Peramola, Fígols i Alinyà, Bassella i Josa i Tuixent, els municipis de l'Alt Urgell amb millor renda familiar

Peramola i Fígols i Alinyà són actualment els municipis de l'Alt Urgell amb millor renda familiar, segons les dades actualitzades que ha fet públiques l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La d'ingressos dels seus habitants és de 22.750 euros per unitat familiar. Els segueixen de prop Josa i Tuixent i Bassella, que se situen just a la mitjana de Catalunya, amb 22.050 euros. Cal matisar que les dades publicades ara corresponen al tancament del 2024. 

Aquests quatre municipis són els únics de l'Alt Urgell que igualen o superen la mitjana catalana. Pel que fa a la resta, molts d'ells hi són força a prop. Per exemple, encara per sobre del llindar de vint mil, Ribera d'Urgellet i Estamariu presenten una renda familiar de 21.350 €. També hi són a prop Oliana i Montferrer i Castellbò -el segon i el tercer municipi més poblats de la comarca- amb 20.650 €, i Alàs i Cerc, 20.300. Ja per sota d'aquest llindar hi apareixen Organyà i Coll de Nargó, amb 19.950 € en tots dos casos, i les Valls de Valira, les Valls d'Aguilar i la Vansa i Fórnols, amb 18.850 € per unitat familiar cadascun, mentre que el Pont de Bar es queda a la part més baixa, amb 17.850.

Pel que fa a la Seu d'Urgell, la capital comarcal té una renda familiar declarada de 17.150 euros, cosa que fa que se situï en l'última posició d'aquesta llista tant de l'Alt Urgell com de tot l'Alt Pirineu, sempre amb dades del 2024, tot i haver experimentat un augment del 4,3% respecte de l'anterior estudi, que datava del final del 2021. En aquest sentit, aquesta xifra no té en compte el creixement demogràfic que la ciutat -la població més gran de l'Alt Pirineu- ha experimentat el darrer any i mig, quan ha passat de poc més de 13.000 habitants als actuals 13.600.

D'altra banda, l'estudi no disposa de dades actualitzades de tres municipis de la comarca: Cabó, Arsèguel i Cava, que tot i això sí que apareixen entre els més ben posicionats de l'Alt Urgell en el rànquing de desenvolupament socioeconòmic. Aquest altre mesurament té en compte no només la renda per càpita sinó també la situació laboral dels seus habitants, el seu nivell d'estudis i la incidència de la immigració en cada municipi. 

Quasi tots els municipis cerdans, per sobre la mitjana catalana

Un municipi de la Cerdanya, Das, apareix com el que té millor renda de totes les comarques de muntanya: 29.750 euros per unitat familiar, un 31% per sobre la mitjana catalana. D'altres municipis de la plana cerdana apareixen en els primers llocs de l'Alt Pirineu i superant àmpliament la mitjana de Catalunya, com per exemple Urús (28.350 €) o Isòvol i Bolvir (27.650 cadascun), a més de Prats i Sansor i Guils de Cerdanya (26.950 en tots dos casos) o Ger (24.850).

Bellver, Alp i Llívia -els municipis cerdans més poblats al marge de la capital- també presenten bones dades, amb 22.750 cadascun, la mateixa dada que té Lles de Cerdanya. I Montellà i Martinet es queda a prop del llindar català, amb 19.250. Finalment, Puigcerdà -que concentra la meitat de la població cerdana- apareix com el municipi de la Cerdanya amb menys renda familiar: 18.550 € per unitat, tot i haver millorat un 3,9% respecte del 2021. Els únics municipis de la comarca dels quals no hi ha dades actualitzades són Fontanals i Riu. 

Més termes pirinencs que superen la referència

Pel que fa a la meitat oest de l'Alt Pirineu (Pallars, Alta Ribagorça i Val d'Aran), Sarroca de Bellera figura com el segon municipi de la regió pirinenca amb més renda familiar (29.050 €), a prop de la xifra de Das. També destaquen Espot (27.650), la Guingueta d'Àneu (26.950) i la Torre de Capdella, Conca de Dalt, Senterada i Es Bòrdes, amb 26.250 cadascun, a més d'Alt Àneu i Naut Aran, tots dos amb 25.550. També superen la mitjana catalana Lladorre, la Vall de Boí i Baix Pallars (23.450 €), i Rialp, Salàs de Pallars, Gavet de la Conca i Vilamòs (22.750). 

Finalment, quant a la resta de comarques de muntanya, sobresurt el cas de Toses, que com Das i Sarroca s'apropa al llindar de trenta mil (29.050 € per unitat familiar). A la Vall de Ribes mateix també destaquen Queralbs i Campelles (25.550 € cadascun) i Planoles (24.850). Al Solsonès, les millors dades les tenen municipis pròxims a l'Alt Urgell com Odèn, Lladurs i Pinell (26.250 cadascun), a més de Castellar de la Ribera i Olius (24.850). I al Berguedà, també superen còmodament la mitjana poblacions com Saldes, Vallcebre i Sant Julià de Cerdanyola (26.950 en cada cas), a més de Gósol i Bagà (23.450) i diversos municipis situats més al sud. 

D'altra banda, pel que fa a les capitals d'aquestes comarques, la que presenta millors dades és Ripoll, que se situa just a la mitjana catalana (22.050 €). La segueixen Vielha i Berga (21.350 cadascuna), mentre que Sort es queda en 20.650; i Tremp, el Pont de Suert i Solsona, en 19.950. Totes elles apareixen per davant de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell.

Les poblacions amb més renda de Catalunya

Sobre la resta del país, l'informe indica que Matadepera (Vallès Occidental) es manté un cop més com el municipi de Catalunya amb més renda familiar mediana (37.450 €), seguit de Santa Cecília de Voltregà (35.250), Sant Cugat del Vallès (33.950) i les poblacions de Llambilles (Gironès), Alella (Maresme), Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i Tiana (Maresme), totes elles amb 32.550. També destaquen, al voltant dels 31.000, municipis com Fornells de la Selva, Cabrils, Gurb, Teià, el Brull, Sant Gregori, Cabrera de Mar o Malla, completant els 15 primers llocs. En aquesta llista, Das apareix en el 27è lloc; i Sarroca de Bellera, en el 32è.

Els quinze primers municipis tenen en comú que són a la vora d'algunes de les principals ciutats del país, com Barcelona, Sabadell, Terrassa, Girona, Mataró o Vic. Tanmateix, cap de les capitals comarcals o de demarcació no apareix entre els 250 municipis més rics, d'un total de 947. La capital catalana, Barcelona, té una renda mediana de 23.450 €, mentre que Girona està en 22.750; Tarragona, 21.000; Lleida, 19.950; Manresa, també 19.950; i Tortosa, 19.250.