Municipàlia acollirà la constitució de la primera associació estatal de municipis i entitats de muntanya
L'ens agrupa ja 150 poblacions de 8 comunitats diferents i se n'adheriran pròximament 50 més La presentació anirà acompanyada d'unes jornades tècniques sobre 'Les polítiques de muntanya a Espanya: una assignatura pendent'
El saló Municipàlia serà el marc, aquest divendres, del naixement de l'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya, un ens destinat a defensar els interessos de les zones de muntanya de l'Estat espanyol. De moment, en formen part 150 municipis de 8 comunitats diferents i ja han manifestat l'interès de sumar-s'hi una cinquantena de poblacions més. Entre els municipis adherits hi ha el Pont de Suert, la Pobla de Segur, Tremp, la Torre de Capdella, la Vall de Boí, Vilaller, Les, Canejan, Bossòst, Bassella i Ribera de Cardós.
L'associació és una iniciativa conjunta de diversos senadors i alcaldes catalans i aragonesos i té el suport de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL). Precisament, aquesta càtedra ha programat per a aquesta setmana a la capital del Segrià una jornada sobre polítiques de muntanya.
La nova organització esdevé la primera d'aquest àmbit creada a l'Estat i segueix el model d'altres similars que existeixen als Alps. La iniciativa, oberta a tots els municipis del país, pretén crear un instrument àgil i eficaç per promoure la col·laboració i l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques. A més, i segons ha explicat el senador pirinenc Francesc Boya, durant la presentació de la nova entitat, que s'ha fet aquest dilluns a Lleida, l'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya vol "recollir, consensuar i defensar els interessos comuns d'aquests municipis, constituint-se en un interlocutor que aglutini aquest col·lectiu i li doni força davant les administracions".
Estudi sobre les problemàtiques de muntanya
Boya, que ha estat promotor d'una Comissió d'Estudi sobre les Problemàtiques de Muntanya al Senat, considera que és necessari un instrument pràctic que abordi de forma seriosa una problemàtica que condemna a "la desertització" les zones de muntanya, que constitueixen el 38% del territori estatal.
Els responsables de la iniciativa recorden també que el desenvolupament socioeconòmic és una obligació recollida a la Constitució espanyola, ja que l'article 130 estableix que "els poders públics atendran la modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics i, de forma especial, de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols". En la llei s'incideix "en un tractament especial a les zones de muntanya".
Cap tendència política
Els promotors de l'associació, que incideixen en que aquesta no té cap signe polític, expliquen que "es tracta de municipis que en molts casos pateixen una densitat demogràfica molt baixa i una estructura econòmica afeblida, amb mancances d'infraestructures i equipaments bàsics".
L'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya compta ja amb uns 150 municipis d'Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella-Lleó, Catalunya, País Valencià i Galícia. A banda dels municipis confirmats, els organitzadors han explicat que n'hi ha una cinquantena més que ja han mostrat també interès en adherir-se a l'entitat.
La roda de premsa de presentació de l'associació ha comptat també amb la presència de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; Xavier Esteve, alcalde de Bassella, i Marcelino Iglesias, alcalde de Bonansa.
Debat sobre les polítiques desenvolupades a les zones de muntanya
La creació de l'associació anirà acompanyada d'unes jornades tècniques sobre 'Les polítiques de muntanya a Espanya: una assignatura pendent', destinades a obrir un debat sobre les polítiques desenvolupades a les zones de muntanya i fer propostes per a actuacions futures. Les jornades tindran lloc els dies 24 i 25 d'octubre al Campus de Cappont de la UdL i a la Llotja de Lleida, respectivament.
