Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Pere Aragonès reivindica a la Trobada Empresarial al Pirineu la necessitat d'un "finançament singular" per a Catalunya

Pere Aragonès reivindica a la Trobada Empresarial al Pirineu la necessitat d'un "finançament singular" per a Catalunya

El president de la Generalitat adverteix que, tot i els bons indicadors econòmics, el país ja no pot suportar més l'actual dèficit fiscal, que s'eleva a 22.000 milions d'euros l'any i impedeix donar resposta a les necessitats de la societat. A la primera jornada també hi ha intervingut l'ex primer ministre d'Itàlia, Enrico Letta, que ha defensat l'avenç cap un mercat únic europeu

13/06/2024 20:10

El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, ha inaugurat aquest dijous a la tarda la Trobada Empresarial al Pirineu, que celebra la seva 35a edició. Acompanyat a l'acte inaugural per l'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, i el president de la Trobada, Josep Serveto, Aragonès ha fet balanç del seu mandat i ha parlat dels principals reptes que afronta actualment Catalunya.

Entre aquests reptes, Aragonès s'ha referit especialment a la necessitat d’un "finançament singular" per a Catalunya. I és que, tot i defensar que a grans trets el país presenta bons indicadors econòmics, en molts casos superiors a les mitjanes estatal i europea, la capacitat de l’administració autonòmica per fer front a les necessitats socials i econòmiques actuals "ha tocat sostre" i ja no pot suportar més el dèficit fiscal que pateix Catalunya des de fa dècades, que ja ha esdevingut crònic i que, segons els estudis més recents, actualment ja s'eleva a més de 22.000 milions d'euros anuals., que el Govern espanyol no retorna en inversions, serveis ni transferències. I això significa que per exemple, pel cap baix, els darrers deu anys Catalunya ha perdut uns 200.000 milions en recursos públics propis, que han anat a parar a d'altres zones de l'Estat espanyol.

Per això, i davant els representants empresarials i polítics que participen a la Trobada, el president ha demanat que es concreti l'"ampli consens" que creu que "ja existeix actualment entre els principals actius econòmics del país, i en multitud de posicionaments públics que s'han fet", per implementar un nou model en el qual Catalunya "recapti, gestioni i liquidi tots els impostos" amb l'objectiu "d'adaptar-los a les necessitats de la societat catalana".

Sobre aquest consens, i apel·lant a la resta de partits amb representació al Parlament, Aragonès ha afirmat que està "convençut que ningú vol una Catalunya limitada", i per això ha demanat el màxim suport, tant polític com social, per anar a reclamar al Govern espanyol aquests canvis en el sistema de finançament, que es basin a fer "una passa endavant" i en "decidir sobre tots els recursos que paguem al territori", tot establint un finançament just i mecanismes de solidaritat limitats respecte del desequilibri fiscal que pateix Catalunya des de fa molts anys i que ja veu "insuportable". Per això, ha advocat per aconseguir una "relació bilateral". Una sèrie de conceptes que, assenyala, es basen en el model del País Basc i Navarra, "on absolutament tot l'arc parlamentari d'aquells territoris defensa aquest model, perquè saben que funciona bé", i per això entén que "allò que és bo per als altres estic convençut que també és bo per a nosaltres", de cara a aconseguir especialment "uns serveis públics "més avançats".

Balanç de la legislatura i deures pendents

A la primera part de la seva intervenció, Pere Aragonès ha parlat del seu previsible comiat com a president de la Generalitat, tan bon punt el Parlament investeixi el seu successor, i sosté que considera que a nivell econòmic "el país està molt millor que ara fa quatre anys", malgrat "un context geopolític extraordinàriament complex" que ha estat marcat per una successió de factors molt negatius començant per la pandèmia de la COVID, "que va generar la recessió econòmica més forta en 85 anys, des de la Guerra Civil", i continuant per la guerra d'Ucraïna, la crisi de subministraments i el fort augment dels productes i subministraments bàsics i dels preus en general. Tot i aquest conjunt de factors en contra, Aragonès ha defensat que l'economia catalana segueix creixent per sobre la mitjana espanyola, alhora que "s'ha registrat la taxa d'atur més baixa a Catalunya dels darrers setze anys, s'han creat gairebé 370.000 llocs de treball i s'ha batut el rècord d'exportacions".

Tot i aquest balanç positiu, el president en funcions ha admès que hi ha "molts deures pendents", entre els quals ha esmentat resoldre les desigualtats, agreujades per l'augment de preu dels productes, que fan que una "part molt important" de la població catalana tingui dificultats per arribar a finals de mes. Per solucionar-ho ha reivindicat una reindustralització de Catalunya per augmentar-ne la sobirania econòmica i crear llocs de feina més qualificats. En aquest sentit, Aragonès també veu aquesta aposta per la indústria com una via per atraure una immigració més qualificada que la que arriba a Catalunya per treballar en els serveis o el turisme.

 Joan Barrera anima a descobrir la Seu i a apostar-hi

Abans de la intervenció de Pere Aragonès, Joan Barrera ha donat la benvinguda als assistents i els ha animat a descobrir la Seu d'Urgell, a gaudir-ne i a invertir-hi, tot remarcant que la ciutat "té molt a oferir" i, a més de ser la capital de l'Alt Urgell i una ciutat destacada del Pirineu, és també un punt estratègic en la relació entre Catalunya i Andorra, que "ha preservat el passat mirant cap al futur". Sobre el lema d'enguany, "liderar amb propòsit", Barrera n'ha indicat que "significa també crear un impacte positiu", especialment important avui quan "les empreses han de ser responsables i sostenibles".

Per fer-ho possible, l'alcalde de la Seu ha exposat que a la ciutat es treballa per oferir "un entorn on tothom pugui prosperar" i "on les idees innovades hi tinguin cabuda", combinat amb l'aposta per la sostenibilitat i l’entorn natural i per la "responsabilitat compartida entre el sector públic i privat". Tot i això, Barrera ha reivindicat que per aconseguir-ho també és necessària una millora de les infraestructures, la simplificació de tràmits, facilitar l’activitat i que, al seu torn, hi hagi el compromís i la reciprocitat de les empreses i emprenedors amb la societat, com a elements clau per a "la generació de riquesa i la innovació, per avançar en un futur pròsper per a tothom". El dirigent urgellenc conclou que cal "que el benestar econòmic vagi lligat amb el benestar social, per construir plegats un futur millor".

De la seva part, a la introducció, Josep Serveto ha celebrat el fet que la Trobada ja arribi als 35 anys d'activitat i ha destacat l'aposta per la innovació i el creixement de l'esdeveniment que l'organització fa any rere any. Serveto ha fet referència a la temàtica d'enguany i als ponents que hi participen, tot esmentant la qualitat dels participants, amb presència tant d'exemples d'èxit de la demarcació de Lleida com d'experts a nivell català, estatal o internacional, amb taules temàtiques sobre empreses de l'IBEX, estratègies empresarials amb propòsit i start-ups.

Enrico Letta defensa el mercat únic europeu per pragmatisme i per competir millor a nivell global

Precisament les ponències han començat amb la conferència d'un dels noms propis de l'edició d'enguany: l'ex primer ministre d'Itàlia Enrico Letta. L'actual director de l’Escola d’Afers Institucionals de l’Institut d’Estudis Públics de París, i també director de la Fundació Jacques Delors, considera que el principal problema actual d’Europa és que "no tenim un sol mercat, en tenim 27", en contrast amb els Estats Units on hi ha "un mercat més unit i en conseqüència més atractiu". Letta assegura que això provoca que molts estalvis i inversions europees se'n vagin als EUA, cosa que "reforça l’economia nord-americana i les seves empreses, que tornen a Europa i compren les empreses europees amb els nostres diners". Una "paradoxa" de la qual creu que cal sortir-ne tot sent "pragmàtics" i creant "un mercat més integrat per atraure inversions americanes", en lloc de compradors americans.

L'ex mandatari italià ha fet un paral·lelisme amb el lema del Futbol Club Barcelona, "més que un club", per dir que aquest mercat comú ha d'esdevenir "molt més que un mercat", que de fet és el títol que li ha posat a l'informe que ha elaborat sobre aquesta proposta. Per Letta, aquest reforç del mercat comú ha d'ajudar a reforçar el concepte de "ciutadania europea", enfront de la dels respectius estats membres, perquè això "ofereix més oportunitats" no només a les empreses d’arreu d’Europa" sinó als seus habitants, tot defensant amb més força els interessos comuns enfront de potències emergents com la Xina i l'Índia, que ara fa poques dècades només representaven el 4% del PIB mundial i ara ja sumen el 25% del total.

En aquesta línia, Enrico Letta creu que cal avançar en la "llibertat de transport, serveis financers, telecomunicacions o interconnexions energètiques" i que els Pirineus, com a territori fronterer, és precisament un exemple excel·lent d'aquesta necessitat i de les limitacions entre estats encara existents en la contractació d'aquests serveis amb visió transfronterera, com poden ser bancs, companyies telefòniques o operadors de llum o gas. A la reivindicació d'aquestes llibertats, Letta hi afegeix la d’innovació i dades. I a més a més, per la seva situació estratègica, considera que "Catalunya és una regió fonamental a Europa" en tots aquests reptes.

Un altre punt que l'ex primer ministre veu crucial és que actualment es discuteix "cap a on va la UE a nivell polític", i que amb la seva nova composició "el debat al Parlament Europeu serà molt dur". Letta creu que cal respondre al fet que "molts votants han decidit que Europa no va amb ells, que no els interessa, que no hi estan representats, que ho veuen només per a gent que vol canviar de país", perquè aquesta percepció "és el principal problema d’Europa avui". Ben al contrari, considera que la UE ha d'esforçar-se per demostrar que és clau, sobretot, "pels que es vulguin quedar" al seu territori, i evitar que els moviments interns de la població europea siguin bàsicament "del sud cap al nord i de l'est cap a l'oest", com passa ara. Així, reclama que s'afavoreixi que a les àrees perifèriques la gent s’hi pugui quedar o que, si marxen durant uns anys, tinguin possibilitats reals de tornar al seu lloc d’origen, "com l’única manera de concebre Europa com una fantàstica barreja entre allò petit i allò gran".

  • Inauguració de la Trobada Empresarial al Pirineu 2024, al Palau d'Esports de la Seu d'Urgell
    Inauguració de la Trobada Empresarial al Pirineu 2024, al Palau d'Esports de la Seu d'Urgell
  • Pere Aragonès, en la seva intervenció a la inauguració de la 35a Trobada Empresarial al Pirineu
    Pere Aragonès, en la seva intervenció a la inauguració de la 35a Trobada Empresarial al Pirineu
  • Enrico Letta, durant la seva conferència sobre el mercat únic europeu, a la Trobada Empresarial al Pirineu
    Enrico Letta, durant la seva conferència sobre el mercat únic europeu, a la Trobada Empresarial al Pirineu

Mostrar formulari de contacte