Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Pere Aragonès apel·la al consens per millorar la situació del Pirineu a curt termini

Pere Aragonès apel·la al consens per millorar la situació del Pirineu a curt termini

A la Trobada Empresarial, el president referma l'aposta perquè les comarques pirinenques decideixin sobre els Jocs d'Hivern i, alhora, defensa la candidatura com "una excel·lent oportunitat". Del primer any de legislatura en destaca la inauguració del túnel de Tresponts i del CAP de la Seu i l'anunci de desplegament de delegacions del Govern
10/06/2022 13:55

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat aquest divendres a la Seu d'Urgell un consens polític i social perquè el Pirineu arribi a l'any 2030 "amb molt millors condicions". I pel que fa justament a aquesta data, ha refermat l'aposta del Govern per la candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern i perquè la població del Pirineu decideixi si aquest projecte ha de tirar endavant, mitjançant una consulta.

Aragonès ha inaugurat oficialment la 33a Trobada Empresarial al Pirineu, al Palau d'Esports de la Seu. A l'inici de la seva intervenció, ha fet balanç del primer any de legislatura. Pel que fa a l'Alt Pirineu i Aran, i de manera especial a l'Alt Urgell, n'ha destacat la "priorització de les necessitats immediates" amb fites com la inauguració del túnel de Tresponts i del nou CAP de la Seu, a més del compromís d'apostar per la Formació Professional Dual, per arrelar gent jove a la regió, i l'anunci de desplegament de delegacions de diversos departaments de la Generalitat, entre els quals destaquen el de Polítiques Digilals i Territori i el d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

I a nivell nacional, el president ha considerat especialment rellevant l'acord per construir una fàbrica de components de bateries elèctriques a Mont-roig del camp, que serà la inversió industrial més gran dels darrers anys a Catalunya, a més de l'aposta per l’hidrogen verd. Tot plegat, en l'objectiu de reindustrialitzar el país mitjançant l'"economia verda" en un moment de "canvis accelerats econòmics i polítics" en el qual creu que "des de Catalunya es pot contribuir a l’enfortiment europeu" tot posicionant-se com una zona de generació d'energies netes. En la mateixa línia, ha remarcat que enguany incrementaran un 34% l’oferta d’FP i que hi ha un acord amb patronal i sindicats per detectar i acreditar treballadors amb la formació adequada.

Invertir al Pirineu tant si hi ha Jocs com si no

Pel que fa als Jocs d'Hivern, Pere Aragonès ha subratllat que volen "comptar amb la població del Pirineu, perquè decideixi" si vol o no vol que s'hi faci aquest esdeveniment. Paral·lelament, ha defensat que tant ell com el conjunt del Govern veuen els Jocs com una "excel·lent oportunitat" per, entre d'altres objectius, accelerar l'execució d'"infraestructures sostenibles i necessàries", entre les quals ha esmentat la modernització de la línia fèrria R3 fins a Puigcerdà, la millora de la carretera C-14, l'extensió de l'autovia A-14 (actual carretera N-230) i la reforma del coll de Comiols. Tanmateix, ha matisat que "tot això és necessari i s’ha de fer" amb Jocs o sense. Per això, ha demanat també també la implicació de l’Estat en les inversions necessàries en aquelles infraestructures que són de competència estatal, com ara l'R3 i l'A-14.

Més enllà d'aquest objectiu, el president creu que els Jocs servirien per "donar a conèixer el Pirineu al món", amb la repercussió que això pot tenir per a tota l'economia i especialment per als serveis. I hi afegeix que estan "preparats per presentar un projecte imbatible i que es pugui presentar a la ciutadania" per després sotmetre'l a la consulta, que aquest mes passat s'ha ajornat fins a la tardor. Un projecte que situa com una de les peces d'un "pla de desenvolupament del Pirineu".

Quant al paper que ha tingut fins ara el Comitè Olímpic Espanyol, Pere Aragonès ha volgut deixar clar que no en tenen "cap queixa" i que han fet "un treball conjunt" i una "col·laboració molt competent i lleialtat". Aragonès defensa que "l’actitud de Catalunya ha estat extraordinàriament responsable", en contrast amb el "canvi d’actitud del govern d’Aragó", el qual no ha volgut valorar. Alhora, ha assegurat que no té constància dels rumors que apunten que el COE descartarà l'opció de fer una candidatura centrada a Catalunya, malgrat que l'organisme estatal ha insistit aquests dies a dir que la seva prioritat és que hi hagi un acord entre Catalunya i l'Aragó. El president català ha tancat aquesta qüestió insistint que confia en el president del COE perquè treballa "amb dades i no amb prejudicis".

Nou reglament per facilitar l'activitat econòmica i evitar fuga d'empreses

Encara vinculat a la relació amb l'Aragó, el màxim responsable del govern ha reconegut que cal "reivindicar el potencial estratègic de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran, sobretot de la indústria agroalimentària", per tal de frenar la fuga d'inversions cap a territoris veïns i, especialment, cap a la demarcació d'Osca, pel fet que les empreses denuncien traves burocràtiques i pressió impositiva. Aragonès ha volgut deixar clar que en tot cas "les normes s'han de complir", però ha anunciat que aquest octubre aprovaran el reglament de facilitació de l’activitat econòmica, per "alleugerir tràmits en projectes estratègics" i facilitar l'activitat econòmica en regions com la de Lleida.

En la mateixa línia, el màxim responsable del Govern ha negat que l'administració estigui sobredimensionada i fins i tot ha dit que, ben al contrari, hi ha hagut "una pèrdua de capital humà fruit de polítiques d’austeritat", tot i que creu que "cal fer-la més eficaç i digital" i que, per exemple, "calen més especialistes en sanitat o educació al Pirineu" i "més agilitat, però també més capital humà", perquè "els territoris que més avancen és on hi ha més col·laboració publico-privada". Per això, afirma que "l’atenció a les persones necessita més treballadors públics", tal com es va demostrar amb la pandèmia.

Centralisme en la gestió dels fons europeus

Un altre tema que s'ha tractat a la inauguració és la gestió dels fons europeus Next Generation, sobre la qual precisament aquesta setmana el Govern n'ha fet una reunió informativa per als ens locals pirinencs, a Prullans, en què ha constatat que que les empreses de la zona hi han fet poques sol·licituds d'ajut. Pere Aragonès ha reconegut la manca de competències de la Generalitat per decidir sobre aquests diners i ha lamentat que se'n fa una gestió molt centralista, malgrat que un gran nombre d'administracions d'arreu de l'Estat havien demanat que se'n fes una "cogovernança". Tot i això, ha apuntat que han creat una oficina per atendre consultes.

El dèficit fiscal, principal fre a la competitivitat de Catalunya

La part final s'ha centrat en el funcionament de l'administració i, en aquest punt, Pere Aragonès ha defensat els impostos addicionals existents a Catalunya i vinculats sobretot al medi ambient, per mantenir la cohesió social i evitar revoltes. A més a més, hi ha afegit que actualment "el govern espanyol també va cap a la fiscalitat ambiental" perquè així li exigeixen les institucions europees. En aquest sentit, ha aprofitat per recordar als empresaris que allò que més perjudica la competitivitat catalana no són aquestes taxes, sinó que continua sent el dèficit fiscal (els diners d'impostos que l'Estat recapta i que després no retornen mai més a Catalunya), xifrat en un mínim de 16.000 milions d'euros l'any; és a dir, "entre un 8% i un 10% del PIB català".

Al greuge del dèficit fiscal, hi ha afegit també que "només s’ha executat un 35% d’inversió de l’Estat a Catalunya" i que "calen noves fórmules per garantir l’execució, perquè el temps de les paraules ja s’ha acabat: calen acords i certeses", en referència a obres pendents com la B-40. I encara pel que fa al conflicte polític, ha anunciat que aquesta setmana entrant presentaran la querella contra l'Estat pel 'Catalangate' -espionatge a polítics, periodistes i activistes catalans amb el programa Pegasus- amb l'objectiu d'"aclarir allò que no ha estat aclarit per manca de voluntat política de l’Estat", perquè si no "hi ha el risc que més gent sigui espiada" i perquè "cal que restaurin la confiança política els qui l'han fet perdre".

Galeria d'imatges

Concentració d'Stop JJOO contra la Trobada

D'altra banda, abans de la inauguració de la Trobada, un grup format per sis persones, convocades per la Plataforma Stop JJOO i per col·lectius d'esquerra independentista com la CUP, s'han concentrat a les portes del Palau d'Esports per protestar contra la presència d'aquesta cimera econòmica a la Seu i contra el projecte de candidatura olímpica, tot coincidint amb l'arribada de Pere Aragonès. Els convocants preveuen fer una altra concentració a les 7 del vespre, en el marc de la cloenda que durà a terme la ministra espanyola de Transports, Raquel Sánchez.

  • Pere Aragonès, a la inauguració oficial de la Trobada Empresarial al Pirineu 2022
  • Intervenció de Pere Aragonès a la inauguració de la 33a Trobada Empresarial al Pirineu
  • Acte inaugural de la Trobada Empresarial al Pirineu
  • Concentració convocada per Stop JJOO contra la Trobada Empresarial al Pirineu

Mostrar formulari de contacte