Nous plànols d'Espot i Port Ainé per realitzar esports d'hivern respectant la fauna amenaçada
Per primera vegada a Catalunya, estacions d’esquí senyalitzen àrees de fauna vulnerable, com el gall fer, perquè els visitants es conscienciïn de la importància de no alterar el seu hàbitat quan esquien o practiquen altres disciplines de neu
El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha impulsat, conjuntament amb el Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), com a gestor de les estacions de muntanya d’Espot i Port Ainé, una iniciativa pionera a Catalunya en la protecció de fauna amenaçada vinculada a activitats d’hivern a les estacions d’esquí de muntanya.
L'espai natural ha editat una nova cartografia d’aquestes estacions destinada als amants dels esports d’hivern, com l’esquí alpí, l’esquí de muntanya, l’esquí nòrdic, el trineu amb gossos (mushing), les motos de neu i les raquetes de neu. Els plànols tenen l'objectiu de conscienciar-los de la importància de compaginar l’activitat esportiva amb la preservació de la fauna en perill, i evitar accedir a àrees sensibles on habiten aquests animals. El projecte ja funciona amb èxit a altres àrees alpines d’Europa, especialment als Alps suïssos.
L’actuació s’emmarca dins el conveni signat el 2012 entre el Departament i FGC per a la promoció i l’establiment de projectes conjunts en l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’estació d’esquí de Port Ainé, amb la finalitat de potenciar, divulgar i promoure aquestes l’esport i les activitats a l’aire lliure, el respecte per la natura i l’entorn i el coneixement del medi natural, la geologia, la fauna i la flora.
També hi ha col·laborat el Servei de Fauna i Flora de la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament, per l’àmbit d’Espot, que no pertany estrictament al Parc Natural com Port Ainé. Tanmateix, comparteixen una marca comercial, SkiPallars, amb panells informatius i plànols conjunts.
Mapes i senyals per als esquiadors
A més de l’elaboració i edició de material gràfic, plafons i cartells informatius, també s’han col·locat tanques i senyals d’avís en punts d’entrada a aquestes zones de protecció de fauna, per reforçar sobre el terreny aquesta mesura. Paral·lelament, properament es col·locaran nous plafons informatius en punts estratègics de les estacions, sobre la singularitat del gall fer i altres espècies de fauna forestal amenaçada, així com l’edició de material divulgatiu i/o educatiu, per fer difusió a internet i a les xarxes socials.
A més, es treballa per estendre la iniciativa a la resta d’estacions de muntanya de l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu, com les estacions de Virós Vallferrera, Sant Joan de l’Erm i Tavascan, així com a altres estacions gestionades per FGC a tot Catalunya
Protecció del gall fer a Espot i Port Ainé
El projecte que s’ha posat en marxa a Espot i Port Ainé pretén protegir el gall fer (Tetrao urogallus), una au galliforme que habita els boscos de coníferes (pi roig, pi negre i avet). Es tracta d’una espècie molt sensible a l’activitat humana. Durant l’hivern, aquest animal es refugia en certes zones elevades del bosc de pi negre, conegudes com àrees d’hivernada, i s’alimenta únicament d’acícules de pi, un aliment molt pobre amb nutrients, per la qual cosa necessita gastar el mínim d’energia acumulada. Tanmateix, en situacions d’estrès, com ara el creuament amb esquiadors, el gall fer es pot espantar i fugir, utilitzant una quantitat important d’energia. Amb una ingesta d’aliments tan limitada, aquest esforç el pot debilitar, i posar en risc la seva supervivència.
Es tracta d’una espècie vulnerable, amb risc de desaparèixer, protegida per la Directiva Europea 2009/147/CE (Directiva ocells) com au que ha de ser objecte de mesures de conservació especial quant a l’hàbitat, amb la finalitat d’assegurar-ne la supervivència i la reproducció en la seva àrea de distribució.
De fet, a Catalunya, la població més important es localitza a l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu, encara que, des de l'inici de la dècada dels vuitanta, s'està reduint de manera lenta però progressiva en general. A les comarques del Ripollès, la Cerdanya i l'Alt Urgell i també a certes serres prepirinenques els experts han constatat una davallada poblacional important, causada per alteracions de l'hàbitat (estacions d'esquí alpí o nòrdic, i elevades densitats d'ungulats salvatges, especialment el cérvol).
Conservació d’altres espècies dels Pirineus
Les principals mesures de conservació del gall fer són la compatibilització dels aprofitaments forestals amb la preservació de les seves àrees vitals (llocs de cant, de cria i d'hivernada), un estricte seguiment poblacional, un control del furtivisme (mitjançant el Cos d'Agents Rurals), actuacions de millora de l'hàbitat i de regulació de l'ús públic, estudis per determinar la mortalitat i la influència dels depredadors envers l'espècie i diferents mesures de sensibilització.
A més del gall fer, nombrosos boscos subalpins dels Pirineus acullen espècies de fauna amenaçada i protegida, com el mussol pirinenc, el picot negre, la marta, i l’ós bru, que necessiten de certa tranquil·litat per tal de no perjudicar el seu cicle vital, i amb ella la seva supervivència. Per tant, les mesures de conservació de l’hàbitat del gall fer també beneficien aquestes espècies.