Nova xerrada a l'Arxiu Comarcal sobre la política local de la Seu durant la II República

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell continua amb el cicle dedicat a la política local al llarg de la II República, a la dècada de 1930. Francisco Javier Galindo oferirà a les 8 del vespre la xerrada 'La dimissió de l'alcalde Enric Canturri porta cua'.

Segons ha explicat Galindo, l'acte d'avui dóna continuïtat al que ja hi va haver aquest mes passat en què es va parlar de la constitució del primer Ajuntament republicà, l'any 1931. En aquesta ocasió s'explicarà la constitució d'una segona corporació municipal al gener de 1933. Al llarg d'aquests dos anys es van produir un seguit de fets que van comportar el relleu a l'alcaldia, principalment el fet que el novembre de 1932 el fins llavors batlle, Enric Canturri, va ser escollit diputat al Parlament i els diputats d'Acció en van forçar la dimissió en considerar incompatibles els dos càrrecs. Tres altres regidors també van ser acusats d'incompatibilitat. El 7 de gener de 1933 va ser escollit un nou alcalde, de manera interina en no obtenir la majoria absoluta.

A la xerrada, el notari urgellenc explicarà les altres circumstàncies que van condicionar aquesta etapa. Galindo recorda que l'estudi d'aquest període "permet conèixer un període recent de la història de la Seu, d'ara fa menys d'un segle".

Enric Canturri i Ramonet, nascut el 1897, va ser un dels creadors, l'any 1930, del Centre Republicà de la Seu d'Urgell. A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, la candidatura d'ERC que encapçalava va ser la guanyadora i al cap de dos dies va proclamar des del balcó de l'ajuntament la República Catalana, tot seguint l'exemple de Francesc Macià. Més endavant, el 6 d'octubre de 1934, Canturri també va seguir els designis de Lluís Companys i va proclamar des de la Seu l'Estat Català dins de la República Federal d'Espanya. Quan el moviment va fracassar, es va exiliar a Andorra i després a França i Bèlgica, fins que va tornar en vèncer el Front d'Esquerres a les eleccions del febrer de 1936. Llavors va ser nomenat delegat de la Generalitat.

Arran de l'alçament militar del 18 de juliol i de la resposta que hi va haver des de Catalunya, Enric Canturri va treballar, des del comitè revolucionari de la Seu, per salvaguardar patrimoni artístic i religiós i també va facilitar la fugida a Andorra de clergues i persones d'ideologia dretana. Tanmateix, en saber que volien assassinar-lo per les seves topades amb els anarquistes, va fugir a Barcelona i va combatre amb la Columna Macià-Companys. Cap al final de la guerra, el 1939, va fugir amb la seva família, primer a França i després al Marroc i a Mèxic, on va morir el 1971. El règim franquista va embargar el seu patrimoni. L'any 1987 es van publicar les seves memòries.