Pere Lluís Font rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El filòsof pallarès Pere Lluís Font ha rebut aquest dilluns el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. L'acte de lliurament es feia al Palau de la Música Catalana, on en el seu discurs el professor va posar l'accent en la necessitat de reactivar i reforçar la llengua catalana i va alertar del seu alarmant retrocés social.

Font, nascut a Pujalt (Pallars Sobirà) l'any 1934, ha estat reconegut per la seva contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana i per haver-ne estat editor i potenciador en l'àmbit europeu. En el terreny acadèmic ha contribuït a l'ensenyament filosòfic en català a les noves generacions, ha creat un llenguatge filosòfic en català, i també ha destacat notablement pel seu humanisme i civisme compromès i actiu. 

El guardó també reivindica Font per la quantitat d'obres publicades que conformen el seu corpus literari. En aquest sentit, es considera que "representa la baula de la filosofia catalana de l'escola de Barcelona, estroncada durant la Guerra Civil", segons el veredicte del jurat format per Maria Campillo, Judith Carrera, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol, Enric Sòria i Salvador Sunyer.

Font demana que es prioritzi el català

En el moment de rebre el premi, Pere Lluís Font Font ha recordat la importància de la llengua, que permet expressar el pensament, i es mostra força crític amb "l'autoodi" de molts catalans cap a la identitat pròpia i la "servitud voluntària" que mostren cap a interessos de fora el país. Per això, ha demanat una "revolució mental" en termes lingüístics, en què sempre es prioritzi el català i la cultura pròpia.

Font ha remarcat que una llengua és "una manera de veure el món" i que "despunta la personalitat dels seus parlants", per això ha demanat que es reforci amb la "màxima eficiència" per remuntar "la davallada de l'ús social". Per això, ha advertit que l'objectiu que Catalunya tingui un estat propi quedarà molt desvirtuat si no hi arriba amb la llengua en bon estat de salut, i assegura que no li serveixen d'exemple casos com el d'Irlanda, que malgrat ser un estat independent des de fa un segle gairebé ha perdut l'ús social de la seva llengua pròpia, el gaèlic. En aquest sentit, el filòsof pirinenc ha remarcat que els mestres i professors han de jugar un "paper clau" perquè el català deixi de retrocedir i torni a recuperar protagonisme enfront del castellà.

En la mateixa línia, el guardonat ha reivindicat l'interès pel màxim possible de llengües, perquè "qui només coneix la seva llengua, no coneix ni la seva", però sempre prioritzant la llengua pròpia. I en aquest sentit, ha sentenciat que dubta que hi hagi "individus perfectament bilingües" i que el seu li sembla "segur, és que no hi ha pobles bilingües", perquè per definició "som monolingües, tot i que ens convé ser poliglots" per tenir més riquesa cultural. 

Pel que fa a la filosofia, Font ha celebrat que per primera vegada el receptor del premi sigui un filòsof, i ha demanat desprendre's de la "solemnitat" que sempre acompanyada aquesta matèria, tot i els intents de "normalització". "No és una ciència entre les ciències i, de fet, el seu discurs sempre ha sigut massa acomplexat", ha opinat, "però recordem que explora qüestions cabdals per la vida humana". "És un gran orgull per a mi veure el meu nom afegit a una llista de personalitats tan rellevants", ha conclòs, "però és també un plus de responsabilitat".

Antich reivindica la importància de la cultura

El president d'Òmnium Cultural, l'urgellenc Xavier Antich, ha destacat la importància de "mantenir, valorar i promoure" la filosofia i el pensament crític. "Sense elles som més fràgils i vulnerables, i quedem més a disposició dels estereotips i la simplificació, del populisme i la frivolitat política, de les consignes perilloses i els discursos d’odi, de la ruptura dels vincles comunitaris i l’abandó dels valors ètics fonamentals". En aquest sentit, ha vinculat aquesta disciplina amb la llibertat, i ha demanat posar-se "al costat dels qui reclamen que, en el batxillerat a Catalunya, es deixin de reduir les hores de filosofia".

Abans d'entregar el guardó a Font, Antich ha remarcat la seva "excel·lència" en l'aportació a les lletres catalanes alhora que "l'exemplaritat del compromís amb la llengua, la cultura i el país". El president d'Òmnium ha reconegut en la figura de Font "la tasca de milers i milers de persones que, amb la seva dedicació a l'ensenyament, permeten la transmissió de coneixement", i ho ha enfocat clarament en la seva voluntat de compartir tot aquest coneixement en català.

Tant és així, ha dit, que el guardonat "ha permès portar les obres dels grans filòsofs més enllà de les aules, fent accessibles en català els textos claus de la història de la filosofia i posant fi a aquesta anomalia històrica". Una tasca "silent", ha puntualitzat, a través de la qual relliga ensenyament, filosofia i catalanitat. 

Un dels màxims reconeixements

A la cerimònia, hi han assistit el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; així com els expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès. L'acte ha acabat amb el cant dels Segadors i amb diversos crits d'"independència", que el públic ha corejat de manera quasi unànime.

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d'una persona que - per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual - hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural catalana.