Peramola estrenarà un itinerari turístic amb vídeos sobre la vida de les dones al municipi ara fa 50 anys

Peramola estrenarà la setmana que ve un itinerari per diferents punts del municipi en què els visitants podran reproduir 14 vídeos agrupats per temàtiques sobre la vida quotidiana de 22 dones peramolines de més de 65 anys que relaten des de la perspectiva de gènere tradicions, festes i la manera de treballar, tant al camp com a les cases, d'ara fa 50 anys. Les gravacions es podran reproduir a través d'un codi QR i els panells estaran distribuïts en llocs emblemàtics, acompanyats d'imatges antigues i textos específics. 

L'Ajuntament de Peramola ha volgut amb aquest projecte posar el focus d'atenció en la necessitat de "reivindicar i visibilitzar el paper de la dona". L'alcaldessa Gemma Orrit assenyala que "tot i que actualment tothom té clar que els dones no només fan tasques de la llar, sinó que treballen en tota mena d'àmbits i la seva vàlua no es desmereix pel simple fet de ser dones, no passava el mateix en les generacions anteriors". I hi afegeix: "Amb les gravacions es vol sentir la història en veu femenina, una visió diferent a la que hem tingut fins ara, ja que estem acostumats a escoltar-la a través dels homes".

Sota el nom 'Padrina, parla'm de tu', el projecte destaca que el mot "padrina" no representa una padrina de bateig o una àvia, sinó "un col·lectiu de dones d'una certa edat amb experiència en la vida i amb moltes coses per explicar". Orrit especifica que "es tracta d'un mot molt utilitzat a Peramola quan es fa referència a una dona gran que t'inspira tendresa i respecte".

La inauguració del projecte, per fer-lo visual i més atractiu, comptarà amb pancartes en diferents façanes del municipi que promocionaran la iniciativa. Un dels textos que es podrà llegir en els panells és el següent: “Era jove, tenia ganes de ballar i de sortir i me n’anava a la plaça. Per la Festa Major, les cases s’omplien de gent i a les dones se’ls multiplicava la feina: a les cuines no es parava ni poc ni molt. D’altres, el treball el tenien a la botiga, on despatxaven la carn de corder que de costum es menjava per sopar. La decoració de la festa era cosa de dones, les quals consumien hores, paciència i destresa confeccionant a mà la immensa aranya de fils i paperets de colors que cobria la plaça. I encara els quedaven ganes de ballar!".