Niño Becerra aconsella al Pirineu no deixar de banda l'economia tradicional

Santiago Niño Becerra creu que el Pirineu hauria de tornar a posar en valor sectors tradicionals de l'economia que han perdut pes en favor de la construcció i els serveis. El catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) va omplir de gom a gom aquest divendres passat el Museu Cerdà de Puigcerdà, en una xerrada que fins i tot va atraure espectadors de comarques veïnes.

Niño Becerra assenyala que el risc d'apostar-ho tot al turisme i al sector residencial és que són béns que la gent només utilitza quan té cobertes les necessitats bàsiques, i que en un context de crisi aquests clients potencials disminueixen. Per això, recomana tenir l'economia més diversificada, tornant a potenciar els sectors basats en els recursos propis, com ara ara la ramaderia i l'aprofitament forestal, si bé reconeix que aquests àmbits no poden ocupar tothom. El professor de la Universitat Ramon Llull també va al·ludir a Andorra i va dir que el Principat té "un repte molt important" a l'hora de reconvertir l'economia.

Un nou model que creu que ha de passar per una major cooperació entre projectes locals. En aquest objectiu, Niño Becerra assegura que els ajuntaments en sortiran reforçats com a ens coordinadors, si bé augura que caldrà fer fusions de municipis per optimitzar serveis.

"Viurem pitjor de com hem viscut"

Durant la xerrada, Niño Becerra va apuntar directament a la pèrdua de pes productiu i a l’excessiva dependència de serveis i consum com el factor clau que ha portat a l’actual crisi econòmica. A Espanya en particular, Niño Becerra reparteix culpes amb els ciutadans, per haver consumit de manera imprudent amb relació als seus ingressos, i amb el Banc d’Espanya, amb el qual és especialment crític. A l’organisme dirigit per M.A. Fernández Ordóñez, l’acusa d’haver ocultat massa temps el risc d’esclat financer i immobiliari perquè a les altes esferes no els interessava que es refredés l’economia.

El catedràtic d’Estructura Econòmica de l’Institut Químic de Sarrià també va ser contundent a l’hora d’afirmar que “anem a menys i, dit planament, viurem pitjor de com hem viscut”, i que “uns van a molt menys que altres”, en al•lusió a estats com l’espanyol. Les projeccions de Niño Becerra sostenen que, sobre una base de PIB per càpita actual de 100, l’any 2050 Suïssa haurà baixat a 92; Alemanya , a 85,5; i Espanya, a 77.

Com a solucions, Niño Becerra va assenyalar: “Productivitat i eficiència en comptes de consum massiu; coordinació i cooperació en comptes d’individualisme, i tecnologia”. Sobre aquest punt, en l’àmbit supranacional va destacar l’acord signat recentment pels estats de la UE per coordinar les polítiques econòmiques.

Necessitat de resoldre el dèficit fiscal

Amb tot, l'expert reconeix que aquest nou model comporta salaris més baixos, menys demanda, un atur estructural especialment perillós per a la població menys formada, i una pèrdua de poder dels estats.

En aquest punt, Santiago Niño Becerra també va mostrar-se d’acord amb la necessitat urgent de solucionar el dèficit fiscal català, per criteris econòmics evidents, ja que així “el deute que té la Generalitat, de 40.000 milions, es podria saldar en tres anys”. En aquest sentit, el catedràtic dóna veracitat als càlculs que apunten que els diners que perd actualment Catalunya amb les balances fiscals són entre 12.000 i 18.000 milions d’€ anuals. En la mateixa línia, considera demostrat que Euskadi i Navarra pateixen menys la crisi gràcies al concert econòmic i a normes fiscals pròpies.

Finalment, pel que fa a l'àmbit global, el catedràtic va posar en dubte el model de creixement de països com la Xina o l’Índia, dels quals recorda que no són tan eficients com es podria pensar i que pateixen uns “contrastos extrems” de desenvolupament entre el litoral i les zones rurals més aïllades.