Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Oliana formalitza l'agermanament amb el municipi austríac de Biedermannsdorf

Oliana formalitza l'agermanament amb el municipi austríac de Biedermannsdorf

El consistori de l'Alt Urgell, amb la col·laboració del Govern català, potencia els vincles culturals existents pel llegat que hi va deixar l'olianès Ramon Frederic de Vilana-Perles, considerat com el català amb més poder de la història
29/06/2022 19:50

L'Ajuntament d'Oliana ja ha signat l'acord d'agermanament amb el Municipi de Biedermannsdorf (Àustria). El document l'han ratificat les respectives alcaldesses, Carme Lostao i Beatrix Dalos, amb el suport dels governs català i austríac. L'acte, el 19 de juny passat, va comptar amb la presència de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Europa Central, mitjançant la delegada Krystyna Schreiber.

D'aquesta manera, el municipi de l'Alt Urgell formalitza la col·laboració establerta amb aquesta població, situada a prop de Viena, que manté vincles culturals amb Catalunya pel fet que s'hi va establir i hi va viure l'olianès Ramon Frederic de Vilana-Perles, considerat com "el català amb més poder de la història" d'acord amb l'exhaustiva recerca que n'ha fet els darrers anys l'advocat i estudiós Sebastià Sardiné, també nascut a Oliana.

Des de l'Ajuntament olianès han agraït la col·laboració de Biedermannsdorf i el fet que s'hagi pogut fer efectiva la trobada, després que la pandèmia va ajornar els actes previstos al llarg de dos anys. De la seva part, la Delegació del Govern català ha destacat "el compromís incansable" dels seus veïns i les "extraordinàries celebracions" que han organitzat per celebrar-ho.

La recerca duta a terme per Sebastià Sardiné ha servit perquè l'interès per Vilana-Perles hagi augmentat no només a Oliana i a Catalunya sinó també a Àustria, tot posant en valor així els vincles històrics entre els dos països, sobretot al segle XVIII.

 

Article a Die Presse sobre Vilana-Perles i la Guerra de Successió

Aquest mes mateix, el diari austríac Die Presse li ha dedicat un extens article, titulat 'El català de Biedermannsdorf', que explica els motius de l'existència d'un escut d'un comte català a la plaça de l'Església d'aquesta població i també als altars majors de les esglésies de Brunn am Gebirge i del seminari arquebisbal de la Boltzmanngasse, a Viena. D'altres testimonis del llegat de Vilana-Perles a la zona són l'existència d'un Cafè Perles, una Perlesgasse i el castell que la seva família havia posseït a Paasdorf, a la Baixa Àustria.

L'autor del reportatge, Günter Haller, exposa que "a l'Àustria d'avui no només hi ha una delegada activa de Catalunya, Krystyna Schreiber, sinó també rastres d'un passat comú austríac-català", de l'època dels Habsburg, i recorda els motius d'aquesta relació. "Cap a finals del segle XVII, el Regne d'Espanya va quedar completament desregulat dinàsticament" perquè, recorda, "encara que l'Habsburg Carles II governava teòricament sobre ambdós territoris, deteriorat mentalment, físicament i sense descendència, va patir una primerenca mort el 1700 que no va sorprendre ningú". Les cases reials de França i Àustria aspiraven a quedar-se amb Espanya, "però probablement no sense una guerra entre ells" com va ser la Guerra de Successió entre els Habsburg i els Borbons, que es va allargar 14 anys. L'emperador de Viena, Leopold I, va enviar al seu segon fill gran, Carles, com a pretendent al tron, Lluís XIV, el seu nét Felip d'Anjou.

L'article també recorda que "a l'octubre de 1705, Carles va desembarcar a Barcelona, la capital catalana, i va aixecar-hi una magnífica cort" amb el suport d’Anglaterra i Holanda com a aliats, i va aconseguir conquerir Madrid però mai s'hi va poder establir a llarg termini. Un moment clau de la guerra, assenyalen, va ser al 1711 quan Carles es va convertir en emperador romà-alemany (Carles VI), per la qual cosa va haver de tornar a Viena i llavors no va tenir cap possibilitat real d’aconseguir el poder sobre Espanya, perquè "hauria estat massa poderós i no hauria trobat aliats a Europa".

Barcelona i l'11 de Setembre

El reportatge subratlla que "els catalans van romandre fidels als Habsburg fins a l'últim dia de la guerra" i que "adoraven especialment la seva dona, Elisabeth Christine, que va viure a Barcelona durant dos anys sense el marit". Però l'11 de setembre de 1714, després d'un llarg setge, Barcelona va caure i des de llavors va passar a formar part de l'Estat central espanyol, amb la pèrdua dels seus drets. I recorda que actualment "aquesta jornada de rendició és un dia festiu català amb un rerefons traumàtic" i que "realment és un dia de dol". Durant l'estada de Carles, hi afegeix, "es va produir una lluita pels llocs i càrrecs entre els nobles locals, diversos dels quals van ser acceptats a l'administració", i entre ells hi havia el comte català Ramon de Vilana Perles, marquès de Rialp (1663-1741), que "va fer la carrera més ràpida, se li va permetre parlar amb Carles personalment i es va convertir en el seu amic i conseller, cosa que va ser vist amb ulls crítics pels envejosos". La majoria d'aquests funcionaris, quan Carles va tornar a Viena, se'n van anar amb ell i van aconseguir bons llocs com a exiliats a l'anomenat "Consell Espanyol" una alta autoritat. El seu ascens, que havia començat a Barcelona, ​​va continuar a la cort vienesa.

Els nobles catalans com a secretaris, "van tenir un paper important al govern dels Habsburg i van aprofitar l'oportunitat per establir-se des d’una posició de poder a Viena, especialment Ramon de Vilana Perles", segons recorda Günter Haller. El polític olianès va arribar a Viena amb la seva família el març de 1713 i es va convertir en el cap dominant del "Consell Espanyol", amb seu al Palau Caprara, a la Wallnerstrasse. La seva residència era a l'anomenada Corbellisches Haus. I el seu gendre, el comte Vásquez, va lluitar al costat del príncep Eugeni contra els turcs el 1717. Només l'any 1714, a Viena hi van arribar un miler de refugiats polítics amb els seus familiars i personal, una xifra molt gran per l'època. A través d'aquest món cortesà paral·lel, van adquirir cada cop més importància a Àustria, es van mantenir a l'enclavament i només en generacions posteriors es van casar amb nobles locals.

Recerca a Àustria

Un petit grup d'historiadors austríacs (Manfred Car, Karl Schrattenholzer i Bruno Rath) porta molt de temps seguint les empremtes de Vilana Perles a la Baixa Àustria i el 2021 se'n va publicar un fulletó informatiu. Aquesta recerca indica que el 1722, amb l'ajuda de l'emperador, el comte català va adquirir un terreny al costat de l'església de Biedermannsdorf, que havia estat completament destruïda per les campanyes turques. Devia agradar-li la propietat perquè el situava a prop de la residència d'estiu de Carles VI a Laxenburg. En dos anys, va construir el Castell de Perles, els edificis agrícoles que alberguen ara el Cafè Perles.

El fet que també fes reconstruir l'església del tot el va convertir, expliquen, "en l'àngel salvador dels agraïts habitants del poble", que va poder reunir llavors 1.000 florins per a aquesta obra, mentre que Perles va afegir-n'hi 3.000. En acció de gràcies, rebia tres avemaries i tres parenostres després de cada missa. El mateix va passar llavors a Brunn am Gebirge i a la parròquia cadastral de Mistelbach, a Paasdorf: la família Vilana Perles va renovar les esglésies i va construir castells. El de Paasdorf, remarca l'article, "segueix sent avui una joia, és propietat de la família Zahradnik i temporalment també va pertànyer a Udo Proksch". Se suposa que el comte (el seu rèquiem va tenir lloc a la Schottenkirche de Viena) està enterrat a la cripta familiar de l'església de Paasdorf. Avui encara es pot veure l'escut amb les tres perles als peus dels canelobres de l'altar major.

Les inversions de Perles només van ser possibles "gràcies al favor de la casa imperial i a un generós salari anual". Va adquirir totes dues coses per la seva lleialtat a la Casa d'Àustria i es va fer indispensable com a conseller en assumptes de política exterior. Fins i tot va tenir veu a l'elecció del marit de la filla i successora de Carles VI, Maria Teresa. La jove monarca va continuar rebent el seu suport: a la seva guerra contra els bavaresos el 1743, un cos d'exèrcit d'exiliats catalans va estar al seu costat. El reportatge acaba recordant que "Catalunya havia ofert a Àustria les seves millors famílies, i per això avui, lògicament, espera el suport d'Àustria per al seu objectiu d'independència política".

  • Signatura de l'acord d'agermanament entre Oliana i Biedermannsforf, a Àustria (Foto: Delegació del Govern Català a Europa Central)
  • Festa per celebrar l'agermanament entre Oliana i Biedermannsdorf (Foto: Delegació del Govern Català a Europa Central)
  • Article al diari 'Die Presse' sobre Ramon Frederic de Vilana-Perles

Mostrar formulari de contacte