Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Pere Aragonès signarà el 27 de maig la convocatòria de la consulta sobre els Jocs d'Hivern

Pere Aragonès signarà el 27 de maig la convocatòria de la consulta sobre els Jocs d'Hivern

Laura Vilagrà avança que a la campanya el Govern divulgarà el projecte i en defensa la viabilitat. La consellera sosté que les millores pendents al Pirineu s'han de fer "amb Jocs o sense", però que l'esdeveniment les pot "accelerar" com va passar amb Barcelona'92

Compareixença de Laura Vilagrà a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament (Foto: Dep. Presidència)
Compareixença de Laura Vilagrà a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament (Foto: Dep. Presidència)
05/05/2022 19:00

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat aquest dijous que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, té previst signar el 27 de maig vinent el decret de convocatòria de la consulta sobre Jocs d'Hivern que se celebrarà el 24 de juliol a les comarques del Pirineu.

En la seva compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament, Vilagrà ha explicat que amb aquest decret "es dona el tret de sortida" a la campanya. Alhora, ha garantit que el Govern informarà sobre la candidatura, tot aportant dades, i que amb aquestes dades els partits i les entitats podran fer-hi campanya a favor o en contra. Aquest hivern l'executiu ja va anunciar que el 24 de juliol es preguntarà sobre la presentació o no de la candidatura als habitants de l'Alt Pirineu i Aran, la regió on s'hauria de fer les competicions en cas que el projecte tiri endavant. També es consultarà el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, tot i que en aquest cas se'ls preguntarà si les seves respectives comarques s'impliquin en l'esdeveniment.

En la compareixença, i en resposta a algunes de les preguntes plantejades pels grups parlamentaris, Laura Vilagrà ha defensat que l'organització d'uns Jocs d'Hivern als Pirineus és totalment assumible i sostenible i que "són una gran oportunitat per al Pirineu en matèria econòmica, esportiva i social" amb "un projecte que té en compte la veu de la ciutadania". La consellera ha avançat que durant la campanya des del Govern parlaran "d’informes, d’enquesta, de consulta, de proposta tècnica, de la governança, però sobretot del territori, dels Pirineus", per "posar al centre de la política catalana un territori, i la seva gent, que sempre s’ha sentit massa lluny de la presa de decisions".

Diversificació i desestacionalització del Pirineu

Alhora, la representant de Presidència ha subratllat que els Jocs d'Hivern "no és un macro-esdeveniment, com alguns no es cansen de repetir", perquè les seves dimensions no tenen res a veure amb les d'uns Jocs d'Estiu. Vilagrà ha concretat que, segons el document tècnic, al Pirineu català s'hi acolliria tot just "1.726 esportistes i tècnics en 15 dies, repartits en diferents valls, mentre que a La Molina i Masella en un bon cap de setmana d'hivern poden acollir fins a 18.000 visitants". També ha negat que l'impacte d'aquesta cita es limiti a l'hivern, perquè la projecció que donen uns Jocs permetria al Pirineu promocionar-se a nivell internacional com a "destinació turística desestacionalitzada, d’alt interès cultural, patrimonial, amb uns actius que són patrimoni de la humanitat, i també per l'interès natural, gastronòmic i esportiu". I que aquesta desestacionalització "ha de permetre el creixement d’altres sectors econòmics, amb l’objectiu de generar una economia diversificada que incentivi l'arrelament de la població al territori i la generació de feines de qualitat i sostingudes al llarg de l’any".

D'altra banda, el Govern considera que el sol fet de presentar la candidatura, encara que no fos escollida pel COI, és positiu per a aquesta promoció, que "el futur del Pirineu i tot el que s’hi faci en els propers anys ha de succeir amb jocs o sense" i que, que passi el passi amb aquesta candidatura, "Catalunya es gira cap a la muntanya i el Pirineu s’obre al món". Per això, es mostra convençuda que a les millores que necessita el Pirineu "hi arribarem, però amb els Jocs hi arribarem abans", perquè els Jocs podrien "accelerar obres com el desdoblament de la R3 i la millora de la carretera N-260", tal com va passar a Barcelona'92 amb projectes que tenien pendents tant la capital catalana com les seves subseus, entre elles la Seu d'Urgell.

Suport als esports d'hivern i de muntanya

Vilagrà també ha remarcat que organitzar uns Jocs d'Hivern "no són només quinze dies" i que "el seu llegat ha de lligar amb l'estratègia Pirineus", per "prioritzar actuacions lligades a oportunitats, desenvolupament, arrelament, repoblament, envelliment amb dignitat i, en definitiva, a disposar de tots els serveis i possibilitats".

Pel que fa a l'aspecte purament esportiu, la consellera creu que cal "potenciar els esports d’hivern com a part de la cultura esportiva del nostre país", perquè hi tenen una gran tradició, perquè "Catalunya és i serà un país esportiu" i perquè els Jocs poden esdevenir també "un altaveu mundial de reivindicació de l’esport femení". En aquest sentit, ha preguntat als contraris als Jocs "si estan en contra dels esports de muntanya" i si, en coherència, rebutgen també esdeveniments multitudinaris consolidats en aquest àmbit com l'Ultra Pirineu, que transcorre per dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

JxCat celebra que amb la candidatura "es parla més que mai del Pirineu"

A la intervenció dels grups parlamentaris, per part de Junts ha parlat el diputat urgellenc Jordi Fàbrega, que ha reiterat el suport de la seva formació als Jocs d'Hivern i, més enllà del debat actual, celebra que "amb l'excusa dels Jocs Olímpics, mai no s'havia parlat tant del Pirineu" a nivell català. Fàbrega creu que la discussió sobre la candidatura pot servir de catalitzador "per aprofitar-ho i per poder treballar i tirar endavant tots els reptes que tenim al Pirineu, que com tots sabem, i especialment els que hi vivim, són molts i són molt importants".

En aquest sentit, el també vicealcalde de la Seu ha destacat que aquest inici de legislatura ja hi ha hagut avenços com ara que "s'ha doblat el pressupost de l'IDAPA, s'està fent el desplegament territorial de la Generalitat i s'acaba d'anunciar que es tripliquen els diners per al manteniment de camins i d'accés a nuclis aïllats, de 3 milions a 9 milions d'euros". I hi afegeix que "aquesta hauria de ser la legislatura de la nova Llei de Muntanya. Fàbrega, per tot plegat, valora que "sigui o no l'excusa els Jocs, es parla més que mai del Pirineu i cal aprofitar-ho". El diputat ha acabat defensant que dir 'sí' als Jocs Olímpics és dir "sí al Pirineu i sí als pirinencs".

Stop JJOO reclama la retirada del projecte

Aquest nou debat al Parlament ha comptat novament amb la presència de membres de la plataforma Stop JJOO, que creuen que el Govern "diu el mateix que fa un any" i que encara no aporten nous documents per resoldre els dubtes que el projecte genera. Sobre la intervenció de Laura Vilagrà, conclouen que "ha desaprofitat la possibilitat de posar llum a la foscor" i que "vol mostrar-se neutral mentre per una altra banda pren part pel sí de manera entusiasta".

El portaveu d'Stop JJOO, Bernat Lavaquiol, ha exigit al Govern "que retiri el projecte", sense esperar al resultat de la consulta a l'Alt Pirineu i Aran, perquè "no té ni l'acord de la candidatura", en referència al rebuig del govern de l'Aragó a signar l'acord tècnic i al fet que la Generalitat es nega a tornar-lo a modificar. Un nou pacte que, per tot plegat, Lavaquiol veu "lluny", malgrat que el COE ha posat el 20 de maig com a data límit per tornar-lo a consensuar. El també regidor de la CUP a la Seu d'Urgell opina que la candidatura "fa el ridícul" i que "fa aigües pertot arreu", en referència a aquestes dificultats d'entesa amb l'Aragó i amb el Govern espanyol i a la protesta que la plataforma prepara per dissabte vinent a Puigcerdà, que volen que sigui "festiva i combativa".

Sobre aquesta exigència de retirar ara mateix la candidatura, durant la compareixença al Parlament, Laura Vilagrà ha recordat que el Govern ha complert amb el compromís d'organitzar la consulta precisament perquè sigui la població de l'Alt Pirineu i Aran qui decideixi si s'ha de presentar o no, com també perquè el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès diguin si estan interessats o no en formar-ne part. Una votació que s'ha impulsat justament per la reclamació que havien fet partits com la CUP i col·lectius com Stop JJOO, tenint en compte que una part dels principals representants polítics pirinencs -entre ells els presidents comarcals de la Cerdanya i el Pallars Sobirà i la síndica d'Aran- no veien necessari fer-la.

D'altra banda, des del col·lectiu contrari als Jocs han reconegut la seva "sorpresa" pel fet de comprovar que la majoria dels partits que han assistit a la CAI aposten per "trencar el monocultiu turístic" del Pirineu i diversificar l'economia. Tot i això, Lavaquiol qüestiona la manera de fer-ho, perquè vol que es posi el focus en l'agricultura i la indústria, "perquè el Pirineu es mantingui viu durant tot l'any i no només el cap de setmana".

Mostrar formulari de contacte