joan Ramon Resina, l'escultor Miquel Barceló, l'actriu i directora de teatre Imma Colomer, el dirigent esportiu Pere Miró (director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional), la coreògrafa Sol Picó, l'Orfeó Nova Solsona, la Fundació Hospital de Campdevànol i l'associació de cultura catalana Aire Nou, de Baó (Rosselló), a més a més de Guillem Agulló i Carme Salvador, activistes antifeixistes i pares del jove Guillem Agulló Salvador, assassinat per un militant de l'extrema dreta espanyolista l'any 1993.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que concedeix la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.