Oliana commemora els 40 anys de la Marxa de la Llibertat

Oliana ha recordat aquesta setmana el seu protagonisme en la Marxa de la Llibertat, una de les mobilitzacions més recordades del període de la transició a Catalunya. Aquest dilluns es complien 40 anys de la sortida, des de la població alturgellenca, de la Columna Lluís Companys d'aquesta caminada arreu del país, i es va rememorar la data amb un acte a l'Ajuntament.

La jornada va comptar amb la presència d'algunes de les persones, de totes les edats i condicions, que l'estiu del 1976 van recórrer a peu 300 poblacions dels Països Catalans en diferents trams. Moguts pel desig de canvi i des de la no-violència, els activistes reclamaven drets fonamentals com ara la democràcia, l'amnistia o el dret a l'autodeterminació sota el lema "Poble català posa't a caminar". La Marxa, que es va desenvolupar en la clandestinitat i amb fortes càrregues policials en diversos llocs, va acabar el setembre del mateix any al Monestir de Poblet, ja que comptava amb el suport d'una part de l'Església catalana.

En l'acte de record a Oliana hi va ser present, entre d'altres, Àngel Colom, que juntament amb d'altres caminants va ser detingut a Oliana abans de poder començar la Marxa. També hi eren Joan Sendra i Isa de Dios, que van participar en diversos actes a la Seu i Bor, i Amadeu Gallart, que tres anys després esdevindria el primer alcalde de la Seu en l'actual etapa democràtica. Gallart va recordar com va participar en l'organització dels actes a la comarca. Finalment també va intervenir l'olianès Josep Maria Viladrich, que va explicar com es va viure l'experiència al poble i va portar alguns emblemes que conserva de la Marxa, com ara una samarreta de l'època o una de les pancartes on es podia llegir "Llibertat per la Marxa" i que va voltar per Catalunya l'estiu del 76.

Els ponents van remarcar la por amb què es van viure les activitats relacionades amb la Marxa i la manca de suport que van trobar en les autoritats olianeses de l'època. També van subratllar la "presència exagerada de Guàrdia Civil", que corria per tota la comarca, i que va fer que les activitats s'haguessin de desenvolupar en la clandestinitat.

Simultàniament a aquest acte se'n van celebrar també en altres punts de Catalunya des d'on havien sortit l'any 1976 la resta de columnes de la Marxa. És el cas d'Esterri d'Àneu, l'Escala, la Sènia i Girona.