Peramola defensa la compatibilitat entre la pràctica de l'escalada i el patrimoni del Roc de Rombau

L'Ajuntament de Peramola defensa que la pràctica de l'escalada ha de ser compatible amb la conservació de les pintures rupestres i d'altres jaciments que hi ha a la zona del Roc del Rombau, tal com ho ha estat fins ara. Tot plegat, després que aquest mes passat el Departament de Cultura de la Generalitat ha delimitat un entorn de protecció d'aquestes restes, que abasta una superfície total de fins a 36 hectàrees. Segons el document publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, es prohibeixen les activitats esportives d'escalada en l'àrea de la zona arqueològica, a més d'acampar-hi i fer-hi fogueres.

Aquest alt grau de restricció, que el consistori mateix i molts usuaris han valorat com a excessiu, ha generat incertesa tenint en compte que, malgrat la publicació al DOGC, no s'ha acabat de detallar la zona on s'aplica aquesta restricció. Davant d'aquesta situació, el consistori té previst reunir-se amb tècnics de Cultura d'aquí a pocs dies.

Les pintures es troben a uns sis metres d'alçada de la base de la gran paret vertical del Roc del Rombau, ocupen una superfície de 110 metres quadrats i estan reconegudes com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La limitació es basa en la previsió que la Llei del Patrimoni Cultural Català estableix de manera concreta per a l'art rupestre, sobre el qual, a diferència d'altres tipus de restes, se'l considera "indestriable del seu entorn paisatgístic". En aquest sentit, l'any 1998 les troballes rupestres de tot l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) van ser incloses en conjunt a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

L'alcalde de Peramola, Joan Puig, creu que la delimitació de l'entorn de protecció que s'ha aplicat al Roc de Rombau és "molt restrictiva", fins al punt que  que podria afectar algunes vies d'escalada que es consideren "importants", tant pel col·lectiu que practica aquesta activitat esportiva com per a la mateixa dinamització econòmica i promoció del municipi i del seu entorn. Per tot plegat, han demanat poder parlar amb el Departament per acabar d'entendre les seves implicacions. En la trobada prevista per d'aquí a uns dies, esperen conèixer els criteris amb què han basat la norma.

Espai d'escalada conegut arreu del món

Puig ha recordat que en el moment de la inclusió de les pintures com a Patrimoni Mundial de la UNESCO ja es va fer un tancat per protegir-les i es van instal·lar cartells informatius a la zona. Ara però, amb la nova restricció, l'alcalde comenta que ha rebut trucades de persones de diferents punts de l'Estat interessant-se per aquesta qüestió, tenint en compte, recorda, que "Peramola és un centre d'escalada a escala mundial". Per aquest motiu, es mostra preocupat pels efectes que pugui tenir la delimitació d'aquest entorn de protecció.

El màxim responsable municipal defensa que "hi cap tot" i que entenen que "per les pintures i els jaciments està bé que es reguli", però que cal que hi hagi "excepcions o punts diferents", que "permetin dur a terme totes les activitats que es fan a la muntanya". En aquest sentit, des del consistori defensen que la comunitat d'escaladors sempre ha estat "respectuosa" amb el patrimoni d'aquest entorn. A més, es mostra obert a col·laborar amb Cultura en el cas que calgués fer una regulació de les activitats a la zona.

Àrea d'autocaravanes i Centre d'Acollida

Pel que fa a la prohibició d'acampar a la zona protegida, el batlle ha explicat a l'ACN que el consistori va habilitar fa gairebé tres anys una àrea d'autocaravanes. A més a més, ara fa un parell d'anys es va posar en marxa un Centre d'Acollida i Dinamització de l'Escalada i Esports de Mitja Muntanya, a  l'edifici de l'antic casino del poble, tenint en compte que és una zona d'afluència d'escaladors d'arreu del món.

Un exemple d'això és Daniel Forgeng, un dels practicants habituals al Roc de Rombau. Va néixer als Estats Units, porta 13 anys vivint a Catalunya i actualment està establert a Coll de Nargó. Forgeng corrobora que la muntanya és molt coneguda i que "és un recurs per a la comunitat d'escaladors, que és molt important". A més, defensa que "fa molts anys que es practica aquesta activitat" a la zona i que sempre han respectat la zona protegida on es troben les pintures rupestres.

De la seva banda, Ivan Cercós coincideix a valorar la paret com una de les més rellevants del món en escalada esportiva, pel fet que allà es poden fer vies d'elevada dificultat. Cercós viu a Solsona, fa 17 anys que ve a aquesta zona i sosté que "els escaladors sempre hem pogut conviure amb aquestes pintures", tot afegint que, de fet, la presència d'aquests esportistes a la muntanya ha contribuït en tots aquests anys a la protecció de les pintures enfront de possibles actes vandàlics, que sí que han patit d'altres jaciments semblants, ubicats en espais poc freqüentats.

El jaciment

Tot i que la cronologia de les pintures no és precisa, els motius representats són característics de la pintura esquemàtica, que té el seu origen al Neolític final i un període d'esplendor entre l'edat del bronze i l'edat del ferro. El conjunt rupestre presenta una composició principal envoltada de diversos motius secundaris. Destaquen sis figures d'estil esquemàtic-abstracte, entre les quals sobresurt una figura central formada per cercles concatenats. Les representacions, executades amb traç simple, s'acompanyen de digitacions i d'altres restes pictòriques.