PEUSA compleix 100 anys de la seva creació

Aquesta setmana s'han complert 100 anys de la fundació de la Cooperativa Eléctrica Urgelense (CEU), l'actual PEUSA. La companyia energètica urgellenca ho ha recordat aquests dies tot rememorant aquests orígens i també protagonitzant l'acte d'aquesta setmana del cicle Parlem d'Història, que es duu a terme aquest mes de maig a l'Espai Ermengol de la Seu d'Urgell.

Dimecres al vespre l'historiador i arxiver Lluís Obiols, president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, va oferir una conferència en què va repassar la història de PEUSA, els seus orígens i la seva evolució. Obiols també va incidir en el procés d'electrificació de la Seu al tombant dels segles XIX i XX. En la mateixa línia, el president de la companyia, Ventura Rebés, ha parlat d'aquest centenari en una entrevista que ha emès aquesta setmana RàdioSeu i que es pot recuperar a l'apartat de Ràdio a la Carta del web www.radioseu.cat.

La cooperativa elèctrica es va constituir el 5 de maig de 1925 i va néixer amb l'objectiu de garantir als seus socis de l'època, i al conjunt de la ciutat, un subministrament estable i assequible. Des de PEUSA recorden que aquest projecte "va néixer de la voluntat col·lectiva" de la ciutadania urgellenca "en un moment en què l'electricitat començava a transformar la vida quotidiana" i en què precisament el Pirineu era protagonista del procés d'electrificació de Catalunya, mitjançant la construcció de centrals hidroelèctriques i de línies de transport.

"Impulsada per veïns i institucions locals", indiquen, "la cooperativa apostava per una energia compartida i gestionada des del territori" i d'aquesta manera "va esdevenir una eina clau per al desenvolupament social i econòmic de la comarca".

Els precedents i els orígens

La Seu d'Urgell ja disposava de subministrament elèctric des del 1894, el mateix any que el va estrenar la ciutat de Lleida i pocs anys després que ho fessin Barcelona (1881) i Girona (1886). En aquella època prèvia a PEUSA, Josep Vilaró va muntar una petita central de 15 CV instal·lada al Molí de la Seu, que havia estat adquirit en la desamortització per la ‘Sociedad de Condueños de los Molinos de Seo de Urgel y Castellciutat’. Ja començat el segle XX, al 1901, es construí una altra central de 40 CV al costat del pont del Valira. I posteriorment la mercantil ‘La Industrial Urgelense S.A.’ va explotar ambdues centrals venent l’energia als domicilis i establiments de la Seu. Més endavant, des del 1916, Farrás y Hermanos, que poc després passà a ser ‘Hidro-Eléctrica del Balira, S.A.’, amb una central a Anserall. Al 1919, ambdues societats decidiren deixar de fer-se la competència i pactaren uns preus comuns, que tanmateix van esdevenir cada cop són més elevats. Això és el que va portar un grup de veïns a fundar la CEU l'any 1925.

La CEU va posar-se en marxa tot construint una central hidràulica de 860 kVA sobre el riu Segre al Pont de Bar, una línia de 22 kV fins la Seu d’Urgell i dos centres de transformació a la mateixa capital urgellenca. Prèviament també va adquirir tots els béns i instal·lacions de La Industrial Urgelense, amb la qual cosa passà a tenir una xarxa de baixa tensió i ja començava amb un bon nombre d’abonats. Al cap de dos anys, el 1927, les línies de 22 kV de la Cooperativa es connectaren a la Central Tèrmica d’Adrall i, per tant, amb la xarxa de 110 kV, la qual cosa va millorar de forma substancial la regularitat en el servei. Això va motivar una pèrdua de competitivitat d’Hidro-Eléctrica del Balira, que al 1935 va ser adquirida per la CEU.

Canvis i adaptacions

Al 1943, i davant la impossibilitat d'adaptar-se a la nova Llei de cooperatives que havia dictat el règim de Franco, la Cooperativa es va transformar en societat anònima i va adoptar la denominació social, encara vigent, de Productora Eléctrica Urgelense, S.A. (PEUSA). En aquesta nova etapa es va seguir estenent la xarxa de distribució a tots els nuclis de la zona. I per tal de mantenir unes quotes adequades de producció pròpia, es va construir les centrals hidroelèctriques de Santa Llúcia (1957), Anserall (1987) i posteriorment Anserall-3 (2002), totes tres amb cabals del riu Valira.

Les darreres dècades també han estat condicionades per les regulacions d'àmbit estatal. Com a conseqüència de les Lleis del Sector Elèctric de 1994, 1997 i 2013, PEUSA es va veure obligada a separar les activitats de generació, de comercialització i, finalment, de distribució. Amb aquesta finalitat, va crear tres filials: una de generació (Productora Eléctrica Urgelense-I, S.L.), una altra de comercialització (Hidroeléctrica del Valira, S.L.) i una tercera de distribució (PEUSA Distribució S.L.U.) que a partir del moment de la seva constitució duen a terme les seves activitats de forma independent. Al final del procés, PEUSA ha quedat com a empresa matriu del grup de societats.

Arrelament a la ciutat i la comarca

Actualment PEUSA té uns 1.400 socis titulars d’accions de la companyia, la gran majoria veïns de la Seu d'Urgell i de poblacions de la rodalia. Des de la companyia remarquen que mantenen "els seus objectius inicials". D'una banda, "proporcionar un subministrament elèctric de qualitat, utilitzant fonts d’energia renovables". I de l'altra, "fer que la seva activitat tingui una marcada incidència social a la comarca". Tanmateix, la vocació de contínua adaptació i millora ha fet que PEUSA esdevingui una empresa de serveis energètics globals, incorporant l’autoconsum i un desplegament de punts de recàrrega elèctrica pel Pirineu. En aquest sentit, destaquen "el compromís de l’empresa amb el foment de les energies renovables", atès que una part important de l'energia emprada prové de les tres centrals hidroelèctriques de PEUSA instal·lades sobre el riu Valira

En l’àmbit social, la companyia manté l'esperit de col·laborar amb diferents entitats comarcals amb finalitats benèfiques i socials. Alhora, indiquen, els darrers anys PEUSA ha posat en marxa "diferents mesures per donar suport a les persones que tenen dificultats per fer front a les seves despeses energètiques, amb l’objectiu d’atenuar el màxim possible la pobresa energètica a la seva zona d’influència".