Pere Elias presenta a RàdioSeu la cançó 'Havanera del Camí'
És l'única peça musical d'aquest gènere que està dedicada al Camí de Sant Jaume El veí de Reus és autor d'altres poemes musicats, un d'ells enregistrat pel grup Els Pescadors de l'Escala
Pere Elies i Montornès, veí de Reus, ha presentat aquest passat divendres a RàdioSeu la cançó "Havanera del camí", escrita per ell i musicada per Josep Casanovas. Aquesta peça és l'unica en aquest gènere musical que està dedicada al Camí de Sant Jaume i uneix les sensacions d'infantesa del Pere (quan feia 20 quilòmetres a peu per contemplar el mar i les barques) i l'experiència que va viure als 61 anys quan va recórrer per primer cop el Camí de Sant Jaume.
L'objectiu d'Elies és donar a conèixer l'havanera a les corals, grups d'havaneres i bandes d'arreu del territori català, algunes de les quals ja l'han inclòs al seu repertori o l'estan posant a prova. La cançó ha estat traduïda al castellà, gallec, provençal i bable pel propi autor.
D'altra banda, la cançó també es pot escoltar en l'èuscar, gràcies a l'ajut del poeta Xabier Kintana, secretari d'Eskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Lengua Basca); en portuguès, amb la traducció del filòleg Carlos Ascenso, catedràtic de la prestigiosa Facultat de Lletres de la Universitat de Coïmbra; i a l'anglès, amb l'ajut de Joaquim Mallafrè, excatedràtic de Filologia Anglesa a la Universitat Rovira i Virgili, i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'arranjament per a coral del poema va a càrrec de Josep Enric Peris.
Elies és autor d'altres poemes musicats, lletres de sardanes i, fins i tot, himnes locals. Ell en destaca l'havanera "Amor meu", enregistrada pels Pescadors de l'Escala, que l'han incorporada al seu repertori.
Lletra
Havanera del camí
Per un camí no gens feixuc
vaig anar a Compostel.la,
el cel em feia d'aixopluc
i el cor fort de caravel.la.
Esperonat pel vent del nord
entre bedolls, roures i pins,
per fi vaig arribar a port
havent partit de terra endins.
Les ones s'estavellaven
contra les roques del vell far,
i les dones mariscaven
aprofitant la baixamar.
Un trajecte meravellós
fins al cap de Finisterre,
que féu sentir-me molt joiós
tramuntant de serra en serra.
A les envistes de la mar
vaig recordar amb nostàlgia
quan m'escapava de la llar
vers la Mediterrània.
Aquella dèria d'infància
per sort la vaig recuperar,
fent la ruta mil.lenària
que desembocà a l'oceà.
Lletra: Pere Elies i Montornès
Música: Joasep Casanovas i Marca
