Instal·lades novament menjadores i caixes niu als parcs del Segre, del Valira i del Cadí de la Seu d'Urgell

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha tornat a instal·lar menjadores per a ocells al Parc del Segre, el Parc del Valira i el Parc del Cadí, continuant així la iniciativa que es va iniciar l’any 2013 i que es duu a terme durant els mesos de tardor i d’hivern. L'acció s’engloba en el marc del projecte de La Seu Naturalment, que vol promoure i donar a conèixer la natura més urbana de la ciutat.

Els recipients proporcionen diferents tipus d’aliment, com pipes, negrilló, cacauets i llard, a fi de cobrir les necessitats d'alimentació del màxim nombre d’espècies, algunes de les quals estan protegides. Les aus que es beneficien de les menjadores són les caderneres, els lluers, les mallerengues, els verdums o els pardals, entre d'altres. A més a més, també se n'han habilitat per a esquirols, una espècie present al Parc del Valira i fàcil d’observar. 

Aquesta mesura es complementa amb una altra actuació ambiental per augmentar i preservar la biodiversitat dels parcs de la ciutat, com és la col·locació de caixes niu. Cada any, a la tardor, se'n fa una revisió per determinar l’ús que en fan els ocells. Al Parc del Segre s’ha observat que majoritàriament han estat ocupades pel pardal xarrec (Passer montanus) i per la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus). Al Parc del Valira, la majoria de caixes han estat utilitzades per mallerengues, tot i que també s’ha trobat algun niu de pica-soques blau (Sitta europaea). També s’ha pogut observar al Parc del Valira una caixa niu ocupada per dos exemplars ratpenats de l’espècie pipistrel·la.

Recurs pedagògic i eina científica

En total s’han instal·lat 25 menjadores per a ocells i esquirols i 31 caixes niu entre els tres parcs urbans. Algunes han estat finançades per l’empresa PEUSA.

La iniciativa facilita l’observació d’ocells quan aquests s’hi atansen per a alimentar-se. Alhora, esdevé un recurs pedagògic per a les escoles i una eina científica, a més de facilitar punts d'alimentació durant la tardor i l’hivern a espècies protegides presents al parc o als voltants, en una època de l’any que escassegen l’aliment i els llocs de nidificació.